El documental que entra a les criptes del Valle de Cuelgamuros
Cafè d'idees
- La 1 estrena divendres 25 de setembre en exclusiva el documental d'RTVE Cuelgamuros. Entre lo difícil y lo imposible
- L'arqueòleg que treballa al Valle de Cuelgamuros en la recerca de les víctimes de la Guerra Civil, René Pacheco, en parla al Cafè d'idees
El documental que entra a les criptes del Valle de Cuelgamuros
Aquest dimarts, 22 de setembre, s'estrena al Festival de Sant Sebastià el documental Cuelgamuros. Entre lo difícil y lo imposible d'RTVE. El llargmetratge també s'emetrà divendres 25 de setembre a La 1. Per primera vegada, un equip de televisió accedeix a les criptes de l'abans anomenat Valle de los Caídos per observar la feina de les persones que intenten identificar les restes de les víctimes de la Guerra Civil espanyola.
Un dels arqueòlegs que treballa al museu, René Pacheco, assegura al Cafè d'idees que el que se sent allà dins és aclaparament per l'estat de conservació que presenten les restes, la humitat que se sent i la foscor. Tot i que la tasca consisteix en la cerca de més de 200 cossos, segons Pacheco a Cuelgamuros hi ha un total de 33.800 persones i esdevé la fossa comuna més gran d'Espanya.
Restes de víctimes republicanes, al Valle sense consentiment familiar
L'arqueòleg assegura que el trasllat dels cossos es va dur a terme vint anys després del final de la guerra, a partir de l'any 1959. "Quan acaba la construcció del Valle de los Caídos, comencen a portar les restes d'arreu d'Espanya fins allà i s'incorporen en diferents sales amb capelles. Hi ha restes a les 17 criptes que té el Valle", diu l'expert.
Tot i que la idea inicial era que allà només fossin enterrats "los caídos por Dios y por España", Franco també va traslladar al Valle de los Caídosfosses republicanes. "Quan van començar les exhumacions amb metodologia científica a Espanya l'any 2000, diverses famílies van anar a buscar la seva fossa i no hi era", afirma Pacheco. Les investigacions que es van fer a posteriori ho confirmaven.
L'investigador assenyala que els cossos que busquen els arqueòlegs al Valle són de les 200 famílies que ho han demanat. "Les criptes es van obrir perquè les famílies de republicans que van ser portats sense cap mena de consentiment, requisit ni petició de la dictadura franquista, van denunciar per la via civil", explica.
Una feina d’arqueòleg, però també de detectiu
En el documental es pot apreciar com un dels cossos conserva un rellotge de butxaca de l'època. Pacheco recalca que troballes com aquesta són molt importants perquè aporten una informació molt valuosa tenint en compte l'estat de conservació de les caixes. "En molts casos, el que trobem són muntanyes d'ossos on no acabem de veure els límits de cada caixa perquè s'han desintegrat per la humitat i les goteres".
L'especialista afegeix que la tasca dels arqueòlegs és, en realitat, molt detectivesca. "Hem d'intentar trobar entre les més de 1.000 caixes que hi ha a cadascun dels nivells aquelles restes que han sigut reclamades. A vegades no trobem les lletres". Pacheco apunta que les capses arriben al Valle amb una retolació amb el nom de la persona o de la població d'on venen, i n'hi ha d'individuals i de col·lectives. Pot haver-hi fins a 15 persones dins d'una caixa. "Quan no identifiquem les lletres, els objectes ens donen pistes del tipus de fossa", comenta l'expert.
Hem d'intentar trobar les restes entre les més de 1.000 caixes que hi ha a cada nivell
Dues dècades de lluita per recuperar els desapareguts
Pacheco recorda que la investigació que es pot apreciar al documental avui és una realitat gràcies al moviment social impulsat per les associacions de memòria històrica l'any 2000. "A través de diferents processos es comencen a fer lleis per regular la recerca d'aquestes persones fins al 2022 amb la llei de memòria democràtica, que ja contemplava el projecte del Valle de Cuelgamuros. També integrava el canvi de nom del Valle de los Caídos i estaria només dedicat a les víctimes d'un sol bàndol", diu l'arqueòleg.
Oposició a les excavacions
En contra de l'excavació, col·lectius com l'Asociación en Defensa del Valle de los Caídos o Abogados Cristianos denuncien que "no s'ha de tocar res", amb l'argument que no cal remoure el passat. Davant dels posicionaments antagònics, Pacheco considera que els treballs arqueològics que es fan al Valle de Cuelgamuros "són una qüestió de drets humans".
Com és possible que 80 anys després de la guerra estiguem en la recerca d'aquestes persones enterrades a fosses comunes o al Valle de los Caídos sense que les seves famílies ho sabessin mai?
"Ens hem de preguntar: com és possible que vuitanta anys després de la guerra estiguem en la recerca d'aquestes persones enterrades a fosses comunes o al Valle de los Caídos sense que les seves famílies ho sabessin mai", diu l'arqueòleg. L'expert conclou que l'única cosa que demanen les víctimes és: "Si us plau, ajudeu-nos a trobar el nostre familiar perquè l'única cosa que vull fer és enterrar-lo al meu nínxol i donar-li un enterrament digne".