Extra #EfecteCollins: Manel, del folk al sample (Documental llarg)
- Especial sobre l'evolució musical de la banda de Barcelona
- El punt de vista de la crítica i dels seus seguidors fidels
- No et perdis el programa sencer amb Manel
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Al reportatge de la setmana fem un repàs de la trajectòria i evolució musical de Manel, una banda que s'ha caractertizat per sorprendre constantment als seus seguidors i per explorar en les sonoritats, les melodies i les lletres. Al llarg dels anys la banda catalana ha fet del pop trencador la seva bandera i han sigut fidels a les seves inquietuds musicals com a formació.
cropper
Ens reunim amb un periodista que els ha seguit i entrevistat des dels inicis: Yeray S. Iborra, de la revista musical MondoSonoro. En Yeray defineix el debut de la banda així: "El debut de Manel va caure com una cosa fresca i estranya. El folk i l'enllaç amb la nova cançó no l'havia fet ningú, i es van alinear els astres per fer que el seu disc fos quelcom diferent."I partint d'això, el periodista també afegeix que just el punt fort de Manel ha estat no intentar fer el mateix primer disc, tot aprofitant el gran èxit que van aconseguir: "Ells van tenir clar que no podien tornar a fer aquell primer disc, que pertanyia a un moment molt concret. I el que han fet, des d'aleshores, és no avorrir-se. Van abandonar l'ukelele, van abandonar la guitarra acústica, i finalment acabaran abandonant, si cal, l'elèctrica. Jugar i no avorrir-se ha estat la clau de què Manel seguissin tants anys, malgrat el que diguessin els seus seguidors o la crítica."
cropper
A banda d'en Yeray, coneixem a tres seguidors fidels de la banda, l’Iván Díez, el Josep Blanch i la Mariona Císcar, que parlen de les lletres del grup, i que destaquen algunes de les cançons més emocionals. La Mariona es queda amb Jo Competeixo, que la defineix com una autèntica declaració d'intencions, i que reuneix el caràcter juganer de la banda. També explica que l'evolució musical és el que més l'ha sorprès de Manel.
cropper
En Josep Blanch, per la seva banda, es defineix com un d'aquells seguidors que es resistia al canvi de sonoritat de Manel, i s'identifica com un nostàlgic de l'època de l'ukelele. Tot i així, reconeix que aquest xoc que provoca escoltar nova música de Manel acaba sent quelcom que el públic agraeix.
El periodista Iván Díez, que treballa a la redacció de SER Catalunya, explica que Manel són capaços de posar paraules als seus sentiments, cosa que per a ell és complicada. I destaca dues cançons: La Bola De Cristall, que el connecta directament amb el seu fill petit, i Per La Bona Gent, una de les darreres cançons de Manel, que el connecta amb la seva infantesa a Mallorca.
cropper
A banda, recordem algunes d’aquestes lletres mítiques de Manel que han transcendit generacionalment entre els seus fans. Aquest curt documental ha estat gravat per LA CHULA PRODUCTIONS pel programa Efecte Collins de RTVE Catalunya.
