Madrid, Catalunya i Balears, les úniques comunitats aportadores netes al sistema de finançament
- Madrid va aportar 7.975 milions, Catalunya 2.266 milions i Balears 358 milions a les comunitats de menor renda
- L'aportació al sistema d'anivellament representa el 8% dels ingressos tributaris de Catalunya
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Sense sorpreses destacades. Madrid, Catalunya i Balears, les comunitats amb major renda per càpita, continuen sent les úniques aportadores netes al sistema de finançament autonòmic (SFA) en 2023. Així ho reflecteix un estudi publicat per la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) que analitza la liquidació del SFA corresponent a 2023, recentment publicada pel Ministeri d'Hisenda.
Aportació a les CCAA de menor renda
Segons les conclusions, el sistema aporta a les comunitats de menor renda recursos extra per un import de gairebé 24.000 milions d'euros, provinents tant de l'Estat com de les comunitats amb major renda per càpita. En concret, Madrid va aportar 7.975 milions, Catalunya 2.266 milions i Balears 358 milions. Les aportacions a l'anivellament suposen entre el 7% i el 8% dels ingressos tributaris autonòmics a les Balears i Catalunya, i un 26% a Madrid.
Les darreres dades publicades, referents al 2022 ja reflectien un dèficit per càpita de 301 euros (8,4%). Es tracta de la diferència del que aportava al sistema de finançament Catalunya per habitant i el que acabava rebent.
En el costat de les comunitats receptores, les transferències rebudes per aquesta via excedeixen el 20% dels ingressos tributaris en deu casos i són particularment importants a Extremadura i Canàries, on superen el 78% i el 99% respectivament de la recaptació per tributs cedits.
Increment del finançament global
La Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) ha calculat que el volum total del finançament de les comunitats de règim comú, va experimentar en 2023 un increment d'uns 2.900 milions d'euros (un 1,94%) respecte a 2022.
No obstant això, la Fundació ha matisat que, ja que 2023 es va tancar amb una taxa d'inflació del 3,4%, aquest resultat suposa una lleugera reducció del finançament autonòmic en termes reals enfront del ràpid creixement de l'any anterior (un 14%). Segons l'expert, la diferència entre ambdós exercicis prové en part de la desacceleració en 2023 del creixement del PIB, i per tant dels ingressos tributaris, i en part d'una caiguda del 8% en les transferències estatals (després d'una pujada del 34% l'any anterior).
