"Hem fet el cim": 40 anys de la primera expedició catalana a l'Everest
- El 28 d’agost de 1985, tres alpinistes catalans van coronar l’Everest per primera vegada
- Ràdio 4 va retransmetre l’èxit, una empremta inesborrable en la memòria col·lectiva
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El 28 d’agost de 1985, una expedició catalana va fer història en convertir-se en la primera de Catalunya que coronava el cim de l’Everest. Després de dos intents fallits, Òscar Cadiach, Toni Sors i Carles Vallès, considerats els millors alpinistes catalans del moment, van assolir el repte dins un grup format per 14 alpinistes i 3 xerpes nepalesos. El moment va ser retransmès per Ràdio 4, en una connexió que va emocionar el país.
Cadiach, afincat a Tarragona, recorda aquell dia com un dels més intensos de la seva vida: “Va ser un moment molt dolç, fantàstic... i també perquè va néixer la meva filla”. Però l’ascens no va ser fàcil. El grup va haver de superar el segon esgraó, un bastió vertical de 40 metres amb una escletxa al mig, que van pujar reptant, amb vestimenta farragosa i en condicions extremes de fred a la cara nord | Informa: Pilar Ribas
El pitjor moment, la baixada
El seu èxit continua inspirant noves generacions d’escaladors i és recordat com un moment clau en la història de l’alpinisme català. Carles Vallès -que amb 27 anys era un dels més joves del grup-, creu que "l'èxit" de l'expedició va ser que "es va crear un grup format pels millors alpinistes catalans del moment" en un moment en els alpinistes espanyols que havien assolit algun 8.000 es podien comptar amb els dits de la mà. La clau de l'èxit, segons els mateixos protagonistes, va ser "el treball en equip" que va fer que nou dels expedicionaris arribessin al darrer camp base després de tres intents previs fallits.
Finalment, només 3 van assolir el "sostre del món" acompanyats dels tres xerpes del Nepal. "La baixada va ser duríssima" recorda Cadiach, que fins i tot va arribar a perdre el sentit. Es va fer de nit i la temperatura va baixar ràpidament. El Toni Sors va arribar a caure en una esquerda. Els alpinistes es van veure obligats a fer un vivac a més de 8.000 metres d'alçades, una situació molt perillosa. Per sort, finalment va poder ser rescatat pels seus companys.
Conquesta esportiva sense precedents
A més de ser els primers catalans a coronar el cim, l’expedició també va ser la primera occidental que ho feia per l’aresta nord-est, a la part xinesa de la muntanya, una ruta fins aleshores reservada a grups de la Xina i el Japó. Aquesta fita va situar l’alpinisme català en el mapa internacional i va obrir la porta a futures expedicions.
Antoni Sors mostra la senyera després de fer el cim a l'Everest el 1985
Quaranta anys després, aquell èxit continua viu en la memòria col·lectiva. La gesta de Cadiach, Sors i Vallès no només va ser una conquesta esportiva, sinó també una conquesta emocional, que va unir país, muntanya i ràdio en un moment irrepetible.
