Disc Català de l'Any: premiant la banda sonora del país des de 1979
- Des de Lluís Llach fins a Ginestà i Alfred García, el guardó de Ràdio 4 ha esdevingut el gran termòmetre de la música cantada en català i un dels premis més estimats pels oients
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Hi ha pocs guardons que puguin presumir d'una trajectòria tan llarga i representativa com el Disc Català de l'Any de Ràdio 4. Creat el 1979 per Joan Ramon Mainat al programa Cançons al vent, és el premi més antic de tots els que s'atorguen en l'àmbit de la música cantada en català.
Durant gairebé mig segle, el reconeixement ha estat testimoni de l'evolució de la música catalana, des de la Nova Cançó fins a les noves generacions de pop, rock, música urbana o mestissatge. El seu palmarès reuneix noms imprescindibles com Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Marina Rossell, Els Amics de les Arts, Els Catarres, Miki Núñez o Ginestà.
Un premi decidit pels oients
Una de les grans singularitats del Disc Català de l'Any és que manté viu l'esperit participatiu dels seus inicis. Actualment, els oients poden votar el seu treball preferit entre una selecció d'àlbums finalistes, i el resultat final combina el vot popular amb el criteri d'un jurat especialitzat.
Els primers anys: de Llach a Serrat
La història del guardó arrenca amb un nom majúscul: Lluís Llach, que va inaugurar el palmarès el 1979 amb Campanades a morts. Un any després, Núria Feliu s'imposava amb Viure a Barcelona, mentre que La Trinca i Marina Rossell també van deixar la seva empremta durant els primers anys del premi.
Aquelles primeres gales reflectien la consolidació de la música en català en els primers anys de la democràcia i el paper pioner de Ràdio 4 com a emissora pública en català.
Els noranta: el boom del rock català
La dècada dels noranta coincideix amb l'explosió del rock català. El premi va distingir artistes i grups que avui formen part de l'imaginari musical col·lectiu: Sau, Lluís Llach, Toti Soler, Joan Manuel Serrat o Ja T'ho Diré.
L'any 1996, el guardó va recaure en Joan Manuel Serrat pel disc Banda sonora d'un temps, d'un país, una obra que revisava algunes de les cançons més emblemàtiques de la seva trajectòria.
Del nou mil·lenni a les noves generacions
L'entrada al segle XXI va ampliar l'univers sonor del Disc Català de l'Any. Van arribar els reconeixements a Antònia Font, Lax'n'Busto, Gossos, Els Amics de les Arts i molts altres artistes que han marcat diverses generacions.
El 2009, coincidint amb el 30è aniversari del guardó, Ràdio 4 va commemorar l'efemèride amb una edició especial que confirmava la bona salut de la música en català.
En els darrers anys, el premi ha continuat evolucionant i ha reconegut tant artistes consolidats com noves veus de l'escena catalana. Els Catarres, Txarango, Buhos, Obeses, Miki Núñez, The Tyets o Ginestà formen part d'aquest recorregut recent.
Del fenomen The Tyets a Alfred García
La capacitat del Disc Català de l'Any per connectar amb cada nova generació queda reflectida en els seus últims guanyadors. El 2023 va triomfar The Tyets amb Èpic Solete, mentre que el 2024 el premi va ser per a Ginestà i el seu aclamat Vida meva.
El relleu l'ha pres Alfred García, que ha guanyat el Disc Català de l'Any 2025 amb T'estimo es te quiero, confirmant-se com una de les figures més destacades del panorama musical català actual.
Una curiositat per al 50è aniversari de Ràdio 4
L'any del seu 50è aniversari, Ràdio 4 ha incorporat una novetat històrica: la creació del Premi Disc Català d'Honor, una distinció extraordinària que reconeix trajectòries imprescindibles per a la música i la cultura catalanes.
La primera banda guardonada ha estat Sopa de Cabra, una de les formacions més influents del rock català, autora d'himnes com L'Empordà, Camins, Si et quedes amb mi o El far del sud.
Més de quatre dècades després del primer premi, el Disc Català de l'Any continua sent molt més que un guardó: és un recorregut per la història recent de la música catalana i, alhora, una finestra oberta a les cançons que marcaran el futur.
