Cinc residents a Catalunya viatgen al creuer amb un brot d'hantavirus
- Al vaixell ja han mort tres persones i hi ha diversos casos sota investigació del total de 149 viatgers, 14 de nacionalitat espanyola
- Les autoritats sanitàries espanyoles i internacionals segueixen de prop l’evolució de la situació mentre Canàries es prepara per atendre el vaixell
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Cinc persones residents a Catalunya viatgen al creuer MV Hondius on s’ha declarat un brot d'hantavirus i que hauria causat la mort de tres persones durant la seva travessia per l'Atlàntic. El vaixell valora atracar a Las Palmas de Gran Canaria o a Santa Cruz de Tenerife.
A bord, al vaixell hi viatgen 149 persones entre passatgers i tripulació, de 23 nacionalitats diferents. D’aquestes, 13 passatgers i un tripulant són de nacionalitat espanyola, segons ha informat l'operadora neerlandesa Oceanwide Expeditions, propietària de l'embarcació. La companyia ha confirmat a més el trasllat d'un passatger a Sud-àfrica per a rebre tractament en una unitat de vigilància intensiva, hi ha actualment dos tripulants amb símptomes respiratoris aguts —un lleu i un altre greu— que "requereixen atenció mèdica urgent".
El creuer, que navega sota bandera dels Països Baixos, es troba actualment fondejat davant les platges de Paria a Cap Verd (arxipèlag volcànic davant la costa nord-oest d'Àfrica), després que les autoritats locals no hagin autoritzat l’atracament per motius de "seguretat pública nacional". El vaixell està a unes 800 a 900 millas náuticas de les Illes Canàries, uns 1480-1600 km.
Tres morts i diversos casos sota investigació
L’alerta sanitària es va activar el passat 2 de maig, quan l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va rebre una notificació del Punt Focal Nacional del Reglament Sanitari Internacional del Regne Unit. En aquell moment, es va informar de l’existència d’un brot de malaltia respiratòria greu d’origen inicialment desconegut, amb tres defuncions confirmades i un cas en estat crític.
Segons l’Agència de Salut Pública, també s’han notificat dos casos sospitosos addicionals amb símptomes respiratoris lleus o gastrointestinals. Dos dels passatgers morts havien viatjat prèviament per diversos països de Sud-amèrica abans d’embarcar al creuer.
El creuer va partir el passat 20 de març des de Ushuaia, a la Patagònia argentina, i ha navegat per l'Antàrtida continental, les Malvines, Geòrgia del Sud, l'illa Nightingale, Tristán de Acuña, Santa Elena i Ascensión, abans d'aconseguir aigües capverdianes el passat 3 de maig.
Canàries, possible destinació per emergències mèdiques
Davant la impossibilitat de fer escala a Cap Verd, les Illes Canàries es perfilen com una possible destinació si el vaixell necessita atenció mèdica urgent. El Ministeri de Sanitat està preparant un protocol d’emergència per respondre a una eventual sol·licitud d’assistència del creuer.
A bord del vaixell ja hi ha personal mèdic de l’Organització Mundial de la Salut, mentre les autoritats sanitàries dels estats implicats duen a terme la investigació epidemiològica i coordinen les accions de salut pública necessàries per garantir la seguretat sanitària global.
Des del primer moment de l’alerta, s’ha activat la coordinació entre la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat, el Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) i Sanitat Exterior del Ministeri de Sanitat. L’objectiu és garantir el seguiment dels residents catalans i la seguretat sanitària de totes les persones afectades.
Què és l’hantavirus i quin risc hi ha?
Els hantavirus són virus transmesos principalment per rosegadors i poden infectar les persones a través del contacte amb orina, femta o superfícies contaminades. El període d’incubació acostuma a situar-se entre dues i quatre setmanes després de l’exposició.
L’Agència de Salut Pública de Catalunya ha remarcat que els hantavirus presents a Europa no es transmeten de persona a persona i que no s’ha detectat cap cas d’infecció a Espanya. Per aquest motiu, el risc general de transmissió es considera “molt baix”.
Existeixen diferents formes de presentar-se de la malaltia. A Amèrica, alguns tipus d’hantavirus poden provocar la síndrome cardiopulmonar, una forma greu amb una letalitat entre el 35-50%, mentre que a Europa predominen altres variants associades a afectacions renals. Actualment, no existeix un tractament específic per a aquesta infecció.
Els experts demanen calma i prioritzar l’atenció mèdica
El doctor Manel Cervantes, excap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, ha remarcat que encara no se sap com el virus ha arribat al creuer, tot i que apunta que l’origen més probable és una exposició prèvia als rosegadors abans de l’embarcament.
“El millor per atendre aquests viatgers és oferir un hospital de garanties, per exemple a les Canàries“
L’especialista ha insistit que la transmissió entre persones és molt baixa i només es podria produir en casos de contacte molt estret amb pacients greus. Segons Cervantes, la clau ara mateix no és el risc per a la població, sinó garantir que els passatgers i la tripulació afectats puguin ser atesos en hospitals preparats, amb unitats de cures intensives i equips experts en malalties respiratòries greus. Segons el seu criteri, la prioritat ara és garantir que els afectats rebin atenció mèdica especialitzada en centres preparats, amb capacitat per tractar malalties respiratòries greus, i considera que Canàries és la millor opció per proximitat i recursos sanitaris. "El millor per atendre aquests viatgers és oferir un hospital de garanties, per exemple a les Canàries", defensa Cervantes. I alerta que negar l’atracament pot empitjorar el pronòstic dels casos més greus.
“☕️ Manuel Cervantes, excap del Servei de Malalties Infeccioses del @parctauli, diu que no ens hem de preocupar pels contagis d'hantavirus
— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) May 5, 2026
🗣️ "El millor per atendre aquests viatgers és oferir un hospital de garanties, per exemple a les Canàries"
📲 https://t.co/MrTxQlnBeM pic.twitter.com/AvMbiufbGf“
L’infectòleg també ha subratllat que no existeix cap vacuna ni tractament específic, però que un maneig mèdic adequat i precoç pot reduir de manera significativa la mortalitat. Cervantes ha volgut transmetre un missatge de tranquil·litat i ha subratllat que no hi ha cap motiu de preocupació per a la població general, ni a Catalunya ni a Canàries.
