50 anys de política catalana: mig segle d'història explicat des de Ràdio 4
· De la Transició democràtica al segle XXI, un recorregut pels principals esdeveniments que han marcat Catalunya des de 1976.
· Els micròfons de Ràdio 4 han estat testimonis de moments històrics com el retorn de Tarradellas, el 23-F, els Jocs Olímpics, el Procés o els indults.
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Mig segle després del naixement de Ràdio 4, la història recent de Catalunya es pot rellegir a través de les seves emissions. Des de la recuperació de la Generalitat fins als reptes polítics més actuals, repassem alguns dels esdeveniments que han definit aquests cinquanta anys.
1976-1986: Els anys de la Transició amb una veu en català per a una nova etapa
Quan Ràdio 4 va començar les emissions l'any 1976, Catalunya i Espanya vivien una etapa de profunds canvis polítics. La mort del dictador Francisco Franco havia obert el camí cap a la democràcia, i l'emissora es va convertir en la primera ràdio pública que informava íntegrament en català en un moment de recuperació de les institucions i les llibertats.
Un dels episodis més significatius d'aquells anys va ser la multitudinària manifestació de la Diada de 1977, que va reunir centenars de milers de persones sota el lema "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia". Ràdio 4, amb menys d'un any de vida, va mobilitzar els seus equips per explicar en directe una jornada que marcaria el futur polític del país.
Pocs mesos després arribaria el retorn del president Josep Tarradellas i la restauració de la Generalitat, símbols del retorn de les institucions democràtiques catalanes. Durant aquells anys, Ràdio 4 va seguir de prop l'activitat del president i va conservar documents sonors de gran valor històric.
La dècada també va estar marcada per les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979, l'elecció de Narcís Serra com a alcalde de Barcelona, l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1979 i les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, que portarien Jordi Pujol a la presidència de la Generalitat l'any 1980.
Però probablement un dels moments més delicats va arribar el 23 de febrer de 1981. Durant el cop d'estat, Ràdio 4 va continuar informant en català i va emetre el missatge institucional de Jordi Pujol adreçat a la ciutadania catalana en defensa de la democràcia (hipervincular: missatge de Jordi Pujol durant el 23-F).
Aquella primera dècada també va veure la consolidació de les institucions catalanes i l'entrada d'Espanya a l'OTAN i la Comunitat Econòmica Europea, precedent de l'actual Unió Europea.
1986-1996: La Catalunya olímpica i la consolidació de l'autogovern
L'ingrés a la Comunitat Econòmica Europea va coincidir amb una etapa de modernització econòmica i institucional. Catalunya va reforçar el seu autogovern mentre Barcelona iniciava una transformació urbana que culminaria amb els Jocs Olímpics de 1992.
Aquella dècada va consolidar la figura de Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat i va situar Catalunya en l'escena internacional gràcies a l'èxit organitzatiu dels Jocs. Barcelona va renovar infraestructures i va experimentar una projecció internacional sense precedents.
Paral·lelament, Ràdio 4 va seguir els grans debats que travessaven la societat catalana i espanyola. Entre ells, el referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN l'any 1986 (hipervincular: valoracions de Jordi Pujol sobre el referèndum de l'OTAN).
La dècada es tanca amb un nou escenari polític a Espanya. Les eleccions generals de 1996 van donar lloc al conegut Pacte del Majestic, que va convertir Convergència i Unió en un actor determinant per a la governabilitat estatal (hipervincular: acord del Majestic).
1996-2006: El final d'una etapa política
L'últim tram de la presidència de Jordi Pujol va coincidir amb l'entrada al nou mil·lenni. Catalunya vivia una fase de creixement econòmic, transformacions socials i nous debats sobre l'encaix territorial.
L'any 2003 va produir-se un dels canvis polítics més importants des de la recuperació de la Generalitat. Després de 23 anys de governs liderats per Jordi Pujol, el pacte entre PSC, ERC i ICV va donar lloc al primer govern tripartit presidit per Pasqual Maragall.
[ÀUDIO INCRUSTAT - Formació del primer govern tripartit (2003)]
Aquell canvi va obrir una etapa de reformes institucionals que culminaria amb la proposta d'un nou Estatut d'Autonomia. El text es va negociar entre Barcelona i Madrid i va ser sotmès a referèndum l'any 2006 (hipervincular: referèndum de l'Estatut de 2006).
La dècada també va estar marcada per esdeveniments com el Fòrum Universal de les Cultures de 2004 i per l'arribada de noves realitats socials derivades de l'augment de la immigració i la globalització.
2006-2016: La crisi i l'inici d'un nou cicle polític
La gran recessió iniciada el 2008 va transformar profundament l'escenari polític i social català. Les dificultats econòmiques, l'augment de l'atur i la desafecció institucional van alimentar noves formes de mobilització ciutadana.
Un dels punts d'inflexió va arribar el 2010, quan el Tribunal Constitucional va dictar sentència sobre l'Estatut d'Autonomia aprovat quatre anys abans (hipervincular: sentència de l'Estatut de 2010). La decisió va generar una forta resposta ciutadana i va marcar l'inici d'una nova etapa en el debat polític català.
Dos anys més tard, la manifestació de la Diada de 2012 va suposar un canvi d'escala en el moviment independentista i va situar la qüestió nacional al centre de la política catalana.
Durant aquells anys també van aparèixer noves formacions polítiques, es van consolidar moviments socials com el 15-M i es va modificar profundament el mapa polític que havia predominat durant les dècades anteriors.
2016-2026: De l'1 d'Octubre a una nova etapa política
La dècada més recent ha estat una de les més intenses de la història política contemporània de Catalunya. Els esdeveniments de la tardor de 2017 van centrar l'atenció política i mediàtica tant a Catalunya com a nivell internacional.
Ràdio 4 va fer un seguiment exhaustiu del referèndum de l'1 d'Octubre i de totes les jornades prèvies i posteriors (hipervincular: programa especial del dia abans de l'1-O) i (hipervincular: cobertura informativa de l'1-O).
Aquelles setmanes van culminar amb la declaració unilateral d'independència aprovada pel Parlament i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per part del Govern espanyol (hipervincular: especial informatiu sobre el 155 i la DUI).
Els anys següents van estar marcats pel judici als dirigents del Procés, un dels episodis judicials i polítics més rellevants de la història recent, així com per la successió de governs i convocatòries electorals.
L'any 2020, el president de la Generalitat, Quim Torra, va ser inhabilitat per decisió judicial (hipervincular: inhabilitació de Quim Torra). L'any següent, el Govern espanyol va concedir els indults als dirigents independentistes condemnats, una decisió que va generar un ampli debat polític.
[ÀUDIO INCRUSTAT - Programa especial sobre els indults (2021)]
La dècada també ha estat marcada per la pandèmia de la Covid-19, la reobertura del diàleg institucional entre governs i l'aprovació de la llei d'amnistia.
Un altre dels moments informativament més destacats va tenir lloc el 8 d'agost de 2024 amb el retorn de Carles Puigdemont a Catalunya després de diversos anys residint a l'estranger. Ràdio 4 va desplegar una cobertura especial durant tota la jornada, una de les més extenses i complexes dels darrers anys (hipervincular: programa especial sobre el retorn de Puigdemont el 2024).
