"Dos" o "dues": quina és la manera correcta d'escriure "2" en català?
Déu n'hi do - La forma d'escriure el número 2 en català dependrà de si la variant és oriental o occidental
- Els catalans afegeixen lletres a les paraules per trencar l'hiat
En el riquíssim teixit lingüístic del català, es manifesta una interessant divisió entre dues variants distintes: l'oriental i l'occidental. Aquesta divisió, tot i que pot passar desapercebuda per a molts parlants, introdueix matisos subtils que es revelen quan analitzem els detalls de les dues branques. Per exemple, hi ha dues maneres de dir el número 2 en català: "dos" o "dues"
La distinció entre el català oriental i occidental va més enllà de les simples fronteres geogràfiques. Mentre uns s'expressen amb paraules que els són familiars de Barcelona, aquells de Lleida o València empraran un català amb matisos occidentals. Aquesta diversitat no només es fa palesa en la pronunciació i l'entonació, sinó també en els detalls gramaticals.
Dues, dos i "dugues"
Un dels exemples més notoris d'aquestes diferències es troba en el tractament gramatical del numeral dos. En català oriental, es conserva la forma femenina, així que es pot dir "dos gats" i "dues gates." En canvi, en català occidental, aquesta distinció de gènere es perd, i s’utilitza “dos” tant en "dos gats" com en "dos gates”
Una cosa divertida és que aquest dues col·loquialment s’ha transformat en dugues. Dugues cadires. Han fet aparèixer una g aquí al mig. I això per què? Per trencar l’hiat. I què és un hiat? Un hiat són dues vocals seguides pronunciades en síl·labes diferents: du-es; u-e. Sembla que els hiats no els agraden i tendeixen a posar-hi sons al mig perquè deixin de ser hiats; perquè deixin de ser dues vocals seguides en síl·labes diferents.
També ho han fet en paraules com llúdriga, l’animal, que originalment es deia llúdria; en alguns, de fet, llocs encara se’n diu així.
Si vols aprendre més gramàtica catalana, pots recuperar el programa “Deu n’hi do” amb la Shalana a RTVE Play Catalunya.
