60 anys de la fundació de l'Escola de Mestres Rosa Sensat
- L'Escola de Mestres va començar en la clandestinitat el 4 d'octubre de 1965
- Recupera les entrevistes a Marta Mata i Garriga, una de les fundadores de l'associació, a l'Arxiu de TVE Catalunya
Avui fa 60 anys de la inauguració de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, el 4 d'octubre de 1965. Nascuda en ple franquisme, l'associació havia d'operar en la clandestinitat: al principi, les classes es feien al menjador d'un domicili particular. La primera professora de mestres va ser Angeleta Ferrer Sensat, filla de la mestra que dona nom a l'escola, Rosa Sensat.
L'escola va néixer de la necessitat d'orientar i donar eines als nous professors. Molts d'ells s'incorporaven a les escoles amb tan sols divuit anys i amb pocs coneixements de l'ofici. Les reunions els permetien entrar en contacte amb pedagogs amb més de deu anys d'experiència que els ajudaven a millorar de manera pràctica les seves classes.
Per adaptar-se al seu horari laboral, les sessions es duien a terme a la tarda durant el curs i també s'organitzava l'Escola d'Estiu aprofitant les vacances escolars. Sis dècades després, l'escola -reconvertida en associació- continua oferint aquests cursos d'estiu destinats a professors en actiu. Per aquesta tasca en defensa de l'ensenyament públic, la Generalitat de Catalunya els va atorgar la Creu de Sant Jordi l'any 2010.
Marta Mata i Garriga
Durant la transició democràtica, una de les impulsores de l'escola, Marta Mata i Garriga, va esdevenir una figura cabdal en la pedagogia catalana, convertint-se en diputada electa al Parlament de Catalunya. Ella havia viscut el que definia com "la destrucció de l'escola catalana" durant el franquisme.
Al programa Personatges (TVE), la periodista Montserrat Roig preguntava a la pedagoga com va afectar la dictadura a l'ensenyament. Mata relata que va viure com es produïa una "depuració" en les institucions educatives. La seva mare va quedar "inhàbil per a les càrregues directives", Rosa Sensat també va ser "jubilada forçosament" i la seva filla Angeleta Ferrer va ser "traslladada a Madrid" a la força: "Els estudis que s'han fet sobre això parlen de milers de mestres separats dels seus càrrecs".
Els reptes de l'escola de mestres
Montserrat Roig també va preguntar sobre la necessària evolució de l'Escola de Mestres Rosa Sensat. Era l'any 1977 i ja feia més d'una dècada que l'associació estava en funcionament. "Em fa la sensació que en els vostres textos encara no es recullen des de la crisi de l'autoritarisme fins a la repressió sexual, els canvis de costums, la crisi de la família, l'alliberament de la dona...", va expressar Roig.
“Hem intentat recuperar allò que vam perdre l'any 1939“
"En aquests 12 anys hem intentat recuperar allò que vam perdre l'any 1939. Allò posar-ho al dia... I anar evolucionant segons les circumstàncies socials", va explicar Marta Mata. La pedagoga també va puntualitzar que aquesta tasca es feia "sense altres recursos" i donant resposta a problemàtiques que serien pròpies "d'una entitat pública".
Les lliçons de Rosa Sensat
L'educadora Rosa Sensat va ser una figura molt important en el desenvolupament de l'escola a principis del segle XX. En aquell moment, els ajuntaments no podien construir escoles normals, però es van crear centres especials en boscs i al costat del mar, ja que aquests no estaven prohibits. "A l'aire lliure perquè els nens malalts hi vagin. I quins són els nens que no respiren bé? A Barcelona, tots", va assenyalar Marta Mata a la sèrie documental Un segle per a les dones. D'aquesta manera, es va vertebrar una xarxa d'escoles a la ciutat complint amb la llei.
Sensat va dirigir la secció de noies de l'Escola del Bosc de Montjuïc i "era totalment partidària que, en treballar amb l'entorn, tots els conceptes i les matèries les criatures les aprenien directament", va relatar Mariona Ribalta de l'Institut Municipal d'Educació. Per això, va defensar al llarg de la seva vida l'escola activa, un model d'aprenentatge en què l'alumnat participa jugant amb l'entorn.
Amb l'esperit de Rosa Sensat en ment, el pedagog Alexandre Galí va proposar el seu nom per a l'associació en honor al paper que la mestra va tenir en la renovació educativa durant les primeres dècades del segle XX. 60 anys després, s'ha convertit en un espai de diàleg crític amb l'evolució de l'ensenyament i que defensa sempre l'escola com una eina al servei de la societat.