Una Catalunya més laïca en la prèvia de la visita del papa Lleó XIV
- El 50% de la població catalana ja es declara no religiosa
- Els matrimonis civils freguen l'hegemonia amb un 91,2%
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Barcelona ja ha iniciat el compte enrere per a la visita del papa Lleó XIV els propers 9 i 10 de juny. Els preparatius de seguretat s'han fet evidents aquets dilluns amb els primers talls parcials de trànsit a l'Eixample.
Però el pontífex es trobarà amb una societat que es desvincula a passos gegants de l'Església: coincidint amb el desplegament, la Fundació Ferrer i Guàrdia ha presentat la 15a edició de l'informe 'Laïcitat en xifres 2026', que certifica que el 47,6% dels catalans ja es declaren obertament no religiosos.
Preparatius i polèmica pel cost públic
La cita s'ha convertit en un autèntic focus de debat polític pel seu cost. El desplegament de més de 13.000 agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a tot l'Estat, uns 6.000 a Barcelona, ha aixecat polseguera.
Es calcula que es destinaran uns 15 milions d'euros de fons públics a la seguretat i la infraestructura de la gira.
Les organitzacions laiques i atees parlen directament de "confessionalitat encoberta" de l'Estat. Des de la Fundació Ferrer i Guàrdia, la seva directora, Hungria Panadero, recorda que els impostos de tots no haurien de finançar actes privats.
En la mateixa línia, Albert Riba, president d'Ateus de Catalunya, ironitza sobre si l'Ajuntament de Barcelona acabarà cobrant la taxa turística al Papa, i Europa Laica titlla de "tomb institucional" la intenció de Lleó XIV de fer un discurs al Congrés dels Diputats.
Catalunya, a l'avantguarda de la secularització
Les dades de l'estudi dibuixen una Catalunya que, juntament amb el País Basc, lidera clarament la pèrdua de consciència religiosa a l'Estat. A hores d'ara, només el 49,9% dels catalans es declara creient, enfront del 47,6% que es defineix com a ateu, agnòstic o indifferent.
El mapa autonòmic es trenca en dos si es compara amb la mitjana estatal, on el bloc religiós encara aguanta amb un 58,6% gràcies al pes de comunitats com Extremadura (72%) o Andalusia (66%).
Aquesta davallada es nota, sobretot, en els ritus de pas. Els matrimonis civils ja són completament hegemònics a Catalunya i suposen el 91,2% del total, gairebé deu punts per sobre de la mitjana de l'Estat (83,6%). Una caiguda històrica dels casaments catòlics que el 1994 representaven el 77,3% a Espanya, i en 2026 han caigut fins al 16,4%.
A més a més, la meitat dels infants de l'Estat (50%) ja neixen fora del matrimoni.
El nou perfil de la fe juvenil
Però tot i que els joves d'entre 18 a 34 anys són el sector menys religiós de la societat (més de la meitat es declaren no creients), s'ha detectat un canvi de tendència: els pocs joves que sí que es consideren catòlics són molt més practicants que els d'abans.
A la franja de 18 a 24 anys, un 34,6% dels creients es declara practicant actiu. L'investigador Joan Gurina ho atribueix a una polarització de la fe: viuen la religió amb més intensitat que la generació de 55 a 64 anys (on la pràctica es queda en el 28,5%).
L'escenari a les aules
A Catalunya, el 17,4%, és a dir, 244.877 infants i joves estan matriculats en centres catòlics. És pràcticament la mateixa xifra que la mitjana espanyola (18%). Són 379 col·legis a tot el territori català i la gran majoria funcionen sota el paraigua del concert educatiu finançat amb fons públics.
Això sí, les famílies esquiven l'assignatura de Religió a la xarxa pública: el 75,5% dels alumnes de batxillerat de l'Estat trien l'opció alternativa, un rebuig que a Catalunya s'enfila fins al 91% en l'etapa postobligatòria.
