Enlaces accesibilidad
Llei contra ocupacions

Els ajuntaments podran iniciar el procés de desnonament d'un habitatge ocupat

Per
Desnonament a un pis del barri del Poble Nou, a Barcelona, en juny del 2021
Desnonament a un pis del barri del Poble Nou, a Barcelona, en juny del 2021

El PSC ha donat el seu 'sí' a la proposició de llei contra les ocupacions presentada per Junts i ha quedat aprovada al ple del Parlament. Això implica que a partir d'ara, els ajuntaments podran iniciar processos de desnonament d'habitatges ocupats on hi hagi problemes d'alteració de la convivència i que siguin propietat de grans tenidors que hagin iniciat accions judicials per al desallotjament.

La CUP i els comuns hi han votat en contra, com ja havien anunciat. Des dels comuns, Susanna Segòvia ha alertat que la llei pot generar inseguretat jurídica, estigmatitzar a famílies sense recursos i envair competències estatals. D'altra banda, ERC ha votat a favor, però ha inclòs esmenes perquè els consistoris puguin adquirir "temporalment" l'ús de l'habitatge "durant un termini màxim de set anys".

Llei contra okupacions conflictives: els ajuntaments podran promoure desnonaments

El col·lectiu d'agents de la propietat immobiliària de Catalunya, per la seva banda, ha celebrat els canvis legislatius i ha demanat que no es qüestioni la seva constitucionalitat. Això sí, l'entitat lamenta que el text tregui capacitat de maniobra a les comunitats de propietaris. "Ha faltat valentia per donar confiança a les comunitats de propietaris perquè puguin actuar directament davant els jutjats", ha afirmat el portaveu i responsable jurídic d'API Catalunya, Carles Sala.

Els veïns no podran iniciar el procés

La llei contra les ocupacions plantejava en un principi que les comunitats de veïns també poguessin iniciar el procediment de desnonament d'habitatges ocupats on hi hagués problemes de convivència. Finalment, la normativa no contempla aquesta possibilitat. Els propietaris podran denunciar els fets a l'ajuntament i aquest serà el que iniciï el procés amb un expedient que demostri que hi ha alteracions de convivència.

Fonts de Junts han concretat que la norma inclou la forma en què s'han d'interpretar les alteracions de convivència, sobre la base d'altres casos que recull la jurisprudència i estableix els requisits per a considerar-ho com a tal. Per part seva, els republicans han explicat que no compartien la forma urgent en què s'ha tramitat aquesta proposició, per això han inclòs esmenes que redueixin les "interpretacions arbitràries".

Els habitatges buits, en el centre del problema

La diputada dels comuns Susanna Segòvia s'ha mostrat en contra de la llei, argumentat que pot generar inseguretat jurídica, estigmatitzar a famílies sense recursos i envair competències estatals. A més, ha acusat els partits que l'han secundat de fer-ho per electoralisme: "Hi ha ocupacions perquè hi ha habitatges buits", ha advertit.

Des del PSC, Eva Candela ha coincidit amb Segòvia que l'arrel del problema de les ocupacions és que hi ha habitatges buits i ha lamentat que la possibilitat de sancionar a grans tenidors no hagi aconseguit revertir aquesta situació, que ha propiciat "una línia de negoci molt lucrativa a persones i organitzacions sense escrúpols".

La diputada de Cs Anna Grau ha mantingut que l'ocupació és un delicte i ha carregat contra la llei.

Les entitats, en contra

Les entitats en defensa de l'habitatge ja s'havien mostrat en contra d'aquesta llei, perquè, segons diuen, pot perjudicar "greument" les famílies vulnerables. Segons la PAH i altres entitats, la normativa "està mal formulada". "Qui abandona els seus habitatges és la propietat", ha indicat Lucía Delgado, portaveu del grup promotor de la llei 24/2015 i de les PAH Catalunya.

La PAH carrega contra la llei contra les ocupacions de Junts | Anna Pujol

En aquest sentit, la portaveu exigia que Junts i el PSC aprovessin unes esmenes "de mínims". Paula Cardona, també del moviment per l'habitatge, ha explicat que aquestes haurien d'anar encaminades cap a dues bandes: que es faci una menció expressa per excloure les famílies vulnerables de la possibilitat de ser desnonades i que es "graduï" en una escala les ocupacions "conflictives" per evitar generalismes.

Delgado ha assegurat que, si es vol abordar el problema de l'ocupació, s'ha d'apostar per altres fórmules, com ara garantir el dret a l'habitatge, aplicar la llei 24/2015, regular els preus del lloguer o multar per no conservar habitatges en desús, entre altres. Els comuns també s'han mostrat totalment contraris a la normativa i la titllen de “Gestapo veïnal”.

Polèmica

La nova llei per fer front a les ocupacions conflictives no ha estat absenta de polèmica. Montse Serrano, advocada del Col·lectiu Ronda, considera que és un "pedaç", "si no superem la lentitud de la justícia i el problema d'habitatge". En una conversa al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, reconeix que no distingeix si hi estan implicades persones vulnerables: "És un concepte jurídic indeterminat. És molt subjectiu", insisteix.

La llei contra les ocupacions conflictives, a debat

En un debat, Alberto Izquierdo, secretari del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, critica que "protegeix" als grans tenidors, però ha "deixat fora de la protecció a les víctimes", en referència a les comunitats de propietaris i als petits propietaris. I també acusa l'Ajuntament de Barcelona de no actuar amb fermesa contra les ocupacions: "El que han fet amb la llei és ampliar la burocràcia".

Cauen les denúncies per ocupacions a Barcelona

A la capital catalana, les denúncies per ocupacions d'habitatges s'han reduït un 18,5% des del 2019, segons dades dels Mossos d'Esquadra. Així, continua el ritme a la baixa que es va iniciar fa quatre anys. Des de l’Ajuntament de Barcelona, justifiquen aquesta disminució gràcies a la "inversió en polítiques d'habitatge" i insisteixen que la Llei d’habitatge inclogui la regulació del preu del lloguer.

Al conjunt de Catalunya, però, no s'ha vist reflectida aquesta baixada, ja que les denúncies per aquest motiu han augmentat un 10%.