Enlaces accesibilidad

Les bilaterals Estat-Generalitat sobre inversions, sense activitat

  • Els dos grups pactats per analitzar les inversions no s’han reunit en tot el 2025, tot i el compromís de fer-ho abans d’acabar l’any
  • El Govern manté que la relació amb l'Estat és "fluida" i "regular" des de l'arribada de Salvador Illa a la Generalitat
Els membres de la Comissió Bilateral entre Estat i Generalitat en una reunió del 2024
Els membres de la Comissió Bilateral entre Estat i Generalitat en una reunió del 2024 v

Els dos grups de treball acordats entre l’Estat i la Generalitat per abordar les inversions estatals a Catalunya no s’han reunit en tot el 2025, malgrat el compromís adquirit a la Comissió Bilateral del 24 de febrer. Així ho ha revelat el Govern en una resposta parlamentària a Junts, publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC).

La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha rebatut les crítiques advertint que l'arribada de Salvador Illa a la Generalitat a "recuperat la normalitat" de les relacions amb l'Estat i que la relació és ara "fluida" i "regular".

Els objectius de les dues bilaterals

El primer grup, creat el 2007, té com a funció analitzar el compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut, que estableix que l’Estat ha d’invertir a Catalunya en infraestructures en proporció al seu pes en el PIB estatal, per compensar el dèficit històric d’inversions. El segon grup, acordat aquest febrer, hauria de treballar en la creació d’un consorci paritari Estat-Generalitat en matèria d’inversions.

El Govern intensifica les negociacions pel finançament singular

El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha explicat que “encara no ha estat possible” reunir cap dels dos espais aquest any. Tot i que l’acord preveia posar-los en marxa abans d’acabar el 2025, no s’ha avançat en cap dels dos àmbits, deixant en suspens tant l’anàlisi tècnica del finançament estatal com la definició del consorci d’inversions.

Aquest bloqueig posa en qüestió el compromís de l’Estat amb les inversions a Catalunya i reobre el debat sobre el desplegament real de l’Estatut. La manca de reunions també alimenta les crítiques de Junts sobre la infrarepresentació catalana en les decisions estratègiques d’inversió pública.