Les Creus de Sant Jordi 2025
- La Cubana, Carla Simó, Loles Leon, Sabor de Gràcia, Rosa Maria Calaf, Joan Saura i Joan Caball, entre els guardonats
- La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat
La Sala Oval del MNAC ha acollit el tradicional lliurament les Creus de Sant Jordi. Enguany hi ha hagut 21 personalitats i 10 entitats guardonades en reconeixement als serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural.
Entre els distingits amb la Creu de Sant Jordi d'enguany destaquen la periodista Rosa Maria Calaf, vinculada durant dècades a TVE. També destaquen el polític d'Iniciativa per Catalunya Verda, Joan Saura, o el ja ex-lider d'Unió de Pagesos Joan Caball.
“🔶 La periodista i excorresponsal d'RTVE Rosa Maria Calaf recull la Creu de Sant Jordi de mà del president de la Generalitat | @RTVECatalunya
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) May 15, 2025
📲 EN DIRECTE: https://t.co/VQ2a4CHV5E pic.twitter.com/iHbGzVxK0T“
Dins del món de l'art, hi ha la cineasta Carla Simón, l'actriu Loles León i el director d'orquestra Josep Pons. També, d'altres sectors, la pedagoga Mireia Montané i els empresaris José Creuheras i Laura Roigé.
Entre les entitats, es distingeix la companyia de teatre 'La Cubana', 'Sabor de Gràcia' i la Unió per la Mediterrània. D'entre tots els distingits n'hi ha una que serà a títol pòstum: el músic Marc Lloret per la difusió que va fer de la música catalana.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, el president del Parlament, Josep Rull, el ministre de Cultura, Ernest Urtassun i la consellera de Cultura, Sonia Hernández, han encapçalat la representació institucional de l'entrega dels guardons que s'entreguen des de 1981.
En nom dels guardonats, la periodista Rosa Maria Calaf ha volgut agrair el reconeixement aassegurant que suposa "un compromís per continuar endavant amb una excel·lència ferma al servei de la comunitat". Calaf també ha tingut paraules pel moment "turbulent" que vivim on ha advertit que "el fanatisme i la polarització" amenacen a "destruir el diàleg i afebleixen les institucions".
“🔶 La periodista Rosa Maria Calaf adverteix del "perill que el fanatisme i la polarització destrueixin el diàleg".
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) May 15, 2025
🗣️ "Vivim el perill que Gaza, el Sudan i les vides perdudes al Mediterrani no ens importin" | @RTVECatalunya
📲 EN DIRECTE: https://t.co/VQ2a4CHV5E pic.twitter.com/0ELi10NpbK“
Les 21 persones guardonades
Rosa Maria Calaf Solé. Periodista. Pel seu gran treball periodístic i la seva infatigable voluntat per donar visibilitat a allò que succeeix al món. Als inicis de la seva trajectòria, va treballar al centre de producció de Televisió Espanyola a Catalunya i també va tenir un paper destacat a l’etapa fundacional de TV3, com a directora de programes i producció. Durant més de dues dècades, va ser corresponsal de Televisió Espanyola, on va ocupar diverses corresponsalies arreu del món.
“🏛️ La Generalitat distingeix amb la Creu de Sant Jordi a Rosa Maria Calaf pel "rigor i humanitat" del seu treball | @RTVECatalunya pic.twitter.com/ZnA8HxW4XG“
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) April 22, 2025
Carla Simón. Cineasta. Pel seu notori talent i la seva especial sensibilitat, com una de les referències contemporànies més destacades del cinema en català. Amb la seva primera pel·lícula, Estiu 1993, va guanyar el Premi a la Millor Òpera Prima del Festival Internacional de Cinema de Berlín, i posteriorment, amb Alcarràs, l’Os d’Or del mateix festival, un dels principals reconeixements dintre del món del cinema.
Carla Simón rep el Premi Nacional de Cinematografia a Sant Sebastià | EFE
Manuel Roure i Arnaldo. Òptic optometrista. Per la seva gran professionalitat i humanitat, durant tota la seva trajectòria com a òptic i optometrista. Pioner de l’optometria amb més de 50 anys de professió, destaca com a referent en l’estudi dels predominis visuals i l’entrenament visomotor, a més de ser un dels primers a escriure obres d'optometria en català.
Laura Roigé Pons. Empresària. Per la seva gran trajectòria professional i pels seus decisius esforços per fer un país més pròsper i igualitari. La seva vida ha estat lligada al món empresarial dels sectors del transport i l’hostaleria. Va ser pionera a fundar l'Associació de Dones Empresàries i Emprenedores de les Comarques de Tarragona, i en promoure l’adopció del dia de la igualtat salarial com a presidenta de la Bussines Professional Women a Espanya. Des de 2017, és la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, sent la primera dona a ocupar aquest càrrec.
