Valeria Castro mostra la seva fragilitat a l'àlbum 'El cuerpo después de todo'
Programes
- La cantant Valeria Castro presenta a ‘Xavifòrnia’ el seu segon disc d'estudi El cuerpo después de todo
- L’artista canària assegura que mostra la seva vulnerabilitat a les noves cançons
Obrir-se en canal i mostrar-se vulnerable. La cantant Valeria Castro aconsegueix que qui escolti la seva música se senti identificat. A ‘Xavifòrnia’, el programa de Ràdio 4 presentat per Xavi Martínez, l’artista canària ha presentat el seu segon àlbum d’estudi titulat El cuerpo después de todo, on mostra la seva fragilitat: “Si jo intento explicar-ho, cantar-ho de manera que la gent es pugui sentir reflectida, ja no és només la meva vulnerabilitat la que interessa, sinó la vulnerabilitat d'una societat que necessita també espais on pugui penetrar aquest sentiment”.
L’art com a procés de sanació
“És el cos el que suporta totes aquestes emocions“
El cuerpo después de todo no només dona nom al disc de Valeria Castro, també és el títol d’un dels 11 temes que el componen. La cançó la va crear en dues hores a Ciutat de Mèxic, on va gravar l’àlbum. “Quan et vegis com sobrepassada, aclaparada... El que queda és el que t'aguanta, sigui com sigui. És el cos el que suporta totes aquestes emocions”, comenta la cantant. “Era bonic radiografiar-ho de manera musical perquè si és ferida i si és sanació, que tingui un espai segur com és l'art per habitar-lo”, afegeix.
Amb El cuerpo después de todo, l’artista es va adonar que tenia a dins seu emocions i una manera d’entendre el món que era definit per herències i mancances seves. Així que a través de les seves lletres demana ajuda: “Y ojalá la piel desnuda la miren con ternura cuando una no puede". “Reconèixer davant la gent que hi ha vegades que una no pot suposo que és de les coses que més m'ha fet mal en aquest disc: atrevir-me a contar aquesta fragilitat", sentencia.
L’essència de La Palma
El primer disc de Valeria Castro, La raíz, apel·lava directament a l’illa de La Palma, d’on és la intèrpret i compositora. En el seu segon àlbum d’estudi aquestes referències no són tan directes. Tanmateix, la cantant assegura a 'Xavifòrnia' que “semblaria que no porta res de la terra”, però que és ella la que transmet la seva essència: “Ser d'una illa petita és haver passat per aquestes coses que em defineixen ara com a persona i des d’on explico les meves històries”.
Castro també assenyala que aquest disc és el més pop que ha fet mai, però a la vegada el més folklòric. “Hi ha molt del timple canari, de ritmes que tenen aquests accents més folklòrics, però convivint amb els gèneres. Que siguin els gèneres els que estiguin a favor de les cançons segons els convingui”, apunta.
“Que bonic que després també pugui curar“
Valeria Castro és conscient que, a través de la seva música i el seu art, té un altaveu per parlar d’aspectes que li són rellevants, com la seva terra i la salut mental, i per transmetre els valors amb els quals ha estat educada. A més, les seves cançons no només li serveixen per defensar les realitats amb les quals conviu la seva generació sinó també per sanar-se a si mateixa i, si potser, a qui li escolti: “Que bonic que després també pugui curar encara que sigui una sola persona.”
