Baixa participació en el cribratge del càncer de còlon a Catalunya
- El Dia Mundial del Càncer de Còlon evidencia desigualtats territorials i socials de més de 20 punts en la detecció precoç
- Els oncòlegs alerten de l'augment de casos en persones joves i reclamen avançar l'edat d'inici del cribratge
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Uns dies després de posar en relleu la importància dels cribratges de càncer de còlon i recte —amb prop de 1.900 tumors detectats en 15 anys a Catalunya—, aquest 31 de març, Dia Mundial del Càncer de Còlon, ha tornat a evidenciar una assignatura pendent: la baixa participació en el programa.
Actualment, només el 47% de la població d'entre 50 i 69 anys participa en el cribratge a Catalunya. A més a més, existeixen diferències territorials que superen els 20 punts percentuals.
Desigualtat territorial
Les dades del 2024 mostren que l'Alt Pirineu i Aran lidera la participació amb un 61%, mentre que les comarques de Girona es queden en el 39%. Altres regions se situen per sobre o a prop de la mitjana, com la Catalunya Central (54%), les Terres de l'Ebre (52%) o Barcelona ciutat (51%), mentre que el Penedès registra un 44%.
Segons el doctor Jaume Grau, coordinador de la unitat de cribratge de l'Hospital Clínic de Barcelona, factors com l’edat i el sexe influeixen. Els homes hi participen menys, mentre que la franja més jove —entre 50 i 55 anys— també presenta índexs més baixos.
Els professionals apunten també al pes dels factors socioeconòmics. En entorns amb menys recursos, la participació és menor, sovint per dificultats d'accés, prioritats vitals o hàbits d'ús del sistema sanitari. També es detecta una menor implicació en població migrant, per possibles barreres culturals, lingüístiques i econòmiques.
El lloc de residència també influeix: en municipis petits, la proximitat entre professionals sanitaris i veïns facilita la difusió i la participació, mentre que a les grans ciutats aquest efecte es dilueix, malgrat l'intent de les farmàcies de transmetre-ho.
Desigualtats dins de Barcelona
A Barcelona les diferències es fan encara més evidents segons les àrees bàsiques de salut. Hi ha zones amb participacions molt baixes, com el Raval Sud (29%), el Gòtic (37%) o Ciutat Meridiana (40%), mentre que altres àrees superen àmpliament la mitjana, com el Clot i la Vila Olímpica (60%) o la Verneda Sud (58%).
Tot i això, districtes amb rendes altes com Sarrià-Sant Gervasi també presenten dades inferiors a la mitjana en algunes àrees, un fet que s'atribueix a l'ús de la sanitat privada per fer aquestes proves.
Per revertir aquesta situació, els responsables del programa impulsen accions comunitàries, com xerrades divulgatives o activitats en mercats municipals, així com la implicació de líders comunitaris per arribar a col·lectius amb menor participació.
Augment de casos i preocupació pels joves
El càncer colorectal és actualment el tumor amb més incidència. A Catalunya, els casos han augmentat un 15,7% en l'última dècada i cada vegada es diagnostiquen més persones joves.
Davant d’aquesta tendència, la comunitat mèdica reclama avançar l'edat d'inici del cribratge per sota dels 50 anys. Països com els Estats Units o el Japó ja han demostrat que la detecció precoç en estadis inicials millora significativament la supervivència. De moment, el Departament de Salut manté el programa entre els 50 i els 69 anys, tot i que està previst ampliar-lo fins als 74.
Els especialistes insisteixen que el cribratge no només permet detectar el càncer de manera precoç, sinó també prevenir-lo en molts casos. "Ha demostrat la seva eficàcia: redueix la mortalitat i la incidència del càncer colorectal", destaca Grau.
A més, recorden la importància de consultar amb el metge davant de factors de risc o símptomes, i apunten que una alimentació saludable, l'exercici físic i la vacunació contra el virus del papil·loma humà (VPH) poden contribuir a reduir el risc de desenvolupar aquest tipus de tumor.
Un càncer bastant comú
El càncer colorectal és el segon més diagnosticat tant en homes com en dones i, en conjunt, el més freqüent. També és el segon amb més mortalitat, només per darrere del de pulmó.
