Bèlit, el joc tradicional recuperat pel barri gironí de Sant Narcís
De Carrer
- L’Associació Cultural del Bèlit de Girona celebrarà enguany el 21è Campionat del Món de Bèlit
- La Paeria de Cervera va acollir un esdeveniment que va marcar la història de Catalunya
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Molts jocs tradicionals que es jugaven al carrer, i que en el passat eren els preferits dels avis i àvies d’arreu del país, han caigut en desús i han acabat desapareixent. Davant d’aquesta situació, al barri gironí de Sant Narcís va sorgir una iniciativa per recuperar-ne un en particular. El presentador de 'De Carrer', David Fernández, visita Sant Narcís per conèixer de primera mà el bèlit.
De la desaparició a patrimoni del barri
Tot i que l’origen del bèlit és incert, a Sant Narcís és considerat gairebé un esport "nacional" i un patrimoni propi. "És un joc de carrer instaurat fa molts anys amb els companys de l’Associació de Veïns d’aquell moment, que ja havia experimentat un canvi generacional", recorda a 'De Carrer' Jordi Baró, membre de l’Associació Cultural del Bèlit.
Però la iniciativa no es va quedar en un simple partit entre amics. En els seus inicis, es va publicar una revista on es parlava del bèlit i d’altres jocs de carrer, com les bales, el cavallfort o el saltar i parar, que també han perdurat en el temps. L’associació ja ha celebrat vint campionats del món i està preparant el següent. Les inscripcions ja són obertes per enguany i animen tothom a participar-hi.
Un "beisbol de carrer"
“Com més lluny va el bèlit, més punts fas“
Com qualsevol joc o esport, el bèlit té unes mecàniques i normes ben definides: dos equips es confronten i, mentre un colpeja una peça de fusta (el bèlit) amb una canya, l’altre equip intenta atrapar-la abans que toqui a terra. "Com més lluny va el bèlit, més punts fas", explica Baró.
El bèlit és una peça de fusta petita que es colpeja amb una canya
Una de les particularitats que el diferencia del beisbol, amb el qual comparteix algunes similituds, és que la peça de fusta no es llança amb la mà, sinó que es colpeja quan és a terra per fer-la saltar i, després, se li dona un cop amb força per enviar-la lluny.
Tot i que Sant Narcís presumeix d’haver convertit el bèlit en una de les seves senyes d’identitat, aquest no és un joc exclusiu del barri. De fet, existeixen altres variants en diferents punts de Catalunya, com a l'Amposta i el Delta de l’Ebre, així com a la Comunitat Valenciana i al País Basc. També es poden trobar versions similars en altres països europeus, com Itàlia o Eslovàquia.
Sigui com sigui, aquest barri de Girona, que fins i tot ha dedicat una plaça al joc, pot afirmar amb orgull que ha aconseguit una tasca gens senzilla: recuperar i mantenir viva una tradició gairebé esborrada de la memòria col·lectiva.
