Enlaces accesibilidad
Tribunal de Comptes

El Govern fa marxa enrere i avalarà les fiances amb l'ICF

Per
El Govern recorrerà a l'Institut Català de Finances per avalar les fiances

El Govern fa marxa enrera i finalment recorrerà a l'Institut Català de Fiances per avalar les fiances de 5,4 milions imposades pel Tribunal de Comptes.als ex alts càrrecs de l'executiu implicats en la promoció exterior del procès.  El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, havia assegurat aquest dimarts que no volia exposar als treballadors del ICF, però en només 24 hores ha canviat d'opinió. El conseller ha anunciat al Parlament que en les últimes hores els treballadors del mateix institut li han traslladat la seva disposició a activar aquesta via.  "Han demanat que per ells no quedi i que intentem utilitzar la disposició addicional tal com està previst al decret llei. I això és el que farem", ha afegit. 

La majoria dels 34 ex alts càrrecs del Govern, als qui el Tribunal de Comptes reclama 5,4 milions d'euros de fiança per les despeses de promoció del procés en l'exterior, han dipositat béns i propietats personals per a cobrir el màxim de la suma exigida en el termini fixat'. 

El Govern avalarà les fiances imposades pel Tribunal de Comptes a través del ICF | Elena Garcia

Termini suficient

El Tribunal ha considerat que el termini de 15 dies establer el passat 30 de juny –que expira dimecres 21 de juliol- és més que "raonable i suficient". La Generalitat va aprovar la creació d'un fons de 10 milions d'euros per contravalar les fiances amb l'objectiu que una entitat financera avalès els diners. 

Màxim per cadascun dels 34

L'organisme ha fixat un màxim per a cadascun d'ells que correspon a la suma de les partides amb les quals els vincula. Tanmateix, la suma dels imports que els atribueix individualment supera els 5,4 milions d'euros. Per tant, no hauran d'abonar la xifra individualitzada completament.

  • Artur Mas i Andreu Mas-Colell: 2,8 milions d'euros
  • Carles Puigdemont i Oriol Junqueras: 1,9 milions d'euros
  • Raül Romeva: 2,1 milions d'euros
  • Francesc Homs: 2,9 milions d'euros
  • Albert Royo: 3,6 milions
  • Mireia Vidal: 3,1 milions

La responsabilitat és solidària i, per tant, tots els excàrrecs vinculats a una partida tenen l'obligació comuna de fer-se'n càrrec sense ordre de prevalença. Així, si algun d'ells no pogués abonar la fiança, quedaria coberta per la resta de responsables. D'aquesta manera, el Tribunal de Comptes pretén assegurar el cobrament de l'import reclamat per si hi hagués persones insolvents. D'aquí que la suma de totes les fiances individuals superi l'import que hauran de pagar solidàriament entre totes, que no superarà els 5,4 milions d'euros.

El comunicat de Jordi Sánchez

Jordi Sánchez ha escrit una carta als afiliats assegurant que aquesta és una decisió arbitrària més i sense gaires precedents que busca l'embargament de comptes corrents, nòmines i pensions de les persones represaliades.

"La pressió mediàtica i dels organismes de l'estat ha fet que les entitats financeres del país no accedissin de moment a concedir un aval de 5,4 milions, malgrat disposar de la garantia financera de la Generalitat. Una vegada més la pressió de l'Estat espanyol fa tirar enrere les institucions bancàries"

A la carta remarca que aquesta operació d'aval no es disposarà fins d'aquí a unes setmanes i "serà possible gràcies a la professionalitat que institucions bancàries de fora del país mostren, allunyades de la pressió política que imposa Espanya". 

"Cap d'ells va cometre cap irregularitat i avui estan perseguits simplement per haver format part com alt càrrec a l'administració de la Generalitat entre la consulta del 9N i el referèndum de l'1 d'octubre"

L’origen de la causa

La causa té com a origen un informe de fiscalització aprovat el 28 de març de 2019 pel Tribunal de Comptes sobre les polítiques d'acció exterior del Govern, a iniciativa del Congrés i el Senat, que va detectar "irregularitats" vinculades al procés independentista. Els dictàmens de l'Advocacia de l'Estat i de la Fiscalia va propiciar l'obertura de diligències, que es van acumular a les relatives a les despeses del referèndum de l'1-O.



L'informe del Tribunal de Comptes sobre acció exterior també va donar peu a una denúncia de la Fiscalia que va permetre que aquest 6 de maig del 2021 el jutjat d'Instrucció 18 de Barcelona obrís diligències contra l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva i nou excàrrecs més de la Generalitat de forma paral·lela a la causa del Tribunal de Comptes.