Raimon: "Amb Serrat hi ha una amistat forjada"
- El cantautor ens explica que anirà al darrer concert de Joan Manuel Serrat, amb qui va compartir escenaris
- Raimon: "Un fa un esforç per no pensar que és el final. Després comença a sortir una certa nostàlgia"
- Entrevista al 'Cafè d'idees' | La 2 i Ràdio 4
El cantautor Raimon ens explica que anirà al darrer concert de Joan Manuel Serrat, amb qui va compartir escenaris en el mateix espectacle, per bé que mai va cantar a duet. "Fa molts anys que ens coneixem. Hi ha una amistat forjada", ha reconegut en una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga.
El cantant ha recordat com és el moment de deixar la carrera musical. Mentre Serrat ho ha fet amb tres concerts a Barcelona, després d'una gira, ell ho va fer "tres recitals cada setmana durant un mes, per no notar-ho tant". "Cadascú té la seva manera de deixar-ho", ha considerat.
En qualsevol cas, assegura que "el final el notes". "Un fa un esforç per no pensar que és el final. Quan ja fa una temporadeta que no ho fas, comença a sortir una certa nostàlgia del públic. Però que també, com un és una persona sensata, pensa que les coses són com són, la vida té els seus moments i s'han de respectar", ha argumentat.
L'artista també ens revela quina és la cançó preferida de l'obra de Serrat: Cançó de matinada. "Em va impressionar molt. És molt bonica. És una cançó molt jove, forta... és molt maca", ha dit. A més, també ha destacat que Serrat té "mil històries" com el vincle amb Machado. "Serrat no s'acaba mai. Ha fet moltes coses molt bones", ha sentenciat.
Preguntat sobre la confluència entre Serrat, Lluís Llach i Raimon, el cantautor ho té clar. "No som incompatibles. Som perfectament compatibles", ha dit
La censura
Raimon també ha detallat que els seus records amb Serrat van lligats a la censura, amb actuacions "que no sabies si podries fer", ha detallat. En el seu cas, ha recordat la censura sobre Veles e vents. "Això passava sovint", ha detallat.
Ha detallat que la censura prèvia decidia quines cançons es podien cantar i quines no, i "no hi havia per què". A banda, ha recordat que era una censura provincial, i que en funció de la localitat podies cantar o no determinades cançons.