Chicuelo: "La guitarra va arribar en un moment clau de la meva vida"
- Efecte Collins mostra la relació intensa de l'artista amb la seva guitarra i el flamenc
- El documental Art per l'art mostra un Chicuelo en constant innovació des de la tradició
- No et perdis el programa sencer sobre Chicuelo a RTVE Play Catalunya
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Chicuelo parla de la guitarra flamenca en singular, amb devoció i veritable amor. Ella és la seva companya i la seva veu. Escoltant-lo, un pensa que se sentiria incomplet si no la tingués a mà. Tot i que n’ha tingut més d’una, la primera guitarra el va salvar, probablement, de les drogues. Als anys 70 i els 80, barris perifèrics com Sant Ildefons, a Cornellà de Llobregat, on va créixer, vivien en una marginalitat econòmica i social que no encoratjava cap expectativa de futur. Tenia 12 anys eniaquan una tarda, els amics el van anar a buscar a casa seva amb una guitarra per fer classes de música que oferia gratuïtament l’associació de veïns. “Si m’haguessin vingut a buscar amb una raqueta de tenis, jo ara seria tenista”. Però avui, Chicuelo és guitarrista, un dels més grans del flamenc actual. Ho va decidir, segurament, aquella primera guitarra.
L'artista flamenc, es neix o es fa?
Juan Gómez, Chicuelo, sempre ha escoltat flamenc a casa. Diu que és una música que pot agradar, tanmateix que costa d'entendre. "És una música de bressol", diu, s'ha de portar a les venes. Admirava Paco de Lucía i Camarón, dos monstres als quals no intenta imitar i ni tan sols interpreta, però que li han ensenyat a trobar la seva identitat.
Aquesta identitat, construïda amb anys d'experiència, fa que Chicuelo deixi els seus sentiments en tot el que toca. Una personalitat que s'esmicola entre els acords que parlen d'ell i que, inevitablement, fa que no puguis deixar de mirar les seves mans. I és que el fet de sentir el que s'està fent és un do que es pot practicar o que neix de la forma més inesperada en un aeroport, una inspiració que no saps d'on ve. Una font innata que Chicuelo intenta plasmar en les seves cançons, estigui tocant pel públic o no.
““
Guitarra, Chicuelo i flamenc són una triada que s’entén millor en conjunt, així com ‘cantaor’, ‘bailaor’ i 'tocaor' no poden viure un molt lluny de l’altre. Tres pals que es poden gaudir per separat i que en paraules de Chicuelo “parecen anárquicos”, però que en realitat estan en perfecta sincronia.
Descobrint “Caminos”
Chicuelo assegura que l'art de la guitarra flamenca no es domina mai. Aquest instrument sempre li descobreix nous camins, com ara els que aborda al seu nou àlbum 'Caminos' i que s'allunya del que ha fet fins ara, més tradicional. Ara prescindeix del 'cantaor' i la 'caja', i en el seu lloc hi ha col·locat el violoncel de Martín Meléndez i la bateria de David Gómez. La 'bailaora' és Karen Lugo, d'origen mexicà i una incessant investigadora en els terrenys del flamenc.
A Efecte Collins presenta aquest nou projecte que escapa de qualsevol etiqueta conueguda, el primer que fa en format de quartet, i que neix per escrutar noves formes de música que miren al futur des de les arrels del flamenc.
