Set de cada deu dones han patit violència sexual a Catalunya
- El 15,5% de les dones admet haver estat víctima de violència sexual el darrer any
- El ciberassetjament masclista creix amb força i és especialment habitual després de les ruptures
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Qui més qui menys coneix alguna dona que ha patit violència sexual. Segons l’enquesta del Departament d’Interior de 2024, el 67,3% de les dones asseguren haver-ne estat víctimes algun cop des dels 15 anys, i un 15,5% admet haver viscut algun episodi durant el darrer any.
El 80,4% de les dones que n’han patit l’últim any expliquen que han viscut dos o més episodis, i gairebé un 10% indica que els fets han estat continuats en el temps.
La consellera Núria Parlon alerta que les dades corroboren el caràcter “estructural i continu” de la violència sexual. L’enquesta passarà a ser biennal i incorporarà noves anàlisis, com la percepció dels homes o les experiències anteriors als 15 anys.
Les dones joves i les exparelles, l’objectiu
La franja d’edat més vulnerable és la de les joves entre 16 i 24 anys: un 45,6% reconeix haver patit violència sexual. La prevalença disminueix progressivament amb l’edat, un patró que es manté en totes les tipologies.
Una part significativa d’aquestes violències té lloc en l’àmbit de la parella o exparella:
• 43,5% de les dones que n’han patit des dels 15 anys identifiquen l’agressor en aquest entorn.
• 30,9% de les víctimes de l’últim any el situen també en la parella o exparella.
A més, tres de cada quatre agressions dins la parella provenen de la parella del moment.
En moltes ocasions coneixien l’agressor
Entre les víctimes de l’últim any, el 54,9% assenyala agressors coneguts, mentre que un 66,2% parla de desconeguts (els percentatges superen el 100% perquè moltes dones viuen més d’un episodi i amb perfils diferents).
Quan l’agressor és conegut, predominen les violències sense contacte corporal, com comentaris ofensius o enviament d’imatges no sol·licitades.
Amb desconeguts, en canvi, augmenten les violències digitals i també els tocaments, apropaments i seguiments.
Segons Alba Alfageme, cap del Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals, aquestes experiències tenen “un impacte notable en la percepció de seguretat”. Les dones que han patit agressions al carrer o en espais oberts valoren la seva seguretat amb un 5,9 sobre 10, la puntuació més baixa.
El ciberassetjament masclista, a l’alça
La violència digital continua creixent: un 24,8% de les dones asseguren haver rebut comentaris ofensius en línia o haver vist com es difonien imatges íntimes sense consentiment.
“Són una nova cara d’un vell problema”, diu Parlon. Afirma que “la violència masclista és una energia negativa que no es destrueix, sinó que es transforma”, i que en l’era digital “es filtra també en la vida quotidiana de les dones”.
Aquestes pràctiques són especialment freqüents després de les ruptures:
• 14,2% de les víctimes d’exparelles han rebut amenaces de difondre imatges íntimes.
• 11,2% han patit comentaris ofensius en línia.
Malgrat no implicar contacte corporal, és una de les violències amb més impacte psicològic, només per darrere de la violació. El 87% de les víctimes declara haver desenvolupat ansietat, depressió, pèrdua d’autoestima o problemes de son.
On són les denúncies?
La normalització de moltes pràctiques fa que només l’11,1% de les dones recordin espontàniament haver patit violència sexual. “Quan es detallen els fets, la xifra puja fins al 67,3%, fet que evidencia aquesta normalització”, explica Alfageme. Malgrat la magnitud del problema, només un 6% de les dones que n’han estat víctimes ho han denunciat.
D'altra banda, la victimització és més alta en situacions de vulnerabilitat: les dones amb feina precària registren un 30,6% de victimització, gairebé el doble que les que tenen estabilitat laboral.
