Gabriel Ferrater, mirant al futur: els llums d'un semàfor, la UOC i el dirigible Hindenburg
- Ha mort Gabriel Ferrater, rector de la UPC i de la UOC, un enginyer inventor que defensava que hem d'actualitzar-nos constantment
- Va començar optimitzant un semàfor, va crear la primera Universitat a distància de Catalunya i deia que cal treballar 'pels nets del nostres nets'
FRANCESCA PUIG
Gabriel Ferrater gaudia amb 4 anys muntant i desmuntant aparells, i sobretot esbrinant com els podia millorar. Nascut a Reus, va estudiar l'Escola Industrial de Barcelona, on va destacar com a inventor i expert a empescar-se sistemes perquè tot sigui més senzill i eficient. Això es l'automàtica, i una de les especialitats de Ferrater, i que va donar-li el seu primer gran èxit amb la transformació del semàfor de la cruïlla dels carrers Comte d'Urgell i Londres, a Barcelona.
El semàfor de mitjan segle XX que Gabriel Ferrater va millorar quan tenia 25 anys
Va automatitzar el semàfor amb un sistema de ràdio que permetia canviar els llums a distància i adequar-lo al pas del trànsit. L'invent el va engegar el mateix alcalde Porcioles. L'any següent, Ferrater va fundar l'empresa CIBER, que dissenyava equips d'electrònica industrial i de control intel·ligent del trànsit, i que al cap de poc es va fusionar amb la multinacional espanyola, EYSSA. Allí, Ferrater va dirigir el laboratori d'electrònica i va un dels pilars que els van permetre exportar, a ciutats d'arreu del món, uns dels primers sistemes de computadores per regular la circulació.
Un mal tràngol a Madrid
Al programa Vostè pregunta, del qual dissortadament només se'n conversen uns minuts, Gabriel Ferrater recorda els dos anys, de 1976 a 1978, en què va ser director general d'Universitats i de Política Científica. Ferrater es va trobar en un ministeri on no es valorava ni la investigació ni molt menys les inversions per a impulsar-la.
Després d'aquella curta experiència, Ferrater va tornar a Catalunya, a la UPC, per ocupar un altre cop el càrrec de rector, en el que va ser-hi durant 20 anys. Si lluitava per millorar les màquines i feina o la vida de les persones el preocupava especialment on es formaven els estudiants: la Universitat.
La 'filosofia Ferrater'
'Hauríem de fer les coses no pensant en nosaltres, sinó pensant en els nets dels nostres nets', deia Gabriel Ferrater. Aquests dies que es recorda a les xarxes com ha estat de determinant el seu tarannà en la creació de la OUC, les xarxes recorden que pensava que 'el coneixement es renova cada pocs anys, però la saviesa continua sent la mateixa'.
Ferrater no estava d'acord en el fet que el títol universitari definís la professió. Considerava que calia distingir entre el currículum i els llocs de treball als que es podia optar, i que les carreres havien de durar el que calgués, per actualitzar-se, perquè el món evoluciona de pressa i que 'cal ensenyar els estudiants a aprendre'. Ho va explicar al programa Debat 2, i va reconèixer que les aules estaven massificades. La Generalitat l'havia designat membre de la comissió de reforma universitària.
Atent sempre a les novetats en el món facultatiu arreu del món, Ferrater va implantar la primera unitat de suport psicològic de l'estat pels als estudiants d'una Universitat, com a rector de la Politècnica, el 1992.
Va ser el 1983 quan el conseller Josep Laporte va encarregar Ferrater la posada en marxa de la primera universitat catalana d'ensenyament a distància. Així va començar un dels projectes que més va plaure i satisfer l'enginyer i expert universitari, des que el va veure en marxa, i durant els deu anys que en va ser rector.
Els 1995, en un moment de pausa durant la inauguració del rectorat de la UOC, Ferrater va treure's de l'infern de l'americana un dels darrers ginys portàtils que permetien reproduir vídeo. Va engegar-lo i va mostrar l'enregistrament del vol i l'accident del dirigible alemany Hindenburg, que es va incendiar i es va estavellar el 1937 a Nova Jersey, als Estats Units, després de tres dies de viatge i de travessar l'Atlàntic. El rector n'estava cofoi: un artefacte del present -per a molts encara el futur-, permetia estudiar l'enginyeria i la Història, el passat, explicava.
El Hindenburg, de l'empresa alemanya Zeppelin, es va incendiar quan sobrevolava sobre Nova Jersey, el 1937: hi van morir 35 persones
Nascut a Reus, Gabriel Ferrater ha mort als 91 anys. De família productora de vins del Priorat, es va escolaritzar en francès de petit, perquè durant la guerra, va viure amb els seus pares a França. Era cosí del poeta que duia el mateix nom, Gabriel Ferrater, mort el 1972 i del traductor Joan Ferrater. La Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi el 1996.
