L'oficialitat del català a la UE torna a quedar pendent
- 7 països demanen ajornar la votació en considerar que el tema no està prou "madur"
- Salvador Illa i la Moncloa carreguen contra Feijóo per "treballar en contra" de l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Tampoc l'última proposta d'Espanya ha acabat de convèncer els seus socis europeus perquè permetin el reconeixement del català, el basc i el gallec com a llengües oficials a la UE a partir del 2027.
La decisió s'havia de prendre per unanimitat dins el Consell d'Afers Generals i ja a l'entrada de la reunió, el ministre d'Afers Europeus de Finlàndia, Joakim Strand, ha assegurat clarament que el tema no està prou "madur". Entre els que han intervingut durant la discussió per expressar les seves reticències hi ha Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, Txèquia i Finlàndia.
El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha anunciat que aquesta mateixa tarda contactarà amb els països més reticents per poder abordar els seus dubtes legals i econòmics. Segons ha dit, el govern espanyol està disposat a "millorar" la redacció dels seus arguments jurídics i financers en la proposta per fer oficials les tres llengües.
Sense unanimitat
Alguns països, com Finlàndia i Àustria, han expressat dubtes o han qüestionat si és el moment adequat per votar. La diplomàtica austríaca Claudia Plakolm ha esmentat que encara hi ha "temes oberts" i que encara no és clar si finalment es portarà a votació. També Suècia ha reconegut que tenen "ganes de mantenir una bona discussió" sobre el tema.
Altres com Polònia i Croàcia eren partidaris de prendre una decisió. Dinamarca sí que ha dit clarament que "no serà un obstacle". Itàlia i Alemanya, en principi poc partidàries d'ampliar a 27 el reconeixement de les llengües oficials, tampoc han acabat mostrant el seu suport.
La situació és complexa, ja que la votació pot ser ajornada o passar a discussió, i alguns països han demanat un debat clar sobre les implicacions futures de l'oficialitat d'aquestes llengües. La pressió política i els interessos de diferents estats membres, especialment els que tenen reticències, han acabat obligant a ajornar una vegada més la votació.
"Més a prop" per Illa
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha mostrat la seva "rotunda confiança" que s'aconseguirà l'oficialitat del català a Europa. "Avui som més a prop d'assolir-ho", ha dit el president en una atenció a mitjans des de Tòquio. El president català ha destacat que "hi ha més països que estan a favor".
Salvador Illa també ha carregat contra el PP i el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, a qui ha acusat "d'obstruccionisme" i de "treballar en contra de l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera". De fet, ha advertit que aquesta actitud "l'inhabilita per a governar Espanya".
La proposta espanyola
El plantejament aquesta vegada era el d'una implementació parcial, seguint el model irlandès. Es tracta d'estalviar-se la traducció de la major part de la burocràcia i que l'oficialitat del català es limiti als reglaments del Consell i del Parlament Europeu, menys del 3% de tots els actes jurídics de la UE.
A més, per superar els dubtes Espanya assumirà tots els costos de l'oficialitat del català, el basc i el gallec, uns 132 milions d'euros. A més, l'executiu espanyol ha reiterat que no suposarà cap precedent perquè l'oficialitat radica en el fet que el català té uns 10 milions de parlants a la UE i és la tretzena més parlada, per davant de l'anglès, el danès, el finès, el suec o el gaèlic.
Pressió del PP
La situació també està marcada per la pressió política interna, especialment del Partit Popular Europeu (PPE). Un fet que ha negat el president del PP català, Alejandro Fernández, que ha rebutjat que el seu partit hagi fet trucades als seus membres per evitar que la proposta prosperi. Es contradiu, així, amb les paraules del secretari general, Santi Rodríguez. “El que actua per un interès polític ha d’assumir que els altres facin el mateix”, va sentenciar.
Des del Govern, la consellera de Territori i portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, ha qualificat d'"irresponsable i incomprensible" la pressió exercida pels populars en l'àmbit europeu "en contra de llengües que són oficials a Espanya" com són el català, el basc i l'euskera.
El líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont acusa Feijóo de "conspirar amb tercers països" per anar contra l'oficialitat del català a la UE. En aquest sentit, respon al president popular que el cost es podria "descomptar" del dèficit fiscal.
Esquerra Republicana lamenta el nou ajornament de la votació i reivindica que Catalunya és Europa des dels seus orígens. El partit defensa que el català és una llengua pròpia del patrimoni europeu i insisteix que acabarà sent oficial a les institucions comunitàries.
Des dels Comuns, apunten directament al Partit Popular i Vox, a qui acusen de maniobrar per bloquejar la mesura. Asseguren que aquestes formacions tracten els catalanoparlants com a ciutadans de tercera, però confien que la llengua acabarà tenint el reconeixement que mereix a Europa.
