Bebès robats: com se'ls emportaven i efectes psicològics
L'altaveu
- Proliferen les demandes judicials per presumptes robatoris de nadons a Girona durant el franquisme
- La periodista Marta Delcor i la psicòloga Marta Torra n'expliquen el modus operandi i les conseqüències psicològiques
Cada cop més famílies denuncien presumptes robatoris de nadons a la Clínica L'Aliança de Girona durant el franquisme, en especial entre els anys 60 i els 70. S'especula que bebès acabats de néixer eren confiscats de les seves famílies per donar-los en adopció a d'altres a canvi de diners, concretament per unes 200.000 pessetes, que equivalen a uns 1.200 euros.
Dècades després continuen apareixent casos de mares a qui els van prendre els seus fills. A 'L'Altaveu', la periodista Marta Delcor revela quin era el procediment per efectuar el robatori d'infants acabats de néixer i la psicòloga Marta Torra exposa quines conseqüències psicològiques generava entre els familiars afectats i al mateix nadó.
Com robaven els nadons?
Marta Delcor explica que el modus operandi era pràcticament el mateix sempre. En una sala de parts, abans que la mare agafi el seu nen, una infermera li deia que s'havia d'emportar el nadó ràpidament de l'habitació. Al cap d'una estona, la sanitària tornava i comunicava a la mare que el seu fill havia mort i que, per ordres estrictes del metge, no el podia ni veure, ni batejar-lo, ni enterrar-lo. "A l'època franquista, la religió catòlica tenia molt pes a Espanya, pràcticament totes les famílies batejaven els seus fills i el fet de no fer-ho implicava que aquest nen no anava al paradís, sinó als llimbs, i era un motiu d'angoixa afegida per a totes aquestes famílies", raona la periodista.
Delcor afirma que no deixaven batejar ni enterrar els nounats robats per evitar deixar rastre. Una altra característica comuna d'aquests casos és que el nom d'aquests nens no consten en cap registre de naixements ni de defuncions, és a dir, no se'ls pot identificar enlloc. Això alimentava encara més el pressentiment de les famílies, silenciat durant anys tant socialment com dins de les mateixes cases, i s'han quedat en la sospita que potser aquell nadó realment no va morir i viu en un lloc desconegut. En els darrers anys, aquesta temença s'ha convertit en una lluita per destapar la veritat de moltes famílies afectades.
Com afecta les famílies psicològicament?
“Aquestes mares que els prenien el bebè, no el veien“
Marta Torra assegura que el dol que genera el robatori de nadons a les famílies és molt complicat superar-lo. "Des del dol perinatal sempre aconsellem veure el nadó, per acomiadar-te'n. Aquestes mares que els prenien el bebè, no el veien", apunta la psicòloga. L'especialista diu que el no poder veure el nadó provoca una sensació de confusió per no saber per què no el pot conèixer, perquè no rebien explicacions.
“Hi ha un instint maternal que ens diu que aquell bebè no està mort“
Posteriorment, apareix un sentiment de desesperació. "Hi ha un instint maternal que hem tingut totes les mares que ens diu que aquell bebè no està mort, i quan segueixes aquest instint la desesperació va en augment", raona la terapeuta. La situació d'abisme creix fins que es converteix en una obsessió i les famílies destinen la seva vida exclusivament a trobar aquest nen perdut. Inclús, alguns senten culpabilitat per no haver pogut salvar-lo, segons relata Torra.
“Què puc fer jo des d'aquí si no sé com és ni qui és, ni sé si està bé?“
També apareix un arravatament de protecció, pel qual les famílies es pregunten sobre l'estat del fill. "Què puc fer jo des d'aquí si no sé com és ni qui és, ni sé si està bé?", reflexiona la psicòloga sobre les possibles preguntes que es fan les famílies afectades.
“Poder parlar d'aquesta angoixa amb algú que t'entengui és molt important“
Torra adverteix que és molt important que la gent que passa per això parli de l'angoixa que passen, de l'amoïnament de no haver-se pogut acomiadar, perquè el bebè per a aquelles persones no ha mort, sinó que ha desaparegut. "Poder parlar d'aquesta angoixa amb algú que t'entengui és molt important, perquè hi ha familiars que prefereixen que ho deixis estar", alerta l'experta.
Implicacions psicològiques per als nadons robats
Pel que fa als nadons robats que no han conegut la seva família, la psicòloga considera que pot generar un daltabaix emocional molt bèstia. "Et cries amb una família i et diuen que no són els teus pares biològics", indica la terapeuta. Torra explica que als nens robats no se'ls explica la història verdadera i en el millor dels casos se'ls diu que són adoptats. "És bastant complicat que se'ls digui 'vam pagar per tu i ets un bebè robat d'una altra mare', s'amaga", conclou l'especialista.
