Enlaces accesibilidad

Catalunya millora a les proves PISA, però amb una mostra invalidada

  • Catalunya millora en lectura, matemàtiques i ciències a PISA 2025, però l'OCDE exclou els resultats de les comparatives per problemes de mostra
  • La consellera ha fet referència a la baixada generalitzada en línia als mals resultats al conjunt d'Espanya
Vista posterior de un aula con niños uniformados (camiseta blanca y naranja) sentados en pupitres. Al fondo, una pizarra oscura. Ambiente educativo.
Les proves PISA es van fer a Catalunya entre el 31 de març i el 16 de maig de 2025 EFE

Una millora sota sospita. Com ja s'esperava, les dades de les proves PISA 2025 mostren una evolució positiva de Catalunya respecte a l'última edició. Els alumnes catalans obtenen millors puntuacions en ciències, lectura i matemàtiques que les registrades el 2022, i també superen les mitjanes d'Espanya i de l'OCDE en les tres competències avaluades.

En competència científica, Catalunya passa dels 477 punts del 2022 als 502 del 2025. En lectura, la puntuació augmenta de 462 a 473 punts, mentre que en matemàtiques puja de 469 a 474. Amb aquests resultats, el sistema educatiu català se situaria per sobre de la mitjana espanyola i també dels països de l'OCDE en tots els àmbits analitzats.

L'OCDE no valida la comparació

Tot plegat, queda en suspens perquè les dades no són comparables per error metodològic. L'OCDE ha decidit no incloure les dades de Catalunya als seus informes internacionals perquè considera que la mostra d'alumnes que va participar en les proves no és representativa del conjunt de l'alumnat català. Això impedeix fer comparacions fiables amb altres territoris o amb les anteriors edicions de PISA.

Catalunya lideraria les proves PISA, però les dades queden invalidades

L'origen de la controvèrsia es troba en el nombre d'estudiants exclosos de les proves. A Catalunya, la taxa d'exempció va arribar al 23,2%, molt per sobre del màxim del 5% recomanat per l'organisme internacional. En total, 591 alumnes no van participar en l'avaluació, principalment per discapacitats cognitives, conductuals o emocionals, així com per un domini insuficient de la llengua.

Tot i que el Ministeri d'Educació ha inclòs les dades de Catalunya en l'informe estatal, ho ha fet de manera separada de la resta de comunitats autònomes i advertint que no s'han d'utilitzar per establir comparacions. Així, els resultats catalans projecten una imatge de recuperació després dels mals resultats del 2022, però la manca de representativitat de la mostra impedeix saber amb certesa si aquesta millora reflecteix l'evolució real del conjunt del sistema educatiu català.

Espanya toca fons

Espanya ha obtingut els seus pitjors resultats històrics a les proves PISA 2025, amb una caiguda en les tres competències avaluades: ciències, lectura i matemàtiques. L'Estat se situa per sota de la mitjana de la Unió Europea i de l'OCDE, confirmant un deteriorament dels indicadors educatius respecte a l'edició del 2022.

Les proves PISA a Catalunya, sense valor per una exclusió massiva

La davallada és especialment significativa en lectura, on es perden 23 punts respecte al 2022 i fins a 45 en comparació amb el 2015. En ciències el descens és de vuit punts i en matemàtiques de 16. Segons l'expert en polítiques educatives Lucas Gortázar, l'ús de pantalles durant més de tres hores diàries pot afectar la concentració i el rendiment de l'alumnat. Per comunitats autònomes, Madrid lidera els resultats en ciències i matemàtiques, mentre que Astúries encapçala la classificació en lectura.

Ús d’intel·ligència artificial

Per primera vegada, les proves PISA 2025 han analitzat l'ús de la intel·ligència artificial en l'àmbit educatiu. Les dades indiquen que Espanya se situa per sobre de la mitjana de l'OCDE i de la Unió Europea en la utilització d'aquestes eines amb finalitats d'aprenentatge. Des del Ministeri d'Educació es destaca que la IA s'utilitza principalment sota la supervisió del professorat i com a complement de les activitats docents desenvolupades a les aules.

L'informe també examina l'ús dels dispositius digitals als centres educatius. Els estudiants espanyols afirmen dedicar una mitjana d'1,4 hores diàries a activitats d'aprenentatge amb eines digitals, una xifra inferior a la mitjana de l'OCDE (1,7 hores). En paral·lel, un 29% de l'alumnat assegura que les distraccions provocades pels dispositius durant les classes afecten el desenvolupament de les sessions. A Catalunya, aquesta percepció afecta el 22,4% de les alumnes i el 23,9% dels alumnes, fet que evidencia l'impacte que les tecnologies poden tenir sobre la concentració a les aules.