La primera fase del Pla de Barris beneficia una vintena de municipis
- Els projectes que rebran més dotació econòmica estan ubicats a Olot, Amposta, Vic, Tortosa, Figueres i Santa Coloma de Gramenet
- Les iniciatives sumen un pressupost total de 412 milions d'euros, 232 dels quals els aportarà la Generalitat i 180 els ajuntaments
El Govern ha publicat la resolució de la primera convocatòria del Pla de Barris i Viles (2025-2029) que inclou 20 municipis, entre els quals hi ha zones de les 4 capitals catalanes de província. Les àrees que rebran més diners estan ubicades a Olot, Amposta, Vic, Tortosa, Figueres i Santa Coloma de Gramenet. El llistat de beneficiaris el completen Santa Perpètua de Mogoda, la Seu d'Urgell, Mataró, Sant Joan Despí, Calafell, Reus, Manresa, Solsona, la Pobla de Segur i Torrelameu.
Les iniciatives escollides sumen un pressupost total de 412 milions, dels quals 232,71 els aportarà el Govern, xifra superior a la prevista inicialment. La segona convocatòria del pla es publicarà durant el primer semestre del 2026.
Els 20 barris seleccionats s'han triat d'entre les 83 sol·licituds que va rebre el Govern. La comissió del Pla de Barris i Viles ressalta que hi ha projectes de totes les vegueries, de manera que creu que el repartiment és "equilibrat". En concret, n'hi ha 5 de Barcelona, 3 de la Catalunya central, 3 de Girona, dos de l'Alt Pirineu, dos de Tarragona, dos de Lleida, dos de les Terres de l'Ebre i un del Penedès. En total, el Govern calcula que les accions proposades beneficiaran directament 273.519 persones.
Per a fer la tria publicada aquest divendres la comissió del Pla de Barris ha atorgat a cada projecte una nota, on un 30% correspon a condicions "objectives" en funció de gairebé una trentena d'indicadors vinculats a la vulnerabilitat. El 70% restant respon a la valoració del programa en funció dels criteris vinculats a la transformació física, l'impuls de la transició ecològica i l'acció sociocomunitària.
Destaquen els casos de la Pobla de Segur i Torrelameu, poblacions de menys habitants respecte de la resta. A més a més, en el cas de la localitat del Pallars Jussà no es tracta d'un pla de barri, sinó de vila completa, ja que el projecte triat fa referència al nucli urbà i pretén millorar els carrers, crear equipaments polivalents, fomentar la transició ecològica i promoure la mobilitat sostenible, entre altres.
El pressupost previst inicialment era de 200 milions d'euros, però, derivat del nombre de peticions rebudes s'ha ampliat en 32,7 milions, amb l'aval del Departament de Presidència i el Departament d'Economia. Cal recordar que el nombre de peticions rebudes gairebé va multiplicar per quatre el pressupost previst. Amb els 200 milions d'euros previstos en un principi, el Govern ha explicat que tan sols cobria els 16 projectes amb més puntuació, de manera que s'ha optat per un suplement de crèdit per poder arribar fins a la vintena de barris.
Pel que fa al calendari, a partir de la publicació de la resolució aquest divendres els ajuntaments tenen 12 dies hàbils per acceptar. En cas que algun dels consistoris finalment desistís, cosa que el Govern no preveu que passi, el municipi seleccionat seria el següent de la llista. La resolució definitiva es preveu per a mitjans de gener i aleshores es posarà en marxa tot el procediment tècnic.
Per a fer seguiment de l'acció als barris, ressalta que el Govern preveu crear comitès de seguiment en cadascun, on hi haurà representants del teixit associatiu i veïnal. Sobre l'entrega de les subvencions, el Govern farà una primera bestreta als municipis i posteriorment anirà atorgant els recursos a mesura que els barris vagin complint amb les actuacions previstes. Els projectes s'han hagut de presentar amb un calendari per a un període de 5 anys, de manera que en aquest termini totes les actuacions previstes haurien d'estar completades.