L'increment de suïcidis entre els joves
- Coneixem el testimoni colpidor d'un jove que ha sobreviscut a dues temptatives de suïcidi
- L’últim any a Catalunya es van registrar 601 temptatives de suïcidi en joves fins a divuit anys
- No et perdis els programes complets d'En Línia per a descobrir més temes que t'interessen
Segons l'Organització Mundial de la Salut, el suïcidi és la primera causa de mort no natural a tot el món. Els adolescents i joves són el col·lectiu més vulnerable, l’últim any a Catalunya es van registrar 601 temptatives de suïcidi en joves fins a divuit anys. El suïcidi és, a més, la primera causa de mort entre la població de 15 a 34 anys, davant dels accidents de trànsit.
El cas més recent de mort per suïcidi ha sigut el del conegut youtuber i streamer Gabriel Chachi, de 25 anys. La conducta suïcida és un fenomen bastant present entre els joves, i a poc a poc la preocupació augmenta davant d'un tema que encara és tabú i desconegut. No parlar-ne o abordar el tema d’una manera errònia, augmenta el risc d’intent de suïcidi.
Per això a En Línia hem volgut conèixer un testimoni, el de Marc Darriba, que ha sobreviscut a dues temptatives de suïcidi, i parlar sobre aquesta problemàtica amb la Thaïs Tiana, psicòloga del programa de Prevenció al Suïcidi i del programa d’atenció al supervivent de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i en Roc Massaguer, periodista i youtuber.
Dues temptatives de suïcidi
En Marc ens explica que ja des de petit havia tingut problemes d'ansietat i angoixa. "El clima familiar no acompanyava, tot i que la meva família hi ha posat sempre moltes ganes", afirma. A més, va patir assetjament escolar en diverses etapes educatives fins que va arribar a la universitat amb un profund problema d'autoestima. L'any 2008 va sentir que no podia més.
"Estava cursant el meu últim any de doctorat i ho estava fent sense beca, per tant havia de trobar els mitjans econòmics per sobreviure. Em sentia molt sol, perquè el procés d'escriptura per molt que t'acompanyin els teus directors de tesi és un procés que has de fer de manera personal. A més, estava obsessionat amb la perfecció i no aconseguia avançar de cap manera. Escrivia i plorava al mateix temps. Un dia em vaig quedar en estat de xoc", explica en Marc.
La seva parella el va animar a buscar ajuda professional i va anar al metge de capçalera, que tenint en compte el seu historial de crisis d'ansietat li va receptar una quantitat important d'antidepressius i ansiolítics per mantenir l'angoixa a ratlla. "L'efecte d'aquests fàrmacs era mantenir-me adormit i inconscient, però l'ansietat es mantenia allà. Jo tenia un cervell que seguia pensant i odiant-me, però al mateix temps tenia un cos que no em responia", recorda.
Va ser en aquest moment que es van produir les dues temptatives de suïcidi. Quan ho va explicar al metge de capçalera, aquest el va derivar al servei de Psiquiatria de l'Hospital Clínic, que es va fer càrrec del seu cas. "Ens va costar uns mesos, però vam trobar la medicació adequada i a més a més vaig fer un esforç econòmic important per poder permetre'm unes sessions de psicoteràpia amb el meu terapeuta, a qui estic eternament agraït", explica en Marc.
Per a la Thaïs Tiana, psicòloga especialitzada, "els problemes que porten a una persona a voler suïcidar-se o a decidir que aquesta és l'única opció són problemes de la vida", com ara pot ser el fet d'haver d'entregar un treball. De fet, molts estudiants de doctorat passen per problemes relacionats amb la salut mental. "El testimoni del Marc ens mostra que hi ha llum al final del túnel, però a la vegada ell reconeix que va haver de fer un gran esforç econòmic per pagar-se la teràpia. Tant de bo tothom pogués anar al psicòleg o al psiquiatre sense pagar".
El cas de Gabriel Chachi
La mort inesperada del youtuber i streamer Gabriel Chachi, de 25 anys, ha donat vigència al debat sobre el suïcidi entre els joves, un fenomen que segons diversos indicadors ha crescut de manera molt notable arran del confinament i de la pandèmia. Amb un atur juvenil del 40% a Catalunya, la pèrdua de l’estatus econòmic i la manca d'oportunitats o perspectives de futur podrien estar darrere d'alguns d'aquests casos, però no seria l'únic factor.
En el cas de Gabriel Chachi, estem parlant d'una persona molt jove que havia tingut un ascens social meteòric, canviant la seva vida per complet en poc temps. La pressió i l'autoexigència que acompanyen un èxit tan efímer també podria haver influït en el cas del jove youtuber. Segons en Roc Massaguer "en casos de problemes de salut mental, tenir una gran exposició a les xarxes i haver-te de mostrar contínuament davant seguidors pot arribar a jugar a la contra".
"Molts joves busquen la validació a les xarxes socials, però l'autoestima que pots guanyar gràcies en aquest terreny és falsa. Veure créixer una xifra de seguidors pot ser molt reconfortant, però és un retorn molt volàtil. Fer un like és molt fàcil, no requereix un compromís molt gran. Aquests seguidors no estaran allà quan tinguis un problema, no són amics teus".
La Thaïs comparteix aquesta opinió i ofereix algun altre exemple. "Un cantant pot rebre tot l'escalf dels seus seguidors quan està sobre l'escenari, però després arribar a casa i sentir-se sol o sentir-se buit. Aquest aïllament és un peix que es mossega la cua. Quan estem tristos estem més confortables estant sols perquè no ens mostrem ni som tan visibles per a la gent".
Tots dos convenen en el fet que seria bo que tinguéssim més eines per a gestionar les nostres emocions, de manera que poguéssim analitzar i reconèixer millor què ens passa i demanar ajuda en cas de necessitar-la.
Els indicis del pensament suïcida
Com hem pogut comprovar, les idees suïcides són més habituals del que ens pensem i poden estar en aquelles persones que tenim al voltant. Per això és important reconèixer o identificar aquestes situacions per tal de poder oferir la nostra ajuda a aquelles persones que la puguin necessitar.
Segons la Thaïs "els pensaments suïcides apareixen quan la persona sent que el patiment que està vivint és insuportable i que mai se solucionarà". Aquestes persones el que busquen és deixar de patir. No hem de frivolitzar el fet que algú hagi expressat en veu alta el seu desig de posar fi a la seva vida, la frase "qui ho diu després no ho fa" no sempre és certa. Fins i tot si creiem que algú realment no té intenció de suïcidar-se, però està intentant cridar l'atenció fent al·lusió al suïcidi, en el fons el que està fent és demanar ajuda a la seva manera.
Altres indicis són el consum d'alcohol i tòxics per a fugir de la realitat o els canvis sobtats en el comportament: algú que sempre sortia a córrer i deixa de fer-ho, algú que sempre escoltava música i deixa d'escoltar-la, etc. Aquests senyals d'alerta són els mateixos per a qualsevol problema de salut mental, però moltes vegades van lligades a idees o pensaments suïcides.
En casos més evidents, ens pot alertar el fet que la persona comenci a regalar els seus objectes personals, s'acomiadi d'alguna manera dels seus familiars o bé decideixi fer el seu testament. En cas de detectar que algú del nostre entorn està valorant aquesta possibilitat, el més important és oferir la nostra ajuda i el nostre suport sense jutjar el seu patiment. "La persona que implora ajuda el que vol és ser ajudat, no ser jutjat", conclou Thaïs Tiana.
