Oriol Nebot, advocat de Càritas Barcelona, alerta sobre els "errors" del nou reglament d'estrangeria

Aquest dimarts entra en vigor el nou reglament d'estrangeria, que ha de servir per facilitar l'accés a permisos de residència a milers d'estrangers en situació irregular. El Govern assegura que amb el nou reglament es podran regularitzar fins a 300.000 persones cada any.

12.53 min

Cafè d'idees - Oriol Nebot alerta sobre els "errors" del nou reglament d'estrangeria

Oriol Nebot, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i advocat a Càritas Diocesanes de Barcelona, creu que la normativa s'ha fet de pressa i que conté "errors".

És important la reforma de la llei d'estrangeria?

En un principi, la reforma del reglament d'estrangeria canvia moltes coses, però no canvia res. Malgrat que el plantejament és crear un nou reglament d'estrangeria, tot i això, continuem lligats al marc d'una llei orgànica d'estrangeria que diu el que diu, dins d'un marc europeu que ens condiciona també. Aquest reglament es fa amb la voluntat de poder regularitzar un nombre de persones més elevat que fins ara.

Per descomptat, es podran regularitzar més persones, però no ens soluciona alguns dels problemes que venim històricament arrossegant. El sistema i les grans bosses d'irregularitat es deriven d'una disfunció de la normativa d'estrangeria. Tots els processos que estan pensats perquè les persones vinguin des dels seus països d'origen amb la seva situació administrativa resolta no funcionen, perquè no responen al seu projecte vital, a la realitat del nostre mercat laboral o a les necessitats dels interessos que poden tenir els empleadors.

L'obtenció de l'autorització de residència es fa sobretot a través de les figures d'arrelament, un subtipus de les figures excepcionals. Amb aquests arrelaments el que fa és que es reconfiguren i com a mínim s'aconsegueix és que s'uniformitzen els terminis.

La reforma no afectarà els sol·licitants d'asil?

No és que no els hi afecti, és que els perjudica. Fins ara, el temps d'espera per a un sol·licitant d'asil permetia que es computés com a aquest temps d'estada a Espanya per a poder sol·licitar un arrelament. El nou reglament d'estrangeria el que diu és que el temps que un hagi estat com a sol·licitant d'asil no computarà per poder sol·licitar un arrelament.

Tenim una directiva europea i una sentència del Tribunal Suprem que va explicitar que les persones que estiguessin en situació de sol·licitud d'asil no estaven a Espanya estrictament ni en una situació d'estança irregular, sinó que es van referir com a permanència tolerada, considerant que aquest títol jurídic no es pot generar drets per a altres autoritzacions. Això és la gran pega del nou reglament, i és que excloem una bossa molt gran de persones que van decidir en el moment d'arribar, exercir el seu dret a sol·licitar protecció internacional.

Sí que és veritat que les persones que no hagin sol·licitat asil, o que els hi hagin denegat amb un temps previ, podran acollir-se a les noves figures d'arrelament, que són més laxes que les que teníem fins ara en la mesura en què vagin orientades, o bé a tenir un familiar resident legal que estigui treballant, o bé a la possibilitat de feina. Aquí s'amplien i es faciliten les possibilitats. Al final, aquesta reforma té una gran motivació que és incorporar el màxim d'aquestes persones al mercat laboral formal. I amb un rerefons, que és el repte de les pensions.

Si parlem de terminis, en termes reals són superiors als estipulats.

En termes reals, totes les autoritzacions superen el termini màxim que estableix la norma per resoldre. Les oficines d'estrangeria estan absolutament desbordades i resolen fora de termini. Alguna de les modificacions va orientades a simplificar algun d'aquests tràmits, essencialment les renovacions. Paral·lelament, hi ha la necessitat de dotar d'aquestes oficines d'estrangeria i el personal necessari, perquè al final les demores van en perjudici, no del govern, sinó de les persones sol·licitants.

Fins a quin punt la negativa dels ajuntaments a empadronar aquestes persones pot fer que es compliqui el procés de regularització?

Aquesta negativa afecta i d'una manera molt intensa, perquè quan una persona sol·licita un arrelament, el primer que ha de fer és demostrar que ha estat Espanya. I la manera més fàcil és a través de l'empadronament. És un dret de la persona, però ens oblidem que també és una obligació de totes les persones d'empadronar-se en el domicili on viuen. La privació a un arrelament afectarà la possibilitat de regularització i a la possibilitat d'accedir al sistema públic de salut o al sistema d'educació.

En moltes ocasions, la realitat és que la normativa d'estrangeria es creua amb l'aplicació d'aquesta normativa per part de totes les administracions involucrades. Aquest reglament s'ha fet de pressa i té errors. A més, la Direcció General de Migracions es va comprometre a publicar les instruccions en un termini de sis mesos abans que entrés en vigor la normativa. Les instruccions es van publicar dimarts passat i continuen contenint errors greus.

Per tant, el reglament s'ha fet de pressa i amb l'interès de regularitzar el màxim nombre de persones dins d'un marc europeu desfavorable amb el procés migratori. I perquè pròximament entraran en vigor les directives del pacte europeu de migració i asil orientades a tancar Europa a nivell migratori. Entenc que el govern vol regularitzar qui ja és aquí, però les presses són males conselleres. Hi ha bastant consens per part de tots els operadors jurídics que estem davant d'un reglament deficient.