Descobert un refugi antiaeri únic sota les obres de la futura estació de la Sagrera
- L'estructura destaca per la seva tipologia de búnquer i l'excel·lent estat de conservació
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La futura estació intermodal de la Sagrera, prevista per a finals del 2026 i destinada a descongestionar Sants, no només destaca per la seva magnitud —226.000 m² i 90 quilòmetres de vies—, sinó també per les seves històries ocultes.
El procés de construcció ha permès revelar un element inesperat: un refugi antiaeri vinculat a l’antiga terminal de mercaderies, fins ara completament desconegut i amagat a quatre metres de profunditat.
La descoberta s’ha produït durant els treballs arqueològics al voltant del carrer Baixada de la Sagrera, dirigits per l’arqueòleg Joel Blanco, de l’empresa ABANS.
El refugi connectava els dos edificis bessons que flanquejaven l’entrada a l'estació. Un d’ells va ser enderrocat fa una dècada, mentre que l’altre ha allotjat fins ara les oficines d’Adif des d’on es coordinen les obres.
Segons les primeres anàlisis, l’estat de conservació és bo, més enllà d’alguns desperfectes puntuals. L’estructura està ara en fase d’estudi i documentació amb escàner làser.
Un refugi únic a Barcelona
El refugi no consta al cens de refugis públics elaborat el 1938 i presenta característiques constructives que el diferencien dels refugis habituals de Barcelona. Es tracta d’un búnquer excavat a cel obert i reforçat amb formigó armat, coronat per una llosa d’uns dos metres de gruix dissenyada per resistir l’impacte de bombes de fins a 100 quilos.
A l’interior, dues galeries principals de 2,50 metres d’alçada per 1,20 d’amplada unien els edificis de l’estació en direcció nord-sud. Al llarg del recorregut s’hi han identificat quatre sales àmplies, quatre latrines i un espai que podria haver funcionat com a magatzem o infermeria. En total, el refugi tindria uns 90 metres de longitud.
La construcció combina diverses tècniques: trams d’esquelet de formigó revestit amb maó massís, sostres d’encofrat de ciment i recobriments de morter de calç. Entre els elements més destacats hi ha banquetes originals, pintades datades aproximadament del 1954 i grafitis amb les sigles CNT i FAI, possiblement vinculats a la Guerra Civil.
Construït per resistir a la Guerra Civil
L’antiga estació de mercaderies de la Sagrera, construïda entre 1918 i 1922 per la companyia MZA, ocupava 200.000 metres quadrats i més de 17 quilòmetres de vies. Va ser un dels principals nodes logístics de Barcelona fins al seu tancament el 1990 i també un objectiu estratègic durant la Guerra Civil, motiu pel qual va patir dos bombardejos el 1937.
La CNT, que havia col·lectivitzat el sector ferroviari, va impulsar juntament amb els treballadors la construcció del refugi ara localitzat, amb la voluntat de protegir el personal en un espai especialment exposat.
La troballa, remarca l’Ajuntament de Barcelona, constitueix un cas únic per la seva tipologia i el seu estat de conservació, i ofereix una nova finestra per entendre el passat ferroviari i defensiu de la ciutat.