Josep Pons i Viladomat. Director d’orquestra. Per la seva destacada trajectòria dintre del món de la direcció musical, com un dels directors contemporanis més importants. Es va formar a l’Escolania de Montserrat i va debutar al Gran Teatre del Liceu el 1993, del qual n’és actualment el director d’orquestra des del 2012.
Mireia Montané i Tuca. Pedagoga. Pel seu destacat foment de la innovació educativa i la seva gran determinació per ensenyar als infants i adolescents a aprendre de forma activa. Durant la transició va posar en marxa, al Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. Posteriorment, va col·laborar també en la reforma de l'etapa obligatòria de l’ensenyament secundari del batxillerat. Va ser la primera catalana a presidir l'Association 8 for Teacher Education in Europe i la World Federation of Associations for Teacher Education.
Loles León. Actriu. Per la seva gran qualitat interpretativa i la seva àmplia experiència professional, com una de les actrius catalanes més conegudes i exitoses. Va començar la seva carrera artística als escenaris de Barcelona i fent teatre en català a Televisió Espanyola a Catalunya, i posteriorment es va convertir en un dels rostres més destacats de l’anomenada movida madrileña, amb pel·lícules com Mujeres al borde de un ataque de nervios o ¡Átame!.
Josep Echaburu - RTVE.es
Josep Manuel Anglada Nieto. Alpinista. Per la seva cabdal aportació als esports d’alta muntanya a Catalunya i al món sencer. Va ser pioner de l’alpinisme i l’escalada al nostre país, juntament amb la seva companya Elisabeth Vergés Costa, i ha donat a conèixer l’alpinisme català arreu del món, a través de nombroses expedicions a les serralades i els pics més importants del planeta.
Montserrat Baiget i Bastús. Farmacèutica i investigadora. Per la seva majúscula carrera i les seves aportacions dintre del món de la ciència i la medicina, on és una de les figures més prominents en l’estudi de la genètica molecular enfocada al diagnòstic clínic. Ha desenvolupat la seva carrera a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i a l’Institut de Recerca lligat a aquest, on a principis dels anys setanta, va crear el primer Servei de Genètica de tot l’Estat.
Montserrat Baiget, és la directora del Servei de Genètica de l'Hospital de Sant Pau
Eugènia Balcells. Artista visual. Per la seva brillant trajectòria artística, com una de les pioneres de l’art experimental audiovisual al nostre país. La seva obra, que ha desenvolupat al llarg de cinc dècades, destaca per la seva voluntat de conjugar i fer dialogar l'intangible amb el material, les arts amb les ciències i el món racional amb l’intuïtiu, creant així noves formes de consciència.
Joan Caball i Subirana. Pagès i líder sindical. Per la seva aferrissada defensa de la pagesia i del món rural. S’ha dedicat tota la vida al conreu de cereals i farratges i a la ramaderia, a la finca familiar. Va ser durant 25 anys el Coordinador nacional del sindicat Unió de Pagesos de Catalunya.
Montse Colomé i Pujol. Ballarina i coreògrafa. Pel seu gran talent i amor per la dansa, que l’ha portada a ser una de les principals intèrprets i coreògrafes del país. En l’àmbit professional destaca per la seva gran versatilitat, en conjugar la dansa amb el teatre, l’opera i els grans esdeveniments, com els actes de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
José Creuheras Margenat. Empresari. Pel seu talent empresarial i el seu important paper en el foment de la cultura. Amb una destacada trajectòria empresarial, lligada al món editorial i de comunicació, a les seves espatlles, actualment és el president del Grupo Planeta i d’Atresmedia.
El president del grup Planeta, José Creuheras, en roda de premsa
Lluïsa Cunillé Salgado. Dramaturga. Per la seva gran habilitat artística i creativa, com una de les figures més prominents de la dramatúrgia contemporània catalana. Va fundar, juntament amb altres companys, la Companyia Hongaresa de Teatre i, posteriorment, la companyia La Reina de la Nit.
Mercè Ibarz. Escriptora, crítica i periodista cultural, investigadora i professora. Pel seu destacat enginy narratiu i expressiu, que li ha permès apropar-nos a la realitat del món en què vivim, com a escriptora i com a periodista, amb el mateix talent i èxit. Destaca com a estudiosa de Luis Buñuel i de Mercè Rodoreda, escriptora a qui ha dedicat diversos 6 llibres biogràfics i de crítica literària.
Ramon Folch i Guillèn. Biòleg i ecòleg. Pel seu compromís amb el coneixement científic i la sostenibilitat, tant en l’àmbit acadèmic com en l’empresarial i social. Els seus coneixements i expertesa l’han convertit en un dels principals impulsors de la gestió i la divulgació del patrimoni i dels recursos naturals a Catalunya, i també en l’àmbit internacional, on ha estat consultor ambiental de la UNESCO.
