Gemma Mengual parla amb Cesc Escolà: "Hem aconseguit rellevància per un esport minoritari"
FitMés - En Cesc Escolà entrevista a la llegenda de la natació sincronitzada Gemma Mengual
- La Gemma parla dels seus inicis com a nedadora i de ser un referent al món de l'esport
- Cada dissabte a les 11:30, un nou programa a La 2 i a RTVE Play
Aquesta setmana a Fitmés, en Cesc Escolà entrevista a la llegenda de la natació sincronitzada Gemma Mengual!
Inicis
En Cesc obre la conversa recordant-li a la Gemma l'entrenament: “Estàs preparada?” “Sí!”, respon la Gemma. “Es més, així tinc excusa per a fer exercici, que últimament no tinc massa temps” “I això?” “Em costa molt organitzar-me!”, riu.
“M'encantaria saber els teus inicis”, segueix en Cesc. “Quin és el dia que dius: 'em puc dedicar a això'?” “Aviam, vaig començar com qualsevol nena, que els seus pares l'apunten a fer un esport. La meva cosina feia això, i em van portar al mateix club. Vaig començar allà, el primer any ja em va començar a agradar bastant, i potser portava 2 o 3 anys quan vaig començar a sentir-ho”.
“Amb quina edat?”, pregunta en Cesc. “Vaig començar amb 8, i crec que va ser amb 11 o amb 12 anys que vaig quedar ja campiona d'Espanya o així, i vaig dir 'esto es lo mío'. A la primera Olimpíada que vaig anar va ser a Sydney 2000, després a Atenes, i tot va anar una mica cap a millor, evolucionant”.
Olimpíades i rellevància
“Perquè després van venir dos ors, sis plates...”, destaca en Cesc. “Això va ser al mundial de l'any següent, sí! Que ja veníem d'haver fet medalles a mundials, però després de l'Olimpíada de Pekín, que van ser les primeres medalles mundials de la sincro a uns Jocs Olímpics, van venir els millors campionats del món que hem tingut: sis plates i un or”.
“Per a mi, per a moltíssima gent i per a moltes nenes i no tan nenes, ets un referent al món de l'esport, i no només a l'esport”, subratlla en Cesc. “Ets conscient?” “A veure, no és que em pari a pensar-ho, però sí que ho notes. Sobre tot al meu esport, que vas a una competició a veure nenes que potser van començar gràcies a la nostra generació. I em sento orgullosa d'això”.
“Però sí que és veritat que, en el meu cas, he sigut conscient de les limitacions d'un esport minoritari. I tot i així, Déu n'hi do! La rellevància que hem arribat a tenir sent un esport minoritari, de dones i que gairebé no es coneixia”.
Esport familiar
“Amb la teva família, practiqueu esport?” “Els meus peques són petits, i fan extraescolars. Fan handbol i també fan golf, perquè el pare és molt de golf, i hi van tres dies a la setmana” “Però ells són conscients de que tenen uns gens que...” “Sí! Bueno, no gens, saben el que ha fet la seva mare. Es més, em van venir a veure a la Olimpíada de Rio. Se'n recorden!” “Doncs jo crec que te'n recordaràs tota la vida, d'aquesta rutina!” “Demà segur!”, riuen.
