Pedro Vallín ens presenta 'C3PO en la corte del rey Felipe'
- El periodista explica com la realitat també veu de la ficció, i com els polítics construeixen el seu personatge
- Pablo Iglesias té un paper protagonista al llibre: "És el polític més conscient de com construir narrativament la seva biografia"
- Entrevista al 'Cafè d'idees' | La 2 i Ràdio 4
Perdo Vallín ens visita per presentar-nos el seu darrer llibre. El periodista de La Vanguarida ens presenta C3PO en la corte del rey Felipe. Es tracta d'una crònica política i social dels darrers anys a Espanya, i de la guerra de l’Estat Profund "contra la democràcia liberal". En una entrevista al Cafè d'idees de Gemma Nierga, parlem amb ell d'aquesta obra i de molt més, especialment de la política relacionada amb cinema i sèries.
Construcció de relats i personatges
De la mateixa manera que la ficció representa la realitat, considera que la realitat també veu de la ficció, tant a la política com en la vida. Argumenta que ens construïm i prenem decisions en funció de les ficcions que hem après. Posa com a exemple les comèdies romàntiques, d'on diu que n'aprenem el flirteig.
D'altra banda, argumenta que el personatge públic que han de construir els polítics ha d'estar relacionat amb els seus atributs. Descarta que construeixin un personatge "a la seva contra", ja que "es nota". Defensa que els polítics ho fan, i que crea un aliatge.
En aquest sentit, Vallín defensa que el líder del PP, Pablo Casado, està construint un personatge a la contra de qui és per acostar-se a l'èxit polític d'Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid: "Ell no és així", assegura.
També assegura que el president del Govern espanyol Pedro Sánchez és igual quan desapareixen les càmeres: "No sé com serà de canyes, però és tal com el veus".
El protagonisme de Pablo Iglesias
En la seva obra, Pablo Iglesias i té un paper protagonista, "el polític més conscient de com construir narrativament la seva biografia política". Per això, amb el seu adeu de la política va haver de canviar el guió del seu relat…
Però ho va aprofitar en positiu. Parla del seu "tercer acte, l'acte final" com un mutis molt pensat, en el qual s'impugnava a ell mateix com a líder i assenyalant a les dones per a un lideratge més plural, i aposant per Yolanda Díaz. "És com una immolació. Quan va passar, vaig veure que era perfecte. Ens va regalar un final de relat del personatge".
Un estil particular i especial
Pedro Vallín va estar molts anys a la secció de cultura de La Vanguardia, fins que Enric Juliana el va convidar a "passar al costat poc". Reconeix que li va costar prendre la decisió, després de deu anys en el sector i essent director dels Premis Feroz, fins que finalment va acceptar: "Havia de començar un altre cop des del principi".
L'escriptor reconeix que la seva manera d'escriure segueix "contaminada" per aquella època. Defensa que, quan passes les coses pel tamís de la cultura de masses, li treus gravetat. "Això no impedeix que siguis tremendament crític o molt específic", adverteix.
Plorar al cinema
El periodista també revela una anècdota que demostra la seva facilitat per plorar quan veu determinades pel·lícules. En el passi de premsa de Siempre a tu lado, Hachiko, un film en el protagonitzat per Richard Gere i un gos, va plorar durant una hora: "Tenia rierols per la camiseta". Quan un company el va veure d'aquella manera, li va dir: "És que tinc gos".
