Entra en vigor la llei d'eficiència de la justícia
- Els tribunals d’instància ja funcionen a 35 partits judicials de Catalunya i aquest 31 de desembre s’estenen als 13 restants
- Barcelona ajorna els Tribunals d'Instància i els implantarà de manera gradual per evitar el caos
- Operadors jurídics celebren la reforma, però alerten que calen més recursos, en l’àmbit penal i en la digitalització
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Aquest 31 de desembre culmina el desplegament de la Llei orgànica 1/2025 en matèria d’eficiència del servei públic de justícia, amb l’entrada en vigor de la seva tercera fase. Es tracta d’una de les reformes estructurals més rellevants del sistema judicial des del segle XIX, amb l’objectiu de reduir endarreriments, unificar criteris i millorar l’atenció a la ciutadania.
D'aquesta manera, finalitza l’aplicació de la llei d’eficiència del servei públic de la justícia, una reforma que transforma en profunditat l’organització judicial a Espanya. Els 3.900 jutjats unipersonals desapareixen tal com els coneixíem i es converteixen en 431 tribunals d’instància, òrgans col·legiats que han de permetre una gestió més eficient dels recursos.
En una atenció als mitjans a Barcelona, el conseller de Justícia, Ramón Espadaler, ha qualificat el dia sota la "normalitat i agraïment". "Normalitat perquè no hi ha cap incidència rellevant de l'entrada en vigor d'aquesta llei avui. I agraïment perquè que és complexa, requereix la concertació de totes les parts", ha detallat.
Tribunals d’instància en marxa
Els tribunals d’instància ja funcionen a 35 partits judicials de Catalunya, alguns de gran complexitat com el de L'Hospitalet de Llobregat o Badalona des de l'octubre. Aquest dimarts s’hi afegeixen els 13 partits judicials restants, amb l’excepció de Barcelona, que concentra prop d’un terç de tota l’activitat judicial del país.
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha explicat que a Barcelona s’aplicarà un criteri de progressivitat. L’objectiu és que la implantació no sigui sobtada i evitar afectacions als usuaris del sistema judicial durant les primeres setmanes. "Hem de ser més àgils, més propers i comprensible per la ciutadania", ha destacat.
Una implantació gradual a Barcelona
Segons Espadaler, aquesta entrada es farà de manera esglaonada per garantir que el servei no es vegi perjudicat. La mesura respon a una demanda dels operadors jurídics, que alertaven del risc de col·lapse en una aplicació immediata.
El degà del Col·legi de Procuradors de Barcelona, Javier Segura Zariquiey, ha assenyalat que encara no hi ha un calendari tancat per a totes les jurisdiccions. Ha remarcat que caldrà veure com evoluciona el sistema abans de completar el desplegament, especialment en l’àmbit penal.
Preocupació pels recursos i la digitalització
Precisament la jurisdicció penal és la que genera més inquietud, sobretot per la gran quantitat d’expedients pendents de digitalitzar. Des del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, la seva degana, Cristina Vallejo Ros, ha reclamat estabilitat per al personal funcionari i més jutges per garantir l’èxit de la reforma.
Els representants del sector coincideixen que, sense recursos suficients, la implementació pot quedar limitada. Si el desplegament funciona segons el previst, l’objectiu és que la ciutadania només percebi una millora en els indicadors d’agilitat i eficiència del sistema judicial.
