Julio Manrique, actor i director teatral: "L'ego és necessari i quan creix se't pot menjar"
Noms Propis - L'actor i director de teatre Julio Manrique reflexiona a 'Noms Propis' sobre l'ego, l'enveja i la humilitat
- Manrique és director del Teatre Lliure des de l'any passat
Julio Manrique és actor, director i productor teatral. Quan va acabar la carrera de Dret, ja feia d'actor amateur i va descobrir que aquesta era la seva veritable vocació. Des de l'any passat és el director del Teatre Lliure. També ha actuat en sèries de televisió i al cinema, i ha guanyat sis Premis Butaca, cinc com a Millor Director i un com a Millor Actor. A 'Noms Propis', Julio Manrique parla de l'ego, l'enveja i la humilitat, tres conceptes que per a bé o per a mal s'associen al món del teatre, del cinema i de la televisió.
L'ego
Els directors, els actors i la gent associada al món de l'espectacle en general sempre han tingut fama de tenir un ego molt gran per la popularitat que poden tenir. Manrique considera que "l'ego és necessari i quan creix es converteix en un monstre que et fa la traveta i se't pot menjar". El director comenta que els actors i les actrius són persones molt fràgils perquè viuen molt exposats, "tot es veu d'una manera més òbvia i això els col·loca en un lloc molt complicat", afegeix.
“A tot arreu pots trobar-te gent que gestiona el seu ego bé i gent que el gestiona fatal“
Manrique no creu que l'ego al món del cinema i del teatre sigui superior al que es pot trobar al del periodisme, al de la política, al de l'empresa o al de l'esport, com en altres oficis i àmbits no tan públics. "A tot arreu pots trobar-te gent que gestiona el seu ego bé i gent que el gestiona fatal", opina.
L'actor, director i productor teatral, Julio Manrique, a 'Noms Propis'.
L'enveja
“L'enveja és un sentiment molt desagradable i del qual és difícil parlar amb honestedat“
L'actor diu que "som durs entre nosaltres, ens jutgem amb duresa". Manrique explica que de vegades costa ser generós i alhora és bonic quan algú ho és amb els altres i la feina dels altres. Per al dramaturg, "l'enveja és un sentiment humà molt desagradable d'experimentar i del qual és molt difícil parlar amb honestedat".
“És un sentiment que mai et deixa estar en pau, impossible de saciar“
El director afirma que les persones envejoses es fan la guitza a si mateixes i "és un sentiment que mai et deixa estar en pau, impossible de saciar perquè sempre penses que el que té l'altre és més i millor que és teu". Manrique assenyala que l'enveja "et fa petit i et fa l'ànima petita. S'ha de treballar per desterrar-la".
La humilitat
El productor teatral assegura que quan ha conegut "persones notables, que pensen de forma intel·ligent i són generoses, generalment són persones profundament humils". Manrique matisa que la humilitat és un concepte completament diferent de la falsa modèstia, que per a ell "és postureig, una carcassa, un personatge", conclou.
