Manuel Boix - L'artista del detall
- Manel Boix – L’artista del detall
- Artista comentat: Joan Brotat
- Recomanació de Lluís Bassat: “Com mirar una exposició”
Direcció: Soledad Gomis
Realització: Pepa Pérez
Producció: Celeste Roig, Amalia León
Producció executiva: Irene Marín
Imatge: Xavi Pedro, Cristian Marín, Ilde Urbán
Montatge i postproducció: Juanjo Nieto, Ramon Rull, Javier Gutiérrez
Ambientació musical: Xavier Maristany
Disseny gràfic: Toni Carbajo
Manuel Boix va néixer i viu a L’Alcúdia. Allà ens mostra la seva intervenció a la cúpula de la Casa de Cultura i, a l’estudi, veiem com la seva creativitat es reparteix en diverses tècniques: el dibuix –és Premio Nacional-, la pintura i l’escultura.
Manuel Boix, les formes de l’art.
Manuel Boix ocupa, com a estudi, un antic magatzem de taronges a la seva població nadiua, L’Alcúdia, a la Ribera del Xúquer. És un espai gran, de sostres altíssims, en el que pot desenvolupar, com li agrada fer-ho, l’art en diferents disciplines. Seguint la tradició de la vila, Boix va començar a estudiar Belles Arts pensant en dedicar-se a l’escultura, però aviat va passar-se als pinzells. Van influir en la decisió els qui van ser companys al llarg dels estudis i en els primeres exposicions, Rafael Armengol i Artur Heras.
“Manuel Boix ha anat fugint progressivament del color“
Al llarg de la seva trajectòria, Manuel Boix ha anat fugint progressivament del color. Les peces que trobem a l’estudi estan fetes amb carbonet i gestos en oli. Però els tons són els que produeix la trobada del blanc i el negre. En aquest sentit, i en d’altres, són obres properes als treballs d’il·lustració. En aquest àmbit creatiu, el lloc preeminent l’ocupa l’edició de Tirant lo Blanc, en la que 48 estampes de mides molt diverses ens acosten escenogràficament a una obra capdal de la literatura en català-. En els anys en que va desenvolupar aquest treball, Boix va rebre el Premio Nacional de Artes Plásticas. Més tard, va marxar a Nova York. La idea era veure en què consistia la modernitat. Allà va treballar il·lustrant per The New York Times. Com abans havia col·laborat, en tó d’humor gràfic, a La Codorniz.
Retorn a l’escultura.
Fa uns anys, per desenvolupar un cartell sobre els Borgia, Boix va tornar a l’escultura. I les peces van créixer fins a convertir-se en obra pública a Gandia. Va recuperar, doncs, la vocació escultòrica inicial que ara compagina amb les altres vessants.
Hi ha un lloc on es pot veure el treball interdisciplinari de Manuel Boix. És a la Casa de la Cultura de L’Alcúdia, on la cúpula i tot l’espai central, està habitat per frescos i escultures de l’autor. El programa s’obre amb aquest espai per acostar-nos a un creador polièdric.
Són nombroses les obres de Manuel Boix que incorporen algun element inquietant. Potser per això, i pel cromatisme apagat i controlat que comentàvem, l’artista tria una peça de Joan Brotat. És un pintor de tons molt foscos en els que s’hi veuen influències del romànic.
