El saló Alimentaria de Barcelona combina luxe gastronòmic i tecnologia
- Presenta aliments com una llonganissa amb or, caviar de caragol o pizzes en màquina expenedora
- La fira espera 110.000 visitants i posa el focus en l’impacte de la guerra a l’Orient Mitjà
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Entre passadissos plens de curiosos, veiem un que toca quatre ítems en una pantalla tàctil i en tres minuts té una pizza de quatre formatges mentre, a pocs metres, una llonganissa de tòfona o de foie recoberta amb una fina capa d’or de 24 quirats comestible brilla sota els focus.
Així ha començat una nova edició del saló Alimentaria a Barcelona, convertit un cop més en un aparador del futur del que trobarem a la taula els pròxims anys. Propostes que combinen luxe, tecnologia i experimentació.
Entre les novetats hi ha embotits d'or o de mar, rostes de llima i xili, kombutxa en pols o caviar de caragol. També sorprenen combinacions que trenquen esquemes, com patates fregides banyades amb xocolata o xips que juguen amb el límit entre el dolç i el salat.
La innovació també arriba en formats: màquines expenedores capaces de preparar una pizza al moment —amb la mateixa qualitat que en una pizzeria, segons els fabricants— o productes instantanis com remenats d’ou llestos en segons.
Algunes de les propostes més destacades del saló Alimentaria
Innovació i noves tendències
El saló no és només un espai de degustació, sinó també un laboratori d’idees. A l’espai Innoval s’hi exposen gairebé 300 novetats, des d’aplicacions d’intel·ligència artificial per personalitzar dietes fins a projectes que transformen residus de la indústria cervesera en nous aliments.
També hi guanyen pes les start-ups, amb propostes com proteïnes alternatives que inclouen insectes, agricultura vertical o còctels amb alcohol solidificat.
S'esperen 180 milions d'impacte econòmic
El sector alimentari, de la restauració i l’hostaleria es reuneix fins dijous al recinte de Gran Via de l’Hospitalet, amb 3.300 empreses de 70 països. L’organització espera arribar als 110.000 visitants, amb un 25% de públic internacional.
Amb un impacte econòmic estimat de 180 milions d’euros, la fira es consolida com una de les grans cites internacionals del sector, amb 2.700 compradors convidats, 1.500 dels quals estrangers, i una presència creixent d’empreses internacionals.
A Catalunya, representa el 18,3% del PIB, dona feina a més de 177.000 persones i ha superat els 57.900 milions d’euros de facturació. Les exportacions han crescut un 7,4% el 2025, tot i les dificultats recents com la pesta porcina africana.
El pes del context geopolític
La guerra a l’Orient Mitjà i l’escalada dels costos energètics preocupen un sector que ja nota l’impacte en els preus i en la logística. Alguns exportadors alerten d’una caiguda de vendes en determinats mercats i de la necessitat de buscar rutes alternatives per garantir el subministrament.
També inquieten els aranzels dels Estats Units i la possibilitat que el conflicte encareixi encara més la producció, especialment en el sector primari.
Obrir nous mercats
En aquest context, la diversificació és clau. Les empreses alimentàries catalanes exporten cada cop més fora d’Europa. El ministre d’Agricultura, Luis Planas, ha defensat l’obertura comercial i ha valorat positivament l’aplicació provisional de l’acord amb Mercosur.
“🔸 Planas valora positivament l'aplicació provisional de l'acord amb Mercosur per la necessitat d'obrir a nous mercats.
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) March 23, 2026
🗣️ "No hem de tenir por, tenim instruments per protegir els nostres productes" | @RTVECatalunya pic.twitter.com/JbAcEJekAc“
“No hem de tenir por, tenim instruments per protegir els nostres productes”, ha assegurat.
