Augment del càncer de pulmó en dones: per primera vegada la mortalitat supera al de mama
- Els diagnòstics de càncer de pulmó en dones ja representen més d’un quart dels casos a Catalunya i evidencien un canvi clar en el perfil de la malaltia
- Els especialistes alerten que el tabaquisme continua sent el principal factor de risc i reclamen reforçar la prevenció i la detecció precoç
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Augment progressiu dels casos de càncer de pulmó en dones, segons les dades més recents del seu Registre de Tumors Toràcics presentades pel Grup Espanyol de Càncer de Pulmó (GECP). A Catalunya, els diagnòstics femenins ja arriben al 26%, una tendència que es repeteix en l'àmbit estatal i que preocupa els especialistes, que apunten al consum de tabac com a causa principal. "La incorporació de les dones a l'hàbit tabàquic a Espanya va ser més tardana que la resta de països europeus", detalla Bartomeu Massuti, cap d'Oncologia Hosp. Alacant, en el Congrés GECP.
“🫁 Puja la incidència del càncer de pulmó en dones... per què?
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) November 27, 2025
🗣️ Ho explica en Bartomeu Massuti, cap d'Oncologia Hosp. Alacant, en el Congrés GECP | @elenasantosc pic.twitter.com/Z8PdtmAxz9“
Malgrat aquestes dades, la malaltia es concentra especialment entre els 60 i els 80 anys i continua afectant majoritàriament homes, que representen gairebé tres de cada quatre diagnòstics.
A més, un de cada 20 pacients té menys de 50 anys, fet que evidencia l’impacte del tabaquisme en edats cada vegada més joves. Tot i que els homes continuen representant gairebé tres de cada quatre casos, la corba femenina segueix en ascens continuat.
El pes del tabac i la necessitat de polítiques efectives
El registre del GECP mostra que el 42,6% dels pacients són fumadors actius i el 43,8% exfumadors, un patró pràcticament idèntic al conjunt de l’Estat. Només un 12,6% dels diagnosticats no ha fumat mai.
Els especialistes insisteixen que aquestes dades confirmen el paper directe del tabaquisme en la càrrega de la malaltia i reclamen intensificar les polítiques de prevenció i els programes per deixar de fumar, especialment entre el jovent i les dones, on el consum de tabac s’ha estabilitzat o fins i tot augmentat en alguns grups d’edat.
Diagnòstics en fases avançades
Tot i una lleu millora, el 53% dels casos continuen diagnosticant-se en estadis avançats (III o IV), fet que limita de manera notable les opcions de tractament que puguin curar la malaltia. El GECP demana circuits ràpids de diagnòstic que agilitzin la detecció, des de la primera sospita clínica fins a la confirmació, amb la participació coordinada de l’atenció primària i les especialitats implicades.
Una malaltia encara molt letal
El càncer de pulmó és el tumor més mortal a Espanya, amb 23.239 defuncions anuals, i només tres de cada 10 persones sobreviuen cinc anys després del diagnòstic. Tot i que la supervivència ha millorat un 12% en l’última dècada gràcies a la recerca i les noves teràpies, els investigadors alerten que només el 4% de la inversió pública en càncer es destina a aquesta malaltia.
Reclam d'un pla nacional
Davant d’aquesta situació, el GECP reclama un Pla Integral de Càncer de Pulmó que prioritzi la prevenció del tabaquisme, la detecció precoç, la millora dels recursos diagnòstics, protocols homogenis i una aposta clara per la investigació. De fet, aquest tipus de càncer és del poc que pot tenir una prevenció primària amb la disminució o erradicació del tabaquisme, per això, reclamen mesures urgents. "Els efectes del que fem ara es reflectirà en 30 anys. No podem esperar", explica Massuti. Els especialistes adverteixen que, si no s’actua, mig milió de persones podrien morir en els pròxims 20 anys a causa del tabaquisme.
“🫁 Puja la incidència del càncer de pulmó en dones... per què?
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) November 27, 2025
🗣️ Ho explica en Bartomeu Massuti, cap d'Oncologia Hosp. Alacant, en el Congrés GECP | @elenasantosc pic.twitter.com/Z8PdtmAxz9“
El registre de Tumors Toràcics, que ja supera els 40.000 pacients, s’ha consolidat com una eina clau per seguir l’evolució de la malaltia i orientar les polítiques sanitàries.
