El poble gitano reclama una llei integral d’igualtat i reconeixement al Parlament
- El Dia Internacional del Poble Gitano posa el focus en la lluita contra la desigualtat, l’antigitanisme
- El Govern posa en marxa la nova estratègia per reduir l'abandonament escolar i fomentar l'ocupació del poble gitano
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Aquest 8 d’abril, Dia Internacional del Poble Gitano, el Parlament de Catalunya ha acollit un acte institucional amb la participació de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, que ha servit per tornar a fer ressonar la reclamació d'una llei integral de reconeixement, igualtat i promoció del poble gitano.
Protagonisme del poble gitano
Isabel Santiago, de la Fundació Secretariat Gitano, ha defensat que la jornada “és un dia de reconeixement, igualtat i promoció”, i ha reivindicat “l’orgull del què som i la necessitat de continuar defensant-lo”. Santiago ha exigit un compromís real dels poders públics perquè els drets del poble gitano no quedin relegats només a l’àmbit social.
“🏛️ Acte institucional al Parlament amb motiu del Dia Internacional del Poble Gitano
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) April 8, 2026
🗣️ @gitanos_org_CAT: "Ningú pot defensar millor les nostres necessitats i prioritats que el nostre propi poble" | @RTVECatalunya pic.twitter.com/0eO2eDM7qW“
La portaveu també ha advertit que el camí cap a la igualtat no es pot fer “sense el poble gitano com a protagonista”, reclamant participació activa, capacitat de proposta i la presència digna als espais de decisió. “Ningú pot defensar millor les nostres aspiracions que nosaltres mateixos”, ha subratllat.
Manuel Fernández Cortés, vicepresident segon del Consell Assessor, ha mostrat preocupació per l'antigitanisme i ha citat l'exemple de les xarxes socials, on també hi és present i és "terrible".
Un full de ruta a deu anys vista
L’acte ha coincidit amb la presentació, per part del Govern, d’una estratègia a deu anys per reduir les desigualtats socioeconòmiques que afecten les prop de 75.000 persones gitanes que viuen a Catalunya. El pla identifica com a principals reptes l’abandonament escolar, l’atur i la discriminació.
La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha reivindicat "el gran actiu" que suposa el poble gitano per a Catalunya, la seva societat, cultura i història de més de 600 anys. Martínez Bravo ha apuntat que és important tenir una estratègia "transversal" amb una coordinació estreta amb entitats i el món local per revertir algunes de les estadístiques "inacceptables".
L’estratègia preveu 23 mesures, amb un pressupost inicial d’1 milió d’euros, com el reforç de programes educatius amb mentoria, la creació d’una taula d’ocupació gitana i campanyes contra l’antigitanisme. També es vol garantir l’accés a un habitatge digne, tenint en compte que el 60% de les llars gitanes pateixen privació material, i impulsar la Casa de la Cultura Gitana per visibilitzar una història i cultura de més de 600 anys.
