Quatre dècades després, el VIH encara arrossega estigma i desinformació
- 40 anys després de l’arribada de la sida, professionals i entitats alerten que la desinformació i l’estigma continuen presents
- Tot i els avenços mèdics i les dades positives de 2024, l’impacte social i emocional de la serofòbia es manté com un repte estructural
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Catalunya ha registrat el 2024 una lleugera disminució de les noves infeccions per VIH, amb 487 diagnòstics notificats, però les entitats alerten que l’estigma social associat a la infecció es manté gairebé intacte 40 anys després dels primers casos. Tant professionals sanitaris com activistes coincideixen que la desinformació continua sent un obstacle per al diagnòstic precoç, la convivència i l’accés igualitari als serveis.
"Fins a un terç dels diagnòstics que es fan a Catalunya són tardans de pacients que ja han tingut una infecció i que el seu sistema immune ja està deteriorat", detalla Joaquim Burgos, metge adjunt del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Vall d’Hebron.
El centre d'Estudis Epidemiològics sobre les ITS i SIDA de Catalunya (CEEISCAT) recorda que la gran majoria de transmissions es produeixen per via sexual i que les persones en tractament amb càrrega viral indetectable no transmeten el VIH, un missatge científicament avalat que encara no ha fet el salt complet a la percepció pública. "Des de fa anys sabem que les persones amb antiretrovirals indetectables no transmeten la malaltia", explica Bugos.
Per això és molt important el diagnòstic precoç, ja que permet iniciar la medicació i reduir ràpidament la replicació del virus fins a nivells indetectables.
PrEP i tractament universal: eines clau per a l’erradicació
Més de 13.000 persones reben actualment la profilaxi preexposició al VIH (PrEP) a Catalunya, una de les estratègies més eficients per evitar noves transmissions. Salut continua ampliant l’accés a aquest tractament i reforça la distribució de preservatius, xeringues i programes de prevenció.
El Departament de Salut destaca que Catalunya ja ha superat els objectius 90-90-90 d’ONUSIDA i es dirigeix cap al repte 95-95-95 per al 2030. Tot i això, recorda que els objectius epidemiològics no es podran assolir plenament sense reduir la discriminació i garantir una percepció social ajustada a la realitat científica actual.
Desconeixement social i impacte emocional
Les entitats comunitàries assenyalen que la por i la desinformació generen situacions de discriminació en àmbits laborals, sanitaris i socials, malgrat que Catalunya hagi assolit fites destacades en tractament i control de la infecció. Es calcula que més de 36.500 persones viuen amb VIH al país, i un 5,8% no sap que està infectada, un percentatge que podria reduir-se amb més informació, proves regulars i entorns lliures de prejudicis.
Segons diversos col·lectius, l’impacte emocional de la serofòbia sovint és tan intens com l’efecte clínic de la infecció. Persones que viuen amb VIH denuncien que la càrrega psicològica deriva majoritàriament de l’estigma, i no del tractament, que avui és senzill i altament efectiu.
Davant la desinformació, institucions i entitats catalanes han demanat mantenir-se “junts” contra l’estigma de la sida i continuar avançant per eliminar el VIH com una amenaça per a la salut pública, sobretot davant l’auge dels moviments d’extrema dreta.
Amb motiu del Dia mundial de la sida, la consellera de Salut, Olga Pané, ha advertit de les “posicions de polarització política que pretenen destruir polítiques públiques” i, per la seva banda, el Comitè 1r de Desembre -que agrupa entitats de l’àmbit del VIH a Catalunya- ha demanat posicionar-se col·lectivament davant l’“onada reaccionària”.
