Montseny i Sydney: cinemes històrics amb històries úniques
Perduts en el Temps - A finals de segle XIX Barcelona xuclava totes les pel·lícules, però l'afició pel cinema es va estendre per tots els racons de Catalunya
- Anna Bertran visita Sentmenat i Manlleu per descobrir les curiositats de dos espais del setè art amb molta història
- Descobreix més llocs Perduts en el Temps a RTVE Play
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El fascinant món del cinema neix amb la creació del cinematògraf -un aparell que servia de càmera i de projector- a mans dels germans Lumière. El 1895, els inventors van presentar el primer film a París. Un any després, el setè art aterra a Espanya, concretament a Madrid. Al cap de poc temps, la cinematografia arriba a Barcelona. Aquesta passió per la pantalla gran va provocar el naixement de noves sales de cinema a diversos punts del territori català. Als anys 1970, un municipi del Vallès Occidental, Sentmenat, i una ciutat d'Osona, Manlleu, van prendre la iniciativa.
Joaquim Vivet i el Montseny
El Cinema Montseny va ser inaugurat el 1970 a Sentmenat gràcies als esforços de Joaquim Vivet. Fill de xarcuter i carnisser, el seu enamorament pel setè art el va portar a obrir la seva pròpia sala de cinema. "Des de petit ja tenia clar que volia tenir un cinema. Em castigaven prohibint-me anar al cinema", explica el propietari. No obstant això, l'establiment només obria els caps de setmana, ja que Vivet compaginava la direcció de la sala amb la seva feina de carnisser. Així i tot, Vivet aconseguia omplir l'espai de 900 butaques, un terç de la població de Sentmenat. "Moltes vegades la gent es portava la cadira de casa", comenta Miquel Vivet, fill del propietari del cinema.
El Montseny va gaudir l'estrena d'algunes de les grans produccions de la dècada dels setanta com El Padrino o Star Wars. Tot i que aquestes obres no arribaven a les mans del propietari un mes després d'aterrar a Barcelona, la sala manlleuenca era de les primeres sales no barcelonines en reproduir els nous films. La distribuïdora de les pel·lícules, amb seu a la capital catalana, li aconseguia els films a Vivet molt abans que als cinemes d'altres pobles, que no veien les filmacions fins al cap d'un any. Aprofitaven aquest avantatge per acollir diversos formats (terror, humor o pornografia) amb la finalitat d'atraure el màxim de públic. Aconseguien el seu propòsit amb les setmanes temàtiques, com "la semana del terror". "Fèiem uns vals de 5 pel·lícules de por durant la setmana, de dilluns a divendres”-afegeix Vivet.
Perduts en el temps - Sala de cinema antiga RTVE
La decadència
El cinema de Vivet va tenir una gran importància, fins al punt d'acollir altres tipus d'espectacles amb personatges rellevants. Un exemple és la celebració d'un concert de Lluís Llach. Malgrat tot l'èxit que va tenir el Cinema Montseny, l'aparició dels vídeos i els videoclubs van ser l'espurna del posterior tancament de la sala. "La gent s'agafava la pel·lícula i la veia a casa", comenta el fill del propietari. La invenció de les multisales i finalment una notable pujada d'impostos van fer decidir a Vivet clausurar l'espai dos anys després del seu naixement. El seu amor per la gran pantalla van portar al propietari del cinema a reobrir l'establiment en diverses ocasions, però el Montseny tanca definitivament les portes el 2003.
Albert Vilà i el Sydney
Viatgem a Osona per conèixer una història igualment interessant, però molt diferent: la del cinema Sydney, el cinema que més temps va romandre obert dels tres cinemes manlleuencs de la dècada dels setanta. Es caracteritzava principalment pels plafons que hi havia damunt de les portes d'entrada a les sales, que contenien grans fotogrames en blanc i negre d'alguns dels grans films.
L'actual propietari de l'espai, Albert Vilà, comenta que el desig del seu pare i els seus socis era batejar la sala amb el nom de Disney Cinemes. Malauradament, el royalty que s'havia de pagar per posar el nom d'una persona va impedir-ho. La solució al contratemps va ser senzilla: girar les lletres per canviar el nom.
‘Pilleries’
Vilà explica també l'anècdota per la qual era molt coneguda la sala: l'habitual pràctica de "la roda". "Consistia en el fet que la taquillera o el taquiller venia l'entrada i, en lloc de tallar-se en el moment en què el porter agafava l'entrada, la tornava a portar a la taquilla i venia l'entrada un altre cop. Havien de posar-se d'acord el porter i la taquilla, per la qual cosa l'empresari no s'assabentava que havia entrat una altra persona amb la mateixa entrada. Al final del dia suposava pèrdues".
Perduts en el temps - Cinema Sydney a Osona RTVE
Durant la setmana, el Sydney reproduïa entre 6 i 8 pel·lícules. "La roda" no era l'única estratègia del cinema manlleuenc per atraure el màxim d'espectadors: "En aquella època quan compraves una entrada de cinema tenies dret a veure-hi dues pel·lícules. El programa consistia en el fet que la dolenta es veia a la primera sessió i al descans (hora de màxima afluència) es projectava la segona, que era la bona". Bons o dolents, a l'espai de Vilà s'hi podien veure films espanyols, catalans i americans.
Final de segle, fi de cicle
Com el Montseny, el Sydney també va aplegar molts aficionats del setè art. La sala sempre era plena, fins al punt d'haver-hi gent recolzada a la paret -gràcies a "la roda"-. Però, com l'espai del Vallès Occidental, es va veure obligat a tancar. Els motius de la clausura de la sala, sota el parer de Vilà, són diferents dels de Vivet: "Acaba tancant perquè els gustos han canviat. Hi ha moltes maneres de divertir-te avui dia. La gent vol veure la pel·lícula quan l'anuncien, no vol esperar. El problema va ser que les pel·lícules s'estrenaven prèviament a Barcelona i això feia que l'interès de la cartellera fos petit.
També com el Montseny, l'espai va acollir altres tipus d'esdeveniments, des de concerts fins a teatres. Aquí també hi va cantar Lluís Llach i hi va actuar La Fura dels Baus, entre altres companyies. Malgrat tot, la història d'aquest establiment s'acabava el 1997. Les necessitats de consum i les noves tecnologies van afectar des del primer moment als cinemes dels pobles i petites ciutats, que també impactarien durament als de les grans metròpolis a posteriori.
