Jordi Maluquer: l'home que refeia l'estructura cultural de Catalunya
- El nom de Jordi Maluquer és imprescindible en el redreçament del món cultural després de la darrera dictadura
- Quan el 1983 assumeix el càrrec de director general de Música, Teatre i Cinema ja havia dirigit i fundat l'Avui i impulsat el Sant Jordi de 1976
- Maluquer ha mort als 86 anys deixant també poemaris i un llibre que li va valer el Víctor Català del 1962
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Jordi Maluquer va nèixer a Barcelona el 1935 i va morir a principis d'aquest any, el 15 de gener de 2022. Escriptor, periodista i crític musical, va defensar les seves conviccions per aconseguir una gran tasca: la recuperació del català i del món cultural propi de Catalunya després de la foscor del franquisme.
Ja el 1955, publicava poemes i una any més tard, narracions. Col·laborava amb Serra d'Or, El Ciervo i El Correo Catalán. L'any 1962 va guanyar el premi Víctor Català amb el llibre Pol·len. També va traduir i publicar en català un llibre sobre un religiós dominic belga, Premi Nobel de la Pau el 1958.
Redactor i crític musical a TVE Catalunya
Maluquer va treballar de redactor de programes a TVE Catalunya, al programa d'actualitat cultural Tot Art, la primera revista d'actualitat cultural a la primera televisió en català. En aquest espai, emès durant la segona meitat dels anys 70, es presentaven entrevistes i reportatges sobre els professionals o aficionats implicats en qualsevol de les disciplines artístiques arreu de Catalunya i les Illes Balears.
El document més antic de Jordi Maluquer que es conserva a l'arxiu històric de TVE Catalunya és un reportatge en el què, com a expert crític musical, presenta el reportatge Cant coral, tècnica polèmica.
Aquell mateix any, es materialitzava un somni per a molts catalans en el què Maluquer havia treballat de valent: va ser un dels fundadors, i posteriorment el segon director, del diari Avui, el primer en català. No oblidaria la nit que l'Avui va sortir al carrer: el 23 d'abril.
Era el 1976, per a molts esdeniments, l'any u. I era el mateix dia de Sant Jordi, la data triada perquè el rotatiu arribès per primer cop a les mans dels lectors. En la celebració d'aquella diada al carer, amb un caire més català i allunyat dels protocols de l'Administració, també l'havia fet possible Jordi Maluquer, amb l'ajut de noms tan destacats del catalanisme com Josep Espar Ticó i Jaume Vilalta.
'Celebrar la música és celebrar la pau'
L'any següent, el 1977, Maluquer entrevista a Tot Art el responsable de les actuacins de música clàssica a Marata.
Quan Jordi Maluquer va assumir el 1982 la direcció general de Música, Teatre i Cinema de la Generalitat de Catalunya es va trobar amb un pressupost minso pel que calia redreçar. La conversa amb l'escriptor i periodista Terenci Moix a l'espai Terenci a la fresca és plena de conformitats en el que era una tasca ingent. Dona idea de fins a quin punt havia estat abandonat el món de la cultura, no tan sols catalana, per part de les adminstracions. I també mostra la mida del gran esforç dels que van aconseguir mantenir vives les arrels.
Ocupant el càrrec de Director General de Música, és entrevistat per Irene Mir al programa Mirades. Parlen de la Festa de la Música del 1988 i com s'han aconseguirt coordinar tantes activitats. Al final de l'entrevista, Jordi Maluquer explica la seva filosofia: 'La música és el llenguatge que uneix els pobles -diu-, fomenta el millor del país. (...) celebrar la música és celebrar la pau'.
Doa anys més tard, trobem Jordi Maluquer és al Palau de la Música entrevistat per Xavier Manich i explicant com s'afegeix Catalunya a la celebració de l'Any Europeu de la Música gràcies a la variada riquesa musical del país.
Des del 1989 va estar vinculat al Gran Teatre del Liceu i va ser jurat a concursos internacionals de cant com el Viñas i a d'altres a les ciutas de Toulouse i Marsella. Va col·labor durant molt anys a la Revista Musical Catalana i a l'esportiu El 9, amb les seves opinions sobre futbol.
