Enlaces accesibilidad

Els nous catalans - 8 febrer

  • Les nenes llatinoamericanes de Catalunya celebren una gran festa quan compleixen 15 anys. 'Els nous catalans' ha volgut reflectir com viuen aquesta celebració tan especial una peruana i una dominicana.
  • També coneixerem una guineana guardonada pel seu suport a d'altres immigrants com ella i descobrirem la importància del brindis pels georgians.

Per
El nous catalans - La festassa dels 15 anys!!

Els temes d'aquesta setmana:La festassa dels quinze anys...!!

A tot el continent llatinoamèrica, quan una nena compleix 15 anys li fan una gran festa per presentar-la en societat. Això independentment de la classe social de la família. I a tots els països, la festa segueix uns rituals: la sala on es fa la celebració ha d¿estar decorada amb flors o globus, el pastís ha de ser de sucre, coronat per la figureta d'una nina; la nena hi estrena unes sabates de tacó; un vals amb el pare obre la tanda de balls. Tot això ha donat lloc a una florent indústria que dóna feina a dissenyadors, perruquers, xofers, floristes, pastissers, agències de viatges... A Catalunya, la veneçolana Aracelys Sosa organitza festes per a les nenes de quinze anys llatinoamericanes, i ella ens ha convidat a assistir a la festa de la July, del Perú, i de la Draiki, de la República Dominicana.

Sobretaula georgiana

A Geòrgia, una de les antigues repúbliques soviètiques, brindar és molt més que alçar la copa i formular un desig. És tot un ritual que cal seguir religiosament d'acord a unes normes. La principal és que ningú més que el cap de taula pot proposar un brindis. I no tothom pot tenir aquesta responsabilitat...

Nosaltres hem acompanyat a la taula un grup de georgians de Barcelona que commemoraven la festa de Sant Jordi, el seu patró. Ens han cuinat txacapuli, un plat típic de carn de be, i hem compartit la seva llarguíssima sobretaula farcida de brindis i cançons.

Compromesa amb les dones

A la Remei Sipi, els 40 anys que fa que viu a Catalunya no li han fet oblidar les seves arrels guineanes, al seu poble de l'illa de Rebola, que en llengua bubi vol dir 'illa de nens'. Recorda perfectament els contes de la seva àvia que, de ben segur, l'han empesa a escriure d'Àfrica, del seu poble i a denunciar la desigualtat de les dones. Remei SIPI forma part del projecte de tertúlies de literatura africana impulsat per la llibreria 'La Ploma' de Barcelona, una de les poques especialitzades en aquest gènere. Parlem amb la dona que ha estat premi Francesc Macià 2007 a la trajectòria dins del món de la immigració.