El Govern impulsa una llei per garantir la seguretat hídrica i reduir la dependència de la pluja
- Catalunya disposa només d'un 30% d'aigua pròpia en situacions d'emergència. S'espera arribar a un 70% abans de 2030.
- La finalitat és anticipar-se a escenaris futurs de sequera i millorar la gestió dels recursos hídrics
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La Generalitat fa un pas endavant per reforçar la gestió de l'aigua amb l'aprovació de la memòria preliminar de l'Avantprojecte de llei de transició hídrica. L'objectiu: avançar cap a un model més resilient que permeti reduir la dependència de la pluja i garantir la seguretat hídrica del territori en un context de sequera recurrent.
Actualment, Catalunya disposa d'un 30% d'aigua pròpia en situacions d'emergència. L'executiu vol capgirar aquesta xifra i arribar al 70% abans del 2030. Per aconseguir-ho, es posarà el focus en la dessalinització i la regeneració d'aigua, amb projectes que incideixen especialment en la zona del Besòs.
Un nou model
La nova normativa busca transformar el model actual, basat sovint en mesures d'emergència, cap a una gestió estructural i preventiva. Això implica diversificar les fonts d'aigua i millorar l'eficiència del sistema per garantir el subministrament, fins i tot, en períodes de sequera extrema. Per tant, anticipar-se als escenaris futurs i reduir la vulnerabilitat del territori davant la manca de precipitacions.
“💧 El Govern aprova la memòria preliminar de l'Avantprojecte de llei de transició hídrica amb l'objectiu d'aconseguir "una gestió sostenible de l'aigua" | @RTVECatalunya pic.twitter.com/JJp5m5SziI“
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) April 14, 2026
Llum verda a l'avantprojecte de llei
L'executiu ha aprovat la memòria preliminar d'aquesta futura llei, impulsada pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Hídrica. Es tracta d'una iniciativa estratègica que pretén situar Catalunya en una posició capdavantera en la gestió sostenible dels recursos hídrics.
La norma planteja un marc integral que englobi tot el cicle de l'aigua, des de la captació fins al consum i la reutilització, i que defineixi millor les competències de les diferents administracions.
Consulta a la ciutadania
El Govern obrirà aquesta setmana el tràmit de consulta pública prèvia, que s'allargarà durant dos mesos. Aquest procés permetrà recollir aportacions de ciutadania, sectors econòmics i actors implicats abans de la redacció definitiva del projecte.
Maquinària al punt de bombeig entre la càmera de captació i el procés de l'aigua a l'ETAP del Besòs ACN | Albert Segura
Reutilització, eficiència i coordinació
Entre les línies estratègiques de la llei destaquen la promoció de la reutilització de l'aigua, la diversificació de recursos i la millora de la coordinació institucional. També es preveu reforçar el paper de l'Agència Catalana de l'Aigua i incorporar nous mecanismes de regulació i seguiment.
A més, el projecte aposta per la modernització del sistema amb la digitalització de xarxes, la reducció de pèrdues i l'establiment de criteris d'eficiència més exigents.
Menys impacte de la sequera
La millora de la seguretat hídrica ha de permetre reduir els costos socials, econòmics i ambientals associats a episodis de sequera. Això inclou beneficis per als sectors productius, una major equitat en l'accés a l'aigua i una millora de l'estat dels ecosistemes aquàtics.
Què diu la Comissió Europea?
La Comissió Europea considera que la dessalinització pot ajudar a afrontar la crisi hídrica, però subratlla que només té sentit dins d'una estratègia global de gestió de la demanda. Brussel·les insisteix que abans cal reduir el consum, millorar l'eficiència i potenciar la reutilització, i que les plantes han de funcionar amb energies renovables per limitar les emissions. També reclama implicar la ciutadania en el debat, avisant que l'escassetat obligarà a prendre decisions difícils.
En aquest context, Catalunya vol duplicar la producció d'aigua dessalinitzada abans del 2029, a partir de les plantes del Llobregat i la Tordera, amb ampliacions previstes i la construcció d'una nova dessalinitzadora al Foix, a més d'una possible tercera a la Costa Brava. Tot i això, la Comissió recorda que aquestes instal·lacions, sovint finançades amb fons europeus, han de ser l'últim recurs dins d'una política d'aigua més eficient i preventiva.
