Les altres mesures del pla anticrisi publicades al BOE que no s'havien detallat

Més que una pròrroga automàtica del lloguer

En el Reial decret-llei d'habitatge, s'estipula que l’extensió extraordinària dels contractes de lloguer de vivenda habitual no s’activarà de forma automàtica. Perquè s’apliqui, el llogater ha de sol·licitar expressament la pròrroga. Durant aquest període, es mantindran els mateixos termes i condicions del contracte original.

La pròrroga no s'aplicarà en les seguents condicions: si ja hi ha un nou contracte acordat amb renda inferior o si l'arrendador comunica la necessitat d'ocupar l'habitatge, en els terminis i condicions de l'article 9.3 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'Arrendaments Urbans.

El BOE també deixa clar que aquesta extensió és incompatible amb les previstes en altres articles de la Llei d’Arrendaments Urbans, de manera que afecta com s’interpreten i apliquen les figures legals existents.

Límit del 2 % segons el tipus d’arrendador

Pel que fa a la actualització anual de la renda, el decret fixa límits diferents segons el perfil del propietari. Per als grans tenidors (definits en la Llei 12/2023), la pujada anual no podrà superar el 2 % encara que hi hagi acord entre les parts. En el cas d’altres arrendadors, aquest límit del 2 % només s’aplica si no existeix un pacte entre llogater i propietari.

Canvis en l'accés a la xarxa elèctrica

En l'altre Reial decret-llei més extens de 143 pàgines, una de les principals novetats és la reforma del sistema d’accés a la xarxa elèctrica. El BOE estableix nous mecanismes per evitar l’acaparament especulatiu de capacitat.

Entre les mesures, s’introdueix un pagament per reservar accés a la xarxa i la caducitat automàtica dels permisos si no es fan servir. El sistema actual basat en ordre d’arribada ha generat, segons diu el BOE, l'acaparament de capacitat, projectes que no s'acaben executant i bloqueig de la xarxa. El text estableix mecanismes de priorització per a projectes vinculats a habitatge, serveis públics, ampliacions d’activitat real, projectes estratègics, electrificació, i penalitza l’especulació amb pagaments per reservar capacitat i la caducitat dels permisos no utilitzats.

També es prioritzaran projectes vinculats a l’electrificació o considerats estratègics.

Més control i sancions en el sector energètic

El text reforça la capacitat sancionadora de l’Estat en el mercat energètic. S’introdueixen multes de fins a 30 milions d’euros per incompliments en el sistema gasista i es dona més poder a la CNMC per supervisar els preus dels carburants.

Impuls ampliat a l’autoconsum i les renovables

El BOE també concreta mesures que amplien les polítiques anunciades:

• l'autoconsum elèctric col·lectiu es podrà estendre fins a 5 quilòmetres
• impuls a les comunitats energètiques

Aquestes mesures busquen accelerar la transició energètica i reduir la dependència exterior.

Reavals públics de fins a 2.000 milions

El decret inclou una línia de suport financer, el Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa podrà concedir per a atorgar, a través de l'Institut de Crèdit Oficial, reavals bancaris emesos a favor dels operadors del sector, per un import màxim de 2.000 milions d'euros.

Aquesta mesura busca garantir el funcionament del transport de mercaderies davant l’augment del cost del combustible i les dificultats per accedir a crèdit.

Nous projectes estratègics d’inversió

El BOE crea una nova figura: els projectes estratègics d’inversió. Sern totes aquelles iniciatives empresarials o de col·laboració publicoprivada orientades a projectes d’inversió o reinversió a Espanya que contribueixin a millorar les capacitats tecnològiques, científiques o productives del país i que responguin a un interès públic, social o econòmic general. Aquests projectes podran beneficiar-se de tramitacions més àgils i prioritat en l’accés a recursos públics, amb l’objectiu de reforçar l’autonomia energètica i industrial.

Obligacions per a centres de dades

Una altra novetat és la regulació dels centres de dades. El decret estableix que aquests projectes hauran d’anar acompanyats de nova generació d’energia renovable.

El govern ha detectat un augment en l’atracció de projectes a les xarxes elèctriques, amb permisos d’accés que superen àmpliament les estimacions de desplegament previstes, però la posada en marxa d’aquestes instal·lacions de gran consum, sense un desplegament proporcional de generació renovable, podria provocar un augment del gas natural per a generació elèctrica —en un context de tensions al mercat pel conflicte a l’Iran—, incrementar els costos elèctrics i reduir l’incentiu a l’electrificació; per això, el Reial decret-llei estableix criteris de sostenibilitat que obliguen els centres de dades a equilibrar els nous consums amb generació renovable equivalent, assegurant que aquestes infraestructures essencials per a la digitalització i l’autonomia estratègica no comprometin els objectius energètics.

Nous instruments per a la indústria

El decret incorpora mecanismes per impulsar la descarbonització industrial, entre els quals destaca el Fons per a l’Impuls de la Descarbonització Industrial (FIDI), que actua com a instrument de suport i foment per als consumidors electrointensius, reforçant la seva resiliència energètica i acompanyant-los en el procés de descarbonització, entre d'altres.

També es preveuen rebaixes en els costos elèctrics per a la indústria electrointensiva. Amb efectes des de l'1 de gener de 2026 i fins al 31 de desembre de 2026, s'aplicarà un mecanisme de suport que consisteis en una reducció en la factura elèctrica del 80% del cost corresponent als peatges d'accés a les xarxes de transport i distribució d'electricitat aplicables a cada moment.

Un pla més ampli del que es va anunciar

El detall publicat al BOE evidencia que el pla anticrisi va més enllà de les mesures immediates anunciades pel govern.

A més de les ajudes directes i les rebaixes fiscals, el text introdueix reformes estructurals i noves eines de política econòmica i energètica que no s’havien fet públiques fins ara.