Verano azul
- Antonio Mercero tornava a dirigir una sèrie cinematogáfica "Verano Azul, que ràpidament va ser molt estimada pel públic.
- La sèrie idealitzava l'Espanya feliç de sol, platja i muntanya.
- Els seus protagonistes van captivar a petits i grans amb les seves aventures rodades a Nerja, Màlaga
Descobreix tot sobre Verano Azul
fue una serie de Televisión Española producida en 1981 y dirigida por Antonio Mercero con música de Carmelo Bernaola, (una sintonía ya convertida en un clásico). Fue rodada durante 16 meses, entre finales de agosto de 1979 y diciembre de 1980, en la localidad malagueña de Nerja y en las granadinas Motril y Almuñécar. La emisión original tuvo lugar en la primera cadena de RTVE entre el 11 de octubre de 1981 y el 14 de febrero de 1982, día en que el país entero llego a paralizarse, con más de 9 millones de telespectadores. El horario de emisión era desde las 16:05 h en la tarde del domingo. Consta de 19 episodios de aproximadamente una hora de duración cada uno. Fue una serie costosa en tiempo y dinero. Entre escritura del guion, localizaciones, rodaje y montaje tardó aproximadamente tres años en estar lista para ser mostrada al público.
Verano azul va ser una sèrie de Televisió Espanyola produïda en 1981 i dirigida per Antonio Mercero amb música de Carmelo Bernaola, (una sintonia que ja és tot un clàssic). Es va rodar en 16 mesos, entre finals d'agost de 1979 i desembre de 1980, en la localitat malaguenya de Nerja i en Motril i Almuñécar, Granada. L'emissió original va tenir lloc en la primera cadena de RTVE entre l'11 d'octubre de 1981 i el 14 de febrer de 1982, dia en què el país sencer va arribar a paralitzar-se, amb més de 9 milions de teleespectadors. La sèrie es va emetre els diumenges a les 16:05 de la tarda. Amb 19 episodis d'aproximadament d'una hora de durada cadascun, va ser una sèrie costosa en temps i diners. Entre escriptura del guió, localitzacions, rodatge i muntatge van passar aproximadament tres anys.
La sèrie mostrava l'estiueg de set nois (Bea, Desi, Javi, Pancho, Quique, 'Piraña' i Tito), un mariner (Chanquete) i una pintora (Julia) a un poblet de la costa. Espanya estava a punt d'assistir a l'arribada al poder del PSOE, amb Felipe González al capdavant. 1982 va ser també l'any del mundial de futbol.
El projecte de Mercero havia arribat al setembre de 1979 als despatxos de TVE. A més de director, Mercero va redactar el guió juntament amb Horacio Valcárcel i José Ángel Rodero. La producció va estar a càrrec d'Eduardo Esquide; la fotografia, de José Fernández Aguayo i Francisco Fraile. La sèrie va ser premiada en 1981 amb dos TP d'or -a la millor sèrie i el millor actor (Ferrandis)- i amb un Fotograma de Plata, també para Chanquete com a millor intèrpret de televisió.
El 7 de febrer de 1982 s'emet un dels moments més memorables en la sèrie i en la història de la televisió a Espanya: Pancho (José Luis Fernández), anuncia als seus amics la mort del personatge interpretat per Antonio Ferrandis, al crit de "¡Chanquete ha muerto!" en el penúltim episodi (titulat "Algo se muere en el alma").
L'èxit de Verano Azul no es va limitar només a Espanya, ja que va ser emesa també a Portugal, Llatinoamèrica i altres països tan diversos com França, Algèria, Bulgària, Angola i la llavors Txecoslovàquia. La sèrie es va convertir en el major reclam turístic de Nerja, que veuria créixer el nombre de visitants desitjosos de trobar-se amb elements de la sèrie com el vaixell de Chanquete (La Dorada).
En la seva banda sonora es recuperen cançons com "No nos moverán" de Joan Baez o"No nos moverán" de Joan Baez "Amor de verano" del Dúo Dinámico que tornen a adquirir popularitat entre el públic espanyol més jove.
