El debat sobre la prostitució: abolir-la o legalitzar-la?
- Espanya és el país europeu que més prostitució consumeix, i el tercer de tot el món
- El govern espanyol treballa en una llei que suposaria abolir i perseguir la prostitució
- No et perdis els programes complets d'En Línia per a descobrir més temes que t'interessen
Segons l'Organització de les Nacions Unides, Espanya és el país europeu que més prostitució consumeix, i el tercer de tot el món. Tanmateix, actualment el govern espanyol s’ha proposat acabar amb el tràfic de persones i, segons la llei que prepara l’executiu, això implicaria abolir i perseguir la prostitució.
D’altra banda, el col·lectiu de treballadores sexuals demana una llei que en comptes de prohibir aquesta pràctica, les protegeixi dels estigmes i del rebuig social que genera la prostitució entre la societat, a més de la inseguretat del seu exercici. Aquestes dues posicions semblen estar força lluny de trobar un acord.
Les dues opcions esmentades tenen precedents al nostre entorn més proper: països com Noruega, Suècia o França han prohibit la prostitució i persegueixen a les treballadores sexuals i als seus clients. A l’altre extrem trobem països com Països Baixos i Alemanya que han donat una cobertura legal pel treball sexual. La regulació d’aquest sector, en un sentit o altre, sempre genera debat.
Quins efectes tindrà l’aplicació de la llei espanyola per a les dones que asseguren exercir el treball sexual per voluntat pròpia? Per saber-ho i parlar-ne amb més detall, hem convidat a participar a En Línia a la Mercè Meroño, presidenta de la fundació Àmbit i prevenció i coordinadora de projectes amb treballadores sexuals, i a la Valérie May, que actualment exerceix de treballadora sexual.
Una opció laboral plena d'estigma
La Valérie té el títol d’auxiliar d’infermeria, de treballadora social i la carrera de psicologia iniciada, però va decidir lliurement exercir el treball sexual com una opció laboral més. Tot el seu entorn coneix la seva realitat i ha après a conviure-hi.
“Per mi va ser complicat, però vaig arriscar-me a fer aquest pas i parlar amb el meu entorn perquè per mi era molt important que sabessin el que estava fent, ja que penso que no estic fent cap cosa dolenta”, ens explica la Valérie.
Les principals demandes del col·lectiu van en la línia d’aconseguir un reconeixement com a treballadores sexuals per tal d’acabar amb l’estigma i treballar amb una major seguretat. “Si ens reconeixen com a treballadores sexuals serem nosaltres mateixes les que denunciarem els abusos i explotacions, però si ens tenen victimitzades i no ens donen veu, és impossible”.
Però el cas de les dones com la Valérie, que decideixen lliurement dedicar-se al treball sexual, és una excepció al nostre país? Segons la Mercè Meroño no ho és. “Segons la meva experiència des dels anys 90 en una entitat aliada de moltes treballadores sexuals, no és una excepció. Moltes dones es dediquen al treball sexual perquè és una opció laboral més”, defensa Meroño.
L'organització que presideix la Mercè treballa a l'àmbit del Raval, on moltes treballadores sexuals treballen a immobles petits o pisos autoorganitzats. També treballen amb dones trans que exerceixen a Les Corts o en zones de carretera.
Les dades de la prostitució
Segons l'ONU, a l’estat espanyol hi ha unes 350.000 dones exercint la prostitució, de les quals el 80% són dones estrangeres en situació irregular provinents de països com el Brasil, Colòmbia, Nigèria, Romania, Rússia i Ucraïna.
El 39% dels homes en edat adulta, entre 25 i 60 anys, han pagat com a mínim en alguna ocasió per tenir sexe. En el mateix informe trobem una dada com a mínim sorprenent: la franja que abraça els joves d’entre 18 i 25 anys és on s’ha constatat un major increment el consum de prostitució en els darrers anys.
Però Espanya no és només el país europeu que més sexe pagat consumeix, sinó que també és una de les destinacions que més agrada als proxenetes, que fan negoci amb els cossos de les dones.
Això vol dir que de les 350.000 dones que exerceixen la prostitució a Espanya, 280.000 ho fan contra la seva voluntat? Segons la Mercè Meroño, això no és cert de cap de les maneres i hi ha hagut informes d’organismes com Amnistia Internacional que reflectien dades molt diferents.
A més, també segons Meroño, “les víctimes del tràfic de persones es troben amb països més centrats en la persecució del suposat delicte que en protegir-ne les víctimes reals”. Meroño considera que les postures abolicionistes “s’emmarquen en el feminisme, però estan regulant d’esquena a les dones i sense preguntar ni tenir en compte el que pensen les implicades”.
