Hisenda reobre el debat sobre el finançament autonòmic: Catalunya reclama l’ordinalitat

Catalunya i la batalla per l’ordinalitat

Un dels punts centrals per la Generalitat de Catalunya és el principi d’ordinalitat del finançament autonòmic, que significa que les CCAA s’han d’ordenar segons el que paguen i aquest ordre no ha de variar una vegada fet el repartiment final. Això és el que passa per exemple a països com Alemanya.

Ara bé, actualment, Catalunya és “la tercera o quarta pel que es paga, però cau als llocs 10, 11, 12 pel que rep”, denúncia Amat. Aquest desequilibri, segons els experts, vulnera la lògica d’un sistema just i solidari, i situa Catalunya en una posició de greuge fiscal estructural.

El dèficit fiscal

Un dels principals greuges, àmpliament denunciat des de Catalunya, és precisament el del dèficit fiscal que segons Amat se situa entorn dels 22.000 milions d'euros. Un problema estructural que s'explica pel repartiment actual: “Catalunya representa el 16% de la població, però contribueix amb el 19% del que es recapta a tot l'Estat i només acaba rebent el 10% en inversions i despesa no discrecional”.

Impacte econòmic

Segons càlculs de la UPF, si s’apliqués l’ordinalitat, “la Generalitat rebria entre 7.000 i 8.000 milions d’euros anuals més”. En aquest sentit, recorda que actualment el dèficit de la Generalitat és d'uns 1.500 milions. Amat defineix el principi d'ordinalitat com “la gran solució” i insta el govern espanyol a fer “un pas valent assumint el compromís que cap comunitat hi perdi”.

Per aconseguir-ho, l’Estat hauria d’injectar més recursos al sistema perquè cap CCAA hi surti perdent, una decisió complexa en un context de dèficit estatal del 3%. Un dels punts a favor és que "estem en un moment de creixement econòmic" i això hauria de permetre "afrontar amb garanties la reforma"

Qui surt guanyant i qui perdent

Amb aquest principi d'ordinalitat que no es respecta, “qui més està perdent en el sistema actual és les Illes Balears, després Catalunya i després País Valencià”. Madrid també en sortiria beneficiada, tot i que el factor capitalitat distorsiona el repartiment per la concentració d’impostos i funcionaris.

Amat recorda que “les Balears defensen l’ordinalitat dins el nou sistema”, mentre que altres comunitats, especialment les que menys aporten, s’hi oposen perquè “les que menys paguen perdrien diners respecte al repartiment actual”.

Desunió política catalana

Amat lamenta la falta d’estratègia conjunta: “Ara tenim Esquerra negociant amb el govern central, i tots els altres partits que no ajuden”. Aquesta desunió ja ve de lluny: “Fa 40 anys, quan es va negociar el concert econòmic, la resta de partits catalans van dir que no”.

Segons l’economista, la manca d’unitat debilita la capacitat de pressió davant Madrid i dificulta aconseguir millores substancials en el model de finançament.

Propostes i reptes

Amat proposa acords bàsics tancar un acord per “transferir els diners de les inversions no executades” i fer seguiment dels pactes: “Això ara mateix no es fa”.

Tot i el dèficit estatal, considera que “ara, en un moment de creixement econòmic, seria el moment ideal d’abordar la reforma”. Però alerta: “No sabem si en el futur Catalunya estarà en millor posició per negociar, per això és important que els partits catalans vagin units”.