La fi dels peatges redueix la sinistralitat, però dispara la pressió sobre l'AP-7
- Cinc anys després de la desaparició dels peatges a les principals autopistes catalanes, la sinistralitat global a la xarxa viària ha disminuït de manera significativa
- Tot i això, l’AP-7 concentra més trànsit que mai, acumula més incidències i registra un repunt dels accidents greus
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Aquest 1 de setembre es compleixen cinc anys de l’aixecament definitiu de les barreres als peatges de l’AP-7, l’AP-2, la C-32 al Maresme i la C-33. Des d’aleshores, la mobilitat s’ha concentrat en aquestes vies d’alta capacitat, un fet que ha contribuït a reduir la sinistralitat al conjunt de la xarxa viària catalana, segons les dades del Servei Català de Trànsit (SCT).
El director de l’organisme, Ramon Lamiel, assegura que la gratuïtat de les autopistes ha afavorit l’ús de carreteres més segures i ha reduït el risc d’accidents greus, especialment els xocs frontals habituals en vies convencionals.
Menys víctimes a la xarxa viària catalana
Les dades de Trànsit indiquen que les víctimes mortals a les carreteres catalanes han disminuït un 26,2% entre l’1 de gener i el 28 d’agost respecte al mateix període del 2019, l’últim any complet abans de la fi dels peatges.
La reducció també s’ha notat en el nombre de ferits greus, que han baixat un 9,1% en el conjunt de la xarxa viària.
L’AP-7 concentra més trànsit i més incidències
La situació és diferent a l’AP-7, que ha absorbit una part important de la mobilitat. Segons el SCT, alguns trams arriben a registrar fins a 150.000 vehicles diaris, dels quals uns 25.000 són camions.
Aquesta elevada intensitat de trànsit ha provocat un augment de les incidències. Durant els set primers mesos del 2026, les avaries a l’AP-7 han crescut un 40% respecte a l’any anterior. A les principals vies del país, l’increment arriba al 60%.
Lamiel defineix l’autopista com una infraestructura amb una “mala salut de ferro”: suporta un volum molt elevat de circulació, però també acumula cada vegada més episodis que afecten la fluïdesa del trànsit.
La limitació a 100 redueix incidències, però no resol el problema
L’any 2022 es va implantar la limitació de velocitat a 100 quilòmetres per hora entre Granollers i el Papiol amb l’objectiu de reduir la sinistralitat. Segons Trànsit, la mesura ha contribuït a disminuir el nombre d’incidències.
Tanmateix, Lamiel considera que els resultats són insuficients perquè el principal obstacle és la mateixa configuració de la infraestructura. En aquest sentit, sosté que les limitacions de velocitat ajuden a millorar la seguretat, però no poden solucionar els colls d’ampolla que presenta aquest tram.
Els trams de C-58 i l'A-2 a Martorell, dels més crítics
Un dels punts amb més incidències es troba entre els quilòmetres 145 i 149 de l’AP-7, a l’altura de l’enllaç amb la C-58. Aquest sector acumula habitualment retencions i accidents a causa de la intensitat de trànsit i de la complexitat dels moviments d’incorporació i sortida. Davant aquesta situació, el govern espanyol ha encarregat estudiar una solució global per reorganitzar aquest nus viari.
Mentre no arriben les obres definitives, el Servei Català de Trànsit preveu implantar mesures de "separació de fluxos" per diferenciar els vehicles que travessen el corredor dels que continuen circulant per l’AP-7.
La confluència entre l’A-2 i l’AP-7 a Martorell constitueix una altra zona especialment sensible. Segons Trànsit, la configuració de la infraestructura dificulta millorar les incorporacions perquè un pont limita l’espai disponible pocs metres després de l’accés a l’autopista. Aquesta circumstància genera problemes de circulació recurrents en hores de màxima afluència.
