Dia Mundial de la Celiaquia: diagnòstics tardans i una dieta de per vida
Programes
- Tot i afectar prop de l’1 % de la població, la malaltia celíaca continua essent infradiagnosticada
- Els pacients denuncien la dificultat per accedir a productes sense gluten segurs i assequibles
Coincidint amb el Dia Mundial de la Celiaquia, professionals de la salut i pacients s'han unit aquest 16 de maig per donar veu a una malaltia que afecta prop de l’1% de la població mundial. La doctora Gemma Castillejo, pediatra especialitzada en gastroenterologia, visita 'La Matinera' de Ràdio 4 per parlar-ne d'aquesta afecció.
"La malaltia celíaca és una reacció autoimmune provocada per la ingesta de gluten en persones amb predisposició genètica", explica la doctora. "Afecta les vellositats del budell prim, dificultant l’absorció de nutrients i provocant símptomes molt variats".
La celiaquia, una malaltia crònica que afecta milers de persones
Reconeix els símptomes
Entre els símptomes més comuns es troben la diarrea crònica, la distensió abdominal, l’anèmia ferropènica, però també n’hi ha d’altres menys coneguts, com dolors semblants a les migranyes, osteoporosi, retards de creixement, infertilitat i fins i tot problemes ginecològics. "És una malaltia molt més complexa del que sovint es pensa, perquè no afecta només l’àmbit digestiu", apunta Castillejo.
Aquesta malaltia pot aparèixer en qualsevol moment de la vida. El fet de no ser diagnosticat de petit no implica estar exempt al llarg de la vida. Ho explica en Pasqual, pacient diagnosticat en l’edat adulta. "Jo vaig començar a tenir problemes intestinals greus durant la pandèmia. Tot i que anys abans m’havien fet proves per predisposició genètica, no va ser fins a una biòpsia posterior que em van confirmar el diagnòstic", explica al programa.
El diagnòstic sovint s’endarrereix o es complica perquè els símptomes poden ser lleus
Aquesta experiència és comuna. El diagnòstic sovint s’endarrereix o es complica perquè els símptomes poden ser lleus o intermitents, i perquè moltes persones retiren el gluten de la dieta abans de consultar el metge, cosa que dificulta la detecció. "És molt important no deixar de menjar gluten abans de fer-se les proves. Si no, els resultats poden sortir alterats i no es podrà confirmar si la persona és realment celíaca o no", alerta la doctora.
Encara no hi ha cura
Tot i els avenços en la recerca, actualment no existeix cap tractament curatiu per a la celiaquia. L’única mesura efectiva és seguir una dieta sense gluten de per vida. Un repte que va molt més enllà del que sembla.
"És una dieta molt estricta, no hi ha marge d’error. El més difícil no és evitar aliments amb gluten, sinó la contaminació creuada, especialment quan menges fora de casa", apunta Pasqual. "Una amanida pot semblar segura, però si es manipula en una cuina amb restes de farina, ja no és apta".
A això s’hi afegeix l’impacte econòmic. Els productes sense gluten acostumen a ser més cars i menys saludables. "El pa pot arribar a costar fins a 3,50 euros la barra, i porta més sucre o additius", lamenta Pasqual. "Jo calculo que gasto uns 50 euros més al mes comparat amb una persona que pot menjar gluten".
No és el mateix ser celíac que sensible al gluten
Un altre punt de confusió freqüent és la diferència entre celiaquia i sensibilitat al gluten. Moltes persones es declaren "intolerants" al gluten, però això pot ser una simplificació inadequada. "El terme correcte seria sensibilitat al gluten no celíaca. És una condició diferent, i abans de retirar el gluten s’ha de fer l’estudi mèdic per descartar que no sigui celiaquia", recorda la doctora.
Amb motiu d’aquesta diada, els experts insisteixen en la importància de la formació i sensibilització social, especialment entre el personal de restauració i el sistema educatiu, per garantir que les persones celíaques puguin fer una vida normal, sense risc i amb seguretat alimentària.
