Santi Millán, actor, sobre conviure amb el TDAH: "Jo crec que som més neurodivergents que neurotípics"
Pla Seqüència
- Santi Millán va descobrir que tenia TDAH durant el tractament dels seus fills
- Nandu Jubany, xef: "Com a pare, m'he perdut moltes coses pel camí"
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Santi Millán va descobrir que tenia trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) perquè els seus fills també en tenen. Els va començar a portar al psiquiatre per tractar-los i es va adonar que, quan explicaven les seves experiències als professionals, ell també s’hi sentia identificat: “A mi tot això em sona molt. És el que m’ha passat tota la vida.” L’actor ha parlat de la seva relació amb el TDAH al programa Pla Seqüència, amb Jordi Basté, que també pateix aquest trastorn. Millán afegeix que, en realitat, hi ha moltes més persones com ells dos del que sembla: “Jo crec que hi ha més neurodivergents que neurotípics.”
Com és viure amb TDAH?
Millán assegura que presenta molts dels símptomes habituals d’una persona amb TDAH, des de ser despistat fins a experimentar l’hiperfocus, un fenomen que fa que, si la persona està motivada per una tasca, pugui arribar a concentrar-s’hi tant que el món exterior desaparegui i la resta d'activitats deixin de ser importants. Explica, també, que al seu cap li costa “prioritzar les coses”, un fet que pot acabar provocant que es bloquegi i no faci res. Tot i això, l’actor està convençut que tenir TDAH es pot convertir en una fortalesa: “Som diferents, tenim virtuts perquè el fet de ser diferent et fa únic.”
“Som diferents, tenim virtuts perquè el fet de ser diferent et fa únic.“
Per pal·liar alguns dels símptomes del TDAH, com ara perdre les claus constantment, Millán s’ha fet unes bandoleres que duu sempre a sobre i d’on les porta penjades. “Així saps que sempre tornaran”, afegeix. N’hi ha d’altres, però, que no pot evitar, com entrar en una habitació amb un propòsit i oblidar-lo al cap de pocs segons.
Perdre el cotxe
L’actor també recorda una anècdota relacionada amb el seu cotxe. Un dia que tenia doble funció al teatre, va treure el vehicle del pàrquing i va punxar una roda just a la sortida. Tot i això, el va poder deixar aparcat a prop. En acabar, però, es va adonar que el cotxe no era allà on pensava que l’havia deixat. Va trucar a la grua, però li van confirmar que no hi havia cap vehicle com el seu al dipòsit. Fins i tot va acabar presentant una denúncia als Mossos d’Esquadra. Més tard, en recordar que el cotxe tenia geolocalitzador, va comprovar que havia estat tota l’estona estacionat a poca distància del lloc on ell creia haver-lo aparcat.
Més enllà de conviure amb els reptes que comporta el TDAH, Millán ha trobat en l’art una manera d'organitzar la seva ment. Ho fa a través del projecte Second Match, amb el qual transforma figures antigues o defectuoses per donar-los una segona vida. Una iniciativa que reflecteix la seva manera d'entendre l'art, no com una limitació, sinó com una oportunitat per donar una segona vida als objectes.
