Les mesures d'habitatge centraran el debat de política general
- Salvador Illa aposta per ampliar l’oferta d’habitatge lliure amb col·laboració publicoprivada
- Junts planteja 10 anys d'empadronament continuat per accedir a la protecció oficial
- El president català enceta aquest dimarts a les 16:30 hores el seu segon debat de política general
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
L’habitatge tornarà a centrar la intervenció del president de la Generalitat, Salvador Illa, al debat de política general que arrenca aquest dimarts al Parlament. Si fa tot just un any posava sobre la taula un pla per construir fins a 50.000 nous habitatges públics, ara l’objectiu és situar l’accent en l’oferta lliure, tant de compra com de lloguer, per afrontar el dèficit existent.
Salvador Illa al Parlament busca teixir complicitats amb ERC i Comuns per allunyar la imatge de debilitat del Govern. També planaran en el debat de política general el finançament singular i negociació dels nous pressupostos. El president català també vol exposar resultats en matèria de seguretat i convivència per fer front als discursos de l'extrema dreta.
Aposta publicoprivada
El president ja ha reiterat aquest dilluns que l’aposta del Govern passa per construir més habitatge, impulsar la rehabilitació i intervenir el mercat immobiliari. Durant la jornada ‘El dret a l’habitatge: reptes i solucions’, organitzada per eldiario.es, Illa ha promès escoltar a tothom, però ha advertit que no pot fer “màgia”: “No vendré duros a quatre pessetes”.
"No és un problema que se solucionarà en un any, ni exclusiu de Catalunya o Espanya. Cal temps per veure resultats", ha volgut deixar clar tot reconeixent les limitacions de l’administració pública per resoldre el problema de l’habitatge sense la col·laboració de tots els col·lectius implicats.
En aquest sentit, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, també ha advertit en una entrevista a Catalunya Radio que "l'administració pública ha de fer una part important amb més habitatge de protecció, però també hem de generar més oferta lliure de compra i de lloguer a través de la col·laboració publicoprivada".
Illa ha posat sobre la taula el pla de 50.000 habitatges públics anunciat pel Govern, i ha detallat que ja s’han localitzat 670 solars on es podrien construir fins a 22.000 habitatges protegits. També ha remarcat la necessitat de requalificar sòl i de prioritzar la rehabilitació del parc immobiliari per garantir un accés digne a l’habitatge. El president ha insistit en la importància de combinar voluntat política amb realisme econòmic per afrontar el repte.
Negociació amb els comuns
El President és conscient que l’habitatge és una de les principals preocupacions dels ciutadans, però també un dels esculls per desencallar la negociació de pressupostos amb els comuns. La formació de Jéssica Albiach destaca com a punts pendents l’aplicació del règim sancionador i l’absència de la unitat de desnonaments, aspectes que consideren fonamentals per garantir la protecció de les persones en situació de vulnerabilitat.
Proposta de Junts
També en matèria d'habitatge, el grup de Junts proposar, que es "restableixi" el requisit d'un mínim de deu anys d'empadronament a un municipi, de forma contínua o discontínua, per a poder accedir a un habitatge de protecció oficial.
“🏛️ L'habitatge, al centre del debat de política general
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) October 6, 2025
Junts exigeixin 10 anys d'empadronament per accedir a un pis de protecció oficial | @RTVECatalunya
➕ Info: https://t.co/6F8ddQqdhY pic.twitter.com/VxoCV8F5yk“
D'altra banda, la formació de Carles Puigdemont, portarà al debat que el Govern reformi el reglament d'estrangeria perquè la "població immigrant" hagi de "demostrar el coneixement de la llengua catalana" per a "regularitzar la seva situació administrativa". La portaveu del grup parlamentari, Mònica Sales, que ha assenyalat que es vol requerir el nivell A2 al cap de 2 anys de residència i el B2 al cap de 5 anys.
La portaveu del PSC, Lluïsa Moret, ha demanat a l'oposició que al debat de política general (DPG) hi plantegi "propostes realment viables" per a millorar la vida dels catalans.
Execució del pla del Govern
Mentrestant, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha informat que el programa públic 'Préstec Emancipació', destinat a facilitar als joves el pagament de l’entrada del seu primer habitatge, ha rebut 3.000 sol·licituds, de les quals 2.100 es troben en procés de tramitació.
Paneque també ha anunciat que el Govern ha triplicat l’adquisició d’habitatge per tanteig i retracte, passant de 500-560 pisos anuals a més de 1.800 durant la legislatura actual.