El sociòleg Ramón Folch va ser dels primers parlar de la necessitat de posar límits al creixement
Josep Maria Mata-Perelló. Geòleg. Per la seva destacada tasca acadèmica i pel seu compromís en la preservació del patrimoni geològic i miner. Va ser director del Museu de Geologia Valentí Masachs i president de la Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero, de la qual n’és ara el seu president honorari.
Francisco Javier Moll de Miguel. Empresari i editor. Pel seu gran esperit emprenedor i la seva reconeguda trajectòria com un referent del món de la informació i la comunicació. És el president executiu de Prensa Ibérica, un grup de comunicació, amb seu a l’Hospitalet de Llobregat que va crear fa més de 45 anys, del que formen part El Periódico, El Diari de Girona, el Regió 7 o l’Sport.
Marc Lloret i Isiegas. Músic i gestor cultural. A títol pòstum per la seva gran sensibilitat artística i el seu destacat paper en la promoció i difusió de la música catalana. Va ser teclista i membre fundador de Mishima, un dels grups catalans referents de l’indie-pop, del qual va formar part més de vint-i-cinc anys, durant els quals han creat 12 discos i algunes de les cançons més destacades de la història recent de la música en català.
El director artístic del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV), Marc Lloret
Isidor Marí i Mayans. Filòleg i sociolingüista. Per la seva destacada dedicació a la normalització, promoció i difusió de la llengua catalana. Des de les seves diverses funcions i atribucions en la universitat i l’administració pública ha impulsat importants iniciatives de promoció de la llengua catalana i de la diversitat lingüística.
Les entitats guardonades
Centre de Titelles de Lleida. Pel seu important paper en la promoció del teatre i l’art dels titelles. Neix el 1986, impulsat per Joan-Andreu Vallvé i Julieta Agustí, i des de la seva creació s’ha convertit en un referent en la promoció, difusió i preservació del teatre de titelles a Catalunya.
Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. Per la seva decidida tasca de suport i defensa de la professió de l’enginyeria de camins, canals i ports. El Col·legi ha celebrat recentment el seu 50è aniversari, cinc dècades dedicades a ser la veu d’aquest col·lectiu professional davant la societat, les empreses i les administracions públiques.
La Cubana. Per la seva gran originalitat i innovació artística i la seva important aportació al teatre català. La companyia va nàixer a Sitges l’any 1980, provinent del teatre d’aficionats, i basa el seu treball en l’observació de situacions de la vida quotidiana, que generalment passen inadvertides com a teatre.
L'equip d''Adeu Arturo' de la companyia La Cubana davant del Teatre Coliseum de Barcelona
Federació dels Tres Tombs de Sant Antoni de Barcelona. Pel gran treball, dedicació i dinamització de totes les dones i els homes que han mantingut viva aquesta tradició a la ciutat de Barcelona i a tot Catalunya. Aquest any 2025 se celebra el 200 aniversari dels primers indicis documentats de la celebració de la Cavalcada dels Tres Tombs a la ciutat de Barcelona.
Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). Per la seva important lluita social en favor de la llibertat i dels drets de les persones LGTBI. Hereu del Movimiento Español de Liberación Homosexual, el FAGC va lluitar des dels seus inicis, el 1975, per derogar la Ley sobre peligrosidad y rehabilitación social, que perseguia l’homosexualitat.
Fundació Catalana d'ELA Miquel Valls. Per la seva excel·lent tasca en la millora de la qualitat de vida de les persones afectades d'ELA i les seves famílies, i la seva incansable lluita contra aquesta malaltia.
Institut Jaume Huguet - Antiga Escola del Treball de Valls. Per la seva gran importància històrica i els seus constants esforços per promoure una educació de qualitat al nostre país. Aquest 2024, l’Institut celebra el seu centenari i des dels seus inicis sempre ha destacat per la innovació i per l'aposta cultural i emprenedora.
Sabor de Gràcia. Pel seu gran talent musical i la seva aportació fonamental al món de la cultura i la música popular catalana. Destaquen pel seu important paper com ambaixadors del barri de Gràcia i de la rumba catalana a tot el món. A finals del 2024, es van complir 30 anys des del seu primer concert al Centre Artesà Tradicionàrius del barri de Gràcia.
El fundador de Sabor de Gràcia, Sicus Carbonell, ballant a l'escenari de la Sala Paral·lel 62.
Unió per la Mediterrània. Per la seva destacada tasca en la promoció de la cooperació i el diàleg entre els països de la Mediterrània. El 2025 es commemoren 30 anys del Procés de Barcelona, un conjunt d'iniciatives i acords diplomàtics entre els països de la Mediterrània per establir una associació basada en els principis de pau, seguretat i prosperitat compartida, del qual n’és hereva la Unió per la Mediterrània.
Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic. Pel seu gran paper en la protecció i el foment de la cultura popular i el patrimoni cultural religiós. Des de la seva fundació, el 1689, la congregació ha treballat per preservar i transmetre els valors de la tradició cristiana, alhora que ha jugat un paper fonamental en mantenir viu el llegat cultural i artístic de Vic.