Creixen els dubtes sobre els suposats beneficis del canvi d'hora
- Hi ha cert consens sobre la necessitat de deixar un horari fix, però menys amb relació a si seria més adient l'horari d'estiu o d'hivern
- La Comissió Europea es compromet a presentar a finals d'any un nou estudi sobre el canvi horari, però la decisió final és dels estats
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La matinada de dissabte a diumenge entrem en l'horari d'estiu. Això vol dir que a les dues de la matinada toca avançar els rellotges una hora. Un canvi que es fa dos cops l'any i que cada vegada més persones posen en qüestió. Perquè el que va néixer com una manera d'aprofitar millor la llum natural i estalviar energia sembla que està cada cop menys justificat.
“⏰ La pròxima matinada els rellotges s'avancen una hora: a les 2 seran les 3
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) March 28, 2026
👉 Continua el debat sobre la necessitat de fer canvis d'hora dos cops l'any pic.twitter.com/YaXKQrge2x“
L'origen del canvi d'hora es remunta a començament del segle XX. Va ser durant la Primera Guerra Mundial que diversos països europeus van començar a aplicar aquesta mesura amb l'objectiu d'estalviar combustible i optimitzar les hores de llum.
La idea era que, en aprofitar més hores de llum natural a la tarda, es reduiria l'ús d'il·luminació artificial i, per tant, el consum elèctric. Tot i això, investigacions recents qüestionen aquest suposat benefici. Estudis realitzats a Europa i als Estats Units conclouen que l'impacte en l'estalvi energètic és molt reduït o fins i tot inexistent.
Posteriorment, la pràctica es va estendre a altres regions del món, encara que amb el pas dels anys alguns països l'han abandonada o modificada. A Espanya, l'horari d'estiu es va adoptar de forma intermitent entre el 1918 i el 1949, però no va ser fins al 1974, en el context de la crisi del petroli, quan es va instaurar de manera continuada.
Afectacions a la salut
El canvi d'hora no només implica avançar una hora als nostres rellotges. S'ha demostrat en diferents estudis que afecta directament la nostra salut de manera directa i indirecta. La conseqüència més coneguda és l'alteració del rellotge biològic, que regula internament el cos i controla processos bàsics com la gana o el somni.
Aquest rellotge se sincronitza amb el rellotge solar, és a dir, amb les hores de llum cada dia. El canvi horari produeix un desfasament entre tots dos rellotges que pot causar símptomes de fatiga, irritabilitat, cansament o pèrdua de la gana.
“⁉️ Té sentit continuar canviant l'hora dos cops l'any?
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) March 28, 2026
⏰ Hi ha cert consens en que seria millor adoptar un horari fix, però no tant en si seria més adient l'horari d'estiu o d'hivern pic.twitter.com/6H227zN72H“
D'altra banda, hi ha altres efectes una mica més invisibles, però atribuïbles també al canvi d'hora. S'ha observat, per exemple, un augment lleuger en el nombre d'accidents de trànsit i en la incidència d'infarts de miocardi durant les primeres setmanes després del canvi dels rellotges.
Si bé hi ha un cert consens en què s'ha de deixar de fer el canvi d'hora dues vegades a l'any, on no hi ha tant d'acord és en si en cas de mantenir un horari fix seria més adient adoptar l'horari d'estiu o bé el d'hivern. A Espanya, el gran defensor de la primera opció és el sector serveis, que representa al voltant del 70% del PIB, i que es beneficia de les llargues tardes de llum, especialment en àmbits com l'hostaleria, el turisme o l'oci.
Una enquesta del CIS del 2023 va revelar que dos de cada tres ciutadans (66%) estan a favor d'acabar amb el canvi d'hora i una propoció semblant (68%) és partidària de mantenir l'horari d'estiu. Ara bé, en un context de canvi climàtic, deixar fix l'horari d'estiu implica dificultats els mesos de juny, juliol i agost, de manera que pot no ser el més recomanable.
A l'estiu el màxim d'insolació se sol produir al voltant de les quatre de la tarda, per la qual cosa es podria plantejar adaptar la jornada laboral per concentrar més activitat a les primeres hores del matí, quan les temperatures són més suaus. Quan avancem els rellotges quan passem a l'horari d'estiu, l'activitat diürna es desplaça cap a les hores de més calor i augmenta el temps que els treballadors passen exposats a altes temperatures.
El sistema de Monitorització de la Mortalitat diària (MoMo) va estimar a l'informe de l'estiu de l'any passat que la calor va ser responsable de 281 morts a Espanya en persones d'entre 15 i 65 anys. Una xifra que subratlla els riscos associats a les altes temperatures més enllà dels col·lectius tradicionalment considerats vulnerables.
El debat a Europa està encallat
En l'últim any del seu mandat com a president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker va proposar abolir el canvi d'hora a la UE i mantenir l'horari d'estiu. L'executiu comunitari va posar sobre la taula la proposta per a una directiva sobre la interrupció dels canvis estacionals d'hora el setembre del 2018.
Els dos colegisladors de la UE l'han estudiat, però només el Parlament Europeu s'ha posicionat al respecte. El març del 2019, l'Eurocambra va adoptar la seva posició per obrir negociacions amb els estats i es decantava per acabar amb el canvi d'hora estacional a la UE el 2021, però donant flexibilitat als països a l'hora de triar si es volen quedar a l'horari d'estiu o d'hivern. Tot i això, demanava la creació d'un "mecanisme de protecció del mercat interior" per coordinar aquestes decisions.
El Consell de Transports i Energia de la UE ha abordat en diverses ocasions la proposta, però no ha aconseguit consensuar la posició dels estats per iniciar les negociacions amb el Parlament Europeu. A Brussel·les admeten que és una carpeta difícil d’abordar per la complexitat del canvi.
En aquesta nova legislatura, la Comissió Europea ha decidit retirar aquelles iniciatives legislatives que fa més de 5 anys que no prosperen, però ha optat per mantenir la proposta d'abolició del canvi d'hora. A finals d'octubre, el comissari d'Energia i Habitatge, Dan Jørgensen, va assegurar que farien un nou informe sobre la reforma horària.
Segons fonts diplomàtiques, la Comissió Europea va presentar dilluns passat un document amb un "mapa" d’opcions per implementar la reforma. Més de 10 escenaris combinant horari d’estiu i horari d’hivern amb altres modificacions relatives a les zones horàries. Però els estats no tenen previst tornar a tractar el tema de la reforma horària fins que la Comissió Europea hagi presentat el seu estudi final.
